Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimarts, 28 de juny de 2016

Medicago doliata Carmign.

NOMS: Trèvol de rodet, Userda borda. Castellà: Mielga áspera de caracolillo; Mielga erizada; Mielga espinosa; Sacatrapos. Francès: Luzerne à fruits épineux. Anglès: Straight-spined Medick. Alemany: Oliven-Schneckenklee.

Flors en raïm d'1-3 flors
SINÒNIMS: Medicago aculeata Willd.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Cultius, erms, herbassars, preferentment en sòls humits. Fins els 1000 metres d’altitud

Herba de tiges ramificades des de la base
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de fins 70 cm amb tiges erectes o decumbents que es ramifica des de la base

Fulles trifoliades cobertes de pèls per ambdues cares
Fulles trifoliades amb folíols obovats, serrats al terç superior, cobertes de pèls no glandulífers per ambdues cares. Estípules dentades o laciniades.

Corol·la groga de fins 5 mm
Flors en raïms de 1-3 flors amb peduncle més llarg que el pecíol de la fulla contigua. Calze pubescent amb cinc dents tan llargues com el tub de la corol·la i acuminades. Corol·la 5 mm de color groc, papilionada, amb les ales més curtes que la quilla. Floreix a la primavera, de març a juny

Peduncle més llarg que el pecíol de la fulla contigua
Fruit solitari en llegum en espiral , com tots els Medicago, però amb la característica de que és molt compacte i de forma ovalada, no cilíndrica com la majoria d’espècies del gènere. Les espires tenen poques dents o, de vegades, no en tenen cap, però amb pèls glandulífers i no glandulífers al marge de les espires.  

Ales més curtes que la carena
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La majoria de les espècies del gènere Medicago són herbes anuals que solen tindre flors papilionades grogues agrupades en petits raïms i els fruits es caracteritzen pels llegums enrotllats de manera helicoïdal, recoberts d’espines, com ara Medicago truncatula, llisos com Medicago lupulina, o comprimits i discoïdals com Medicago orbicularis.

USOS I PROPIETATS: Manté una relació simbiòtica amb el bacteri Sinorhizobium meliloti mitjançant la qual és capaç de fixar al terra el nitrogen de l’aire.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Medicago deriva del grec “Medike” que significa mede, perquè, segons Plini, l’alfals (Medicago sativa) fou introduïda en Grècia durant les Guerres Mèdiques (actual Iran), i del sufix llatí “–ago, -inis”, que indica paregut o relació. L’epítet específic doliata deriva de “dolium” barril, en forma de barril, en referència a la forma dels fruits.

Medicago doliata va ser descrita per Vincenzo Carmignani i publicada en Giorn. Sci. Lett. Accad. Ital. Sci. 1: 48. 1818.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...