Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 18 de gener del 2016

Coprinus comatus (O. F. Müll.) Pers.

NOMS: Bolet de fumat. Bolet de fems. Bolet de tinta. Pixacà barbut. Castellà: Barbuda. Matacandil. Candelera. Èuscara: Urbeltz galpardun. Gorritzaile. Italià: Fungo dell'inchiostro. Francès: Coprin chevelu. Anglès: Shaggy ink cap, Lawyer's wig, Shaggy mane. Alemany: Schopf-Tintling. Spargelpilz. Porzellantintling. Tintenpilz. Neerlandès: Geschubde inktzwam.

Apareix sobre sòls molt adobats
SINÒNIMS: Agaricus comatus O.F. Müll.

HÀBITAT: Surt a la primavera i tardor a les vores dels camins, als camps de conreu i als jardins, en colònies nombroses. És una espècie molt nitròfila que apareix sobre sòls adobats

Capell cobert d'esquames blanques
DESCRIPCIÓ: Capell, barret o píleu en principi ovoide, amb forma d’ou allargat, que fa fins 12 cm d’alçada, que va obrint-se per la part inferior per acabar amb forma de campana. El capell està cobert d’esquames blanques agrupades formant una mena de metxes, amb la part superior de color groguenc o marró.

Himeni format per làmines atapeïdes, lliures, primes, blanques al principi, que van colorant fins acabar negres per les espores, deliqüescents que es desfan i gotegen com tinta negra, raó per la qual rep el nom comú de bolet de tinta.

Himeni de làmines atapeïdes i blanques en principi
Peu o estípit de fins un pam d’alçada, de color blanc, glabre, buit i llis, amb anell membranós caduc de color blanc a mitja altura, fàcilment separable del capell.

Carn blanca, fina i delicada, d’olor suau i gust agradable.

COMESTIBILITAT: És un bon comestible, quan és jove, si rebutgem el peu que és molt fibrós. A la planxa amb un raig d’oli i un pessic de sal. No necessita més.

Les làmines van fent-se negres fins que es liqüen
Es pot confondre amb altres espècies de Coprinus, però totes són mes petites (com Coprinus spadiceisporus), algunes de les quals poden ser tòxiques. Potser la més semblant és Coprinus atramentarius però té la cutícula més fosca i a penes té esquames, tot i que rep el mateix nom vulgar de bolet de femer.

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Les espècies del gènere Coprinus tenen una curiosa forma de dispersar les seues espores a gran distància. La seua carn és deliqüescent, és a dir, que es dissol amb facilitat amb la humitat produint una mena de líquid negre, semblant a la tinta, amb gran quantitat d’espores que es dispersen així pel terra i són arrossegades per l’aigua de pluja.

Peu  blanc i llis
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere Coprinus pren el nom del grec "κόπρινος kóprinos" que deriva de "κόπρος cópros" fem, que creix en el fem.  L’epítet específic comatus deriva de "coma" pel, és a dir, provist de pel, en referència a les esquames filamentoses de la cutícula.

Cal tindre la precaució de no consumir les que surten a les vores de les carreteres o als camps tractats perquè tenen la propietat d’absorbir els metalls pesants.

Família Agaricaceae


 Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.
                             

1 comentari:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...