Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 10 de gener de 2013

Mentha suaveolens Ehrh.


NOMS: Herba-sana borda. Madastra. Menta d’ase. Mentastra. Albarsana borda. Matapuces. Occità: Menta pudent, Mentastre. Castellà : Mastranzo. Mentastro. Hierbabuena de burro. Èuscara: kukuxobelarra. Astamenda.  Portuguès: Hortelã-comum. Menthrasto. Italià: Menta a foglie rotonde. Francès: Menthe odorante, Menthe suave, Menthe à feuilles rondes Anglès: Round-leaved mint. Alemany: Wohlriechende Minze. Runde Minze. Neerlandès: Ananas-Munt. Witte Munt.

Inflorescència en espiga formada per verticil·lastres
SINÒNIMS: Mentha rotundifolia L.; Mentha roseiflora Sennen;  Mentha insularis Req.;  Mentha barcinonensis Sennen; 
 Observacions: Sembla ser que la planta del nostre territori pertany a la subsp. suaveolens. A les Illes Balears però, poden correspondre a la var. glabrescens, més verda i pilosa; o a la subsp. insularis, amb les fulles curtament peciolades.Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Molinio-Holoschoenion. Llocs humits però ràrament inundats, jonqueres, herbassars, sèquies. Fins els 1200 metres d’altitud. Aquestes dels Alcavins, al riu Canyoles al pas per Vallada (València)

Tiges erectes de secció quadrangular
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Herba amb vàries tiges erectes de secció quadrangular, de fins 80 cm d’alçada i ramificades a l’àpex, que s’estén amb facilitat pels sòls humits mitjançant els rizomes subterranis. Les tiges estan lignificades a la base i cobertes de pèls, i desprèn una olor poc agradable.

Fulles oposades, rugoses i amb pèls
Fulles oposades, sèssils, arrodonides, amb el marge dentat i gruixudes, amb la nerviació molt marcada i coberta de pèls

Corol·la amb quatre lòbuls iguals
Flors en verticil·lastres que formen espigues terminals ramificades. Flors hermafrodites, amb calze en forma de campana i amb pèls, acabat en cinc dents triangulars. Corol·la amb quatre lòbuls iguals (tot i ser una labiada) de color blanc o bavós. Quatre estams divergents que sobresurten molt de la corol·la. Gineceu súper. Floreix a l’estiu.

Fruit en tetraclusa
Fruit en tetraclusa amb els quatre mericarps ovoides i llisos.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES:  Les mentes pertanyen a la família de les labiades (Lamiàcies) i comparteix particularitats com ser plantes aromàtiques, de tiges quadrangulars i fulles simples i oposades, però la corol·la no és bilabiada, la característica més evident de la família, sinó que té quatre lòbuls gairebé iguals.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular té propietats carminatives, antiespasmòdiques, hipotensores i vermífugues. Tot i això, el seu ús no és tan extens com el d'altres mentes, doncs, en dosis altes és tòxica i no la poden prendre les dones embarassades.
Una antiga pràctica  en medicina casera era fregar les fulles de l’herba-sana borda pel front per alleugerar el mal de cap.
Emprada com ornamental en jardineria, com a condiment de cuina i per fer fugir insectes, doncs, hom diu que portant una rameta penjada a l’orella no piquen els mosquits.


SABIES QUE... El nom genèric, Mentha, deriva del grec “Mínthe, -es” la nimfa que va nàixer al riu Cocito, el riu de la lamentació, amada d’Hades, per la qual cosa Persèfone, l’esposa del déu Hades, gelosa d’aquesta aventura amorosa, va convertir la nimfa Mintha en la planta que du el seu nom en grec.
L’epítet específic suaveolens ve de “suávis” que significa suau, dolç, i “óleo” que significa oli, per l’olor de la seua essència rica en olis essencials rics en mentol que s'empra com aromatitzant i com a oli medicinal.
El mentol és un anestèsic local amb propietats contra la irritació i es fa servir molt contra les irritacions menors de la gola.
Un petit escarabat de color verd metàl·lic, el Chrysomela menthastri, ataca aquesta planta menjant-se les fulles, de vegades de manera massiva.

Família Labiatae (Lamiaceae)


Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...