Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 12 de desembre de 2016

Suillus collinitus (Fr.) Kuntze

NOMS: Bolet de pi de peu rosat. Molleric. Bolet de bou. Moixí. Pinetell. Bolet groc. Pixacà.  Castellà: Boleto colino. Hongo de vaca. Italià: Pinaccio. Pinarello. Francès: Bolet à base rose. Anglès: Ringless Yellow Bolete. Alemany:  Ringloser Butterpilz, Ringloser Butter-Röhrling, Rosafüßiger Körnchen-Röhrling

Surt a les clarianes dels pinars
SINÒNIMS: Boletus collinitus Fr.

HÀBITAT: Surt a principis de la tardor a les clarianes de les coníferes, especialment als pinars sobre terreny calcari. És una espècie termòfila, que surt preferentment en anys secs, sense massa humitat.

DESCRIPCIÓ: Capell hemisfèric en principi però va fent-se convex i acaba pràcticament pla. Cutícula de color més o menys marró, un poc viscós en temps humit, amb fibril·les radials més fosques i fàcilment separable

Himeni de tubs grocs
Himeni format per tubs grocs acabats en porus grocs i regulars que prenen tonalitats marrons amb el temps. Espores de color ocre grogós

Peu cilíndric, de color groc a part superior i amb punts rogencs a la resta, que pot atenuar-se a la base per un fi miceli rosat

Carn groga i esponjosa
Carn groga esponjosa i immutable al tall.

COMESTIBILITAT: És comestible però només s’han de menjar els joves perquè els vells solen estar atacats per larves. A més a més cal llevar la cutícula i els tubs. (Mai no mengi qualsevol bolet fins que estigi segur que és comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un verí mortal) 

Peu groc a dalt i punts rogencs a la resta. Restes de miceli rosat a la base
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Suillus deriva del llatí “sus, suis” porc, degut a que és un bolet de baixa qualitat. L’epítet específic collinitus deriva del llatí “collino” ungit, com cobert per una capa untuosa.

Aquesta espècie va ser descrita primer per Fries i publicada en Epicrisis Systematis Mycologici (Upsaliae): 410 (1838) amb el nom de Boletus collinitus (basiònim) i més tard, amb el nom reconegut actualment de Suillus collinitus, va ser descrit per Kuntze i publicat en Revisio generum plantarum (Leipzig) 3(2): 535 (1898)  

Barret marró i viscós amb fibril·les radials més fosques
CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Els fongs són sers molt resistents perquè creen un embolic entreteixit de cèl·lules filamentoses, de la qual els bolets tan sols són una excrescència exterior, pensada per oferir les espores reproductores a que el vent les escampe.

Família Suillaceae, (Boletaceae)

                         
 Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...