Persea americana Mill.

NOMS: Alvocater. Alvocat (fruit). Castellà: Aguacate. Palta. Èuscara: Ahuakateondo. Portuguès: Abacateiro. Louro-abacate. Francès: Avocatier. Italià: Avocado. Anglès: Avocado. Alligator pear. Alemany: Avocado. Alligatorbirne. Butterfrucht. Neerlandès: Avocado.

Flors en inflorescències en panícula

SINÒNIMS: Laurus persea L.

DISTRIBUCIÓ: Originària de Mèxic i Amèrica Central. Actualment conreada en zones de clima tropical o mediterrani d’arreu del món.

HÀBITAT: Cultivada

Arbre que pot arribar als 20 m d'alçada

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Arbre que pot assolir els 20 metres d’alçada, amb un tronc d’escorça gris verdosa fissurada longitudinalment.

Fulles alternes peciolades

Fulles de distribució alterna, amb pecíol, limbe coriaci, el·líptic o obovat, marge enter, de color verd, amb pocs pèls per l’anvers i pubescent pel revers.

Flor amb sis tèpals d'un groc blanquinós 

Flors en inflorescències en panícula de fins 14 cm amb flors petites, de 5-6 mm, amb el periant format per sis tèpals, dels quals els tres exteriors són més curts. Androceu amb nou estams de filament pubescent. Gineceu d’ovari súper amb estil pubescent acabat en estigma discoïdal.

Fruit d'alvocat de la varietat Hass

Fruit en drupa en forma de pera, ovoide o globós, de 8-18 cm, amb la part exterior (l’epicarpi) més o menys tuberculat segons la varietat, i el mesocarpi carnós i comestible envoltant la llavor ovada i grossa, de 5-6 cm.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les llavors, o ossos, són blancs amb una coberta rogenca i sòlids, pesats, llustrosos i dividits en dues parts com les ametles, encara que oblongs i un poc més grans que ous de colom. Tenen aquests ossos sabor d'ametla amarga i produeixen un oli semblant al d'ametles no sols en l'olor, sinó també el sabor

Els tèpals exteriors més curts 

USOS I PROPIETATS:  Es cultiva per al consum humà, sense amanir o en amanides amb oli i sal, entrepans, batuts, gelats o altres preparats com el popular guacamole mexicà. És ric en oli vegetal, en vitamines E, A, B1, B2, B3, proteïnes i minerals. L’alt contingut en greixos s’aprofita per elaborar cosmètics per les propietats antioxidants.

Els alvocats es cullen verds i maduren després de la collita, el que permet el transport en millors condicions per al comerç.

Fruits de las varietat "Reed"

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Persea està dedicat a Perseu (Περσεύς) un heroi fill de Zeus i de Dànae, que va matar Medusa i va alliberar Andròmeda amb qui es va casar. El nom específic americana és un epítet geogràfic que indica el seu origen americà.

El nom comú alvocat ve de “advocat”, igual que el castellà “avocado”. El castellà “aguacate” ve d’un vocable de la llengua nàhuatl, “ahuácatl” testicle, possiblement pel paregut del fruit amb aquest element de l’anatomia masculina. A l’Argentina, Bolívia, Xile, Perú i Uruguai es coneix com “palta”, una veu quítxua que designa una ètnia ameríndia del nord del Perú i part d’Equador conquerida per Tupac Inca Yupanqui entre 1450 i 1475. Hom suposa que el conqueridor va portar aquesta fruita des del territori dels palta cap al sud.

El científic i naturalista italià Ulisse Aldrovandi (1522-1604) recordava, en una carta a adreçada a Francesc I de Mèdici, arxiduc de Toscana: “Només una planta, que jo sàpiga, es troba a Europa, a València d’Espanya al Monestir de Nostra Senyora, dit de Jesús; i fou portat el fruit d’Amèrica, en tinc jo una branca dissecada del viu amb els fruits que m’envià l’excel·lent senyor Francesc Saragossa de València farà ja deu anys.” (afers, 82 (2015), 447-466)

Tot i que les civilitzacions precolombines, compreses entre el nord de Mèxic i Guatemala, conreaven l’alvocater, no va ser fins la dècada de 1900 que es van seleccionar varietats comercials. En 1935 l’estatunidenc Rudolph Hass va patentar la varietat anomenada Hass que va ser introduïda globalment al mercat en 1960. 

Persea americana va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 370. 1753. amb el nom de Laurus persea. Poc després Philip Miller la va publicar en The Gardeners Dictionary: . . . eighth edition s.n. 1768. amb el nom actualment acceptat. 

Família Lauraceae