Hippocrepis fruticescens Sennen

NOMS: Desferracavalls. Ferradura. Herba del ferro. Castellà:  Hierba de la herradura. Quebranta herraduras. Portuguès: Erva-ferradura. Esfera-cavalo. Ferradurinha.

Inflorescències axil·lars pedunculades

SINÒNIMS: Hippocrepis glauca

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Rosmarinetalia. Viu sobre sòls bàsics en timonedes, matollars i coscollars. Fins els 1000 metres d’altitud.

Peduncle 2-5 vegades més llarg que la fulla corresponent

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Petita mata perenne, lignificada a la base, de fins poc més d’un pam, ramificada a la part inferior

Mata petita lignificada a la base

Fulles alternes concentrades en la part basal, estipulades, imparipinnades, amb folíols glabres, obovats, més amples a la part superior. L’estípula, de 2-3 mm, té una glàndula purpúria junt al pecíol, a la base.

Flors papilionada de color groc

Flors en inflorescències axil·lars amb un peduncle 2-5 vegades més llarg que la fulla corresponent. Calze campanulat, bilabiat, amb alguns pèls, amb el llavi superior un poc més llarg que l’inferior i cinc dents corbades. Corol·la papilionada de color groc, glabra, amb l’estendard apiculat, . Androceu diadelf. Floreix de febrer a juny

Fruit en llegum aplanat amb sinus a la part exterior de la curvatura

Fruit en llegum lomentaci aplanat, amb petites papil·les, un xic recorbat, amb sinus semicirculars en l’exterior de la curvatura

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La morfologia floral de les papilionàcies és constant i exclusiva. Són zigomorfes i pentàmeres amb calze format per cinc sèpals soldats, i la corol·la amb cinc pètals lliures i desiguals, que recorda una papallona en vol, raó per la qual s’anomena aquestes flors “papilionades”. La corol·la consta d’una pètal superior, normalment més gran que els altres, anomenat estendard; dos pètals laterals, les ales; i dos més inferiors i interns, més o menys soldats longitudinalment, que formen una mena de carena de vaixell.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Hippocrepis deriva del grec “ἲππος híppos” que significa cavall, i de “κρηπίς krepís” que significa calçat, és a dir, calçat de cavall, ferradura, per la forma del llegum. L’epítet específic fruticescens deriva de "frútex" arbust, per les tiges lignificades a la base.

Hippocrepis fruticescens va ser descrit E. Sennen i publicat en el Boletin de la Sociedad Iberica de Ciencias Naturales 26: 118. 1928.

Família Leguminosae (Fabaceae Papilionaceae)