Phalaris minor Retz.

NOMS: Falaris menuda. Escaiola menuda. Sanguinyol. Castellà: Alpiste bravío. Conejillos. Portugués: Talaceiro. Erva-Cabecinha. Francos: Petit alpiste. Italià: Scagliola minore. Anglès: Lesser Canary-grass. Littleseed Canarygrass. Alemany: Kleines Glanzgras.

Flors en panícula terminal

SINÒNIMS: No té sinònims i no hi ha tàxons infraespecífics

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Salsolo-Peganion. Ruderali-Secalietea. Erms i herbassars secs i pasturats. Llocs ruderalitzats. Fins els 500 metres d’altitud

Herba de fins 60 cm d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Gramínia amb tiges geniculades de fins 60 cm d’alçada

Lígula membranosa

Fulles linears de prefoliació enrotllada, planes, de 3-6 mm d’ampla, la superior amb la beina inflada. Lígula membranosa oblonga

Gluma amb dos nervis laterals verdosos

Flors en panícula terminal compacta i oblonga. Pedicel molt més curts que l’espigueta. Gluma lanceolada amb dos nervis laterals verdosos i una carena dentada que va desapareixent a la meitat superior. Una flor fèrtil per espigueta. Floreix d’abril a juliol

Fruit en cariopsi de color bru clar amb gran capacitat de germinació

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Algunes espècies anuals de zones àrides tenen inhibidors hidrosolubles en la coberta de les llavors. Quan plou, l'aigua els llava i elimina, permetent així la germinació, i ho fa en el moment en què la plàntula troba en el sòl l'aigua suficient per al seu desenvolupament.

USOS I PROPIETATS: S'utilitza com a farratge per al bestiar i les llavors poden substituir l’escaiola, però és verinós per a alguns mamífers, i és un contaminant potencial dels cultius de gra.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Phalaris deriva del grec "phalerós"  esplèndid, meravellós.

L’epítet específic minor ve del llatí “minor, -us” un comparatiu de “parvus” petit, és a dir: menor.

Phalaris va ser un el tirà de Akragas (ara Agrigent ) a Sicília , del segle VI a.C. famós per la seua crueltat. Entre altres atrocitats extremes va adoptar el bou de bronze com un nou mitjà d'execució dels criminals. El bou estava fet enterament de bronze, buit per dins, amb una porta en un costat. El bou tenia la forma i la mida d'un toro real i tenia una aparell acústic que convertia els crits de l’executat en el so dels mugits d'un toro. El condemnat era tancat en el dispositiu, i s’encenia un foc que escalfava el metall fins que la persona a dins moria rostit.

Phalaris minor va ser descrita per Anders Jahan Retzius i publicada en Observationes Botanicae 3: 8. 1783.

Família Gramineae (Poaceae)