Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 18 de maig de 2017

Carrichtera annua (L.) DC.

NOMS: Pitanet. Ruca. Castellà : Cucharilla. Mastuerzo valenciano. Pítano anual. Italià: Carrichtera annuale. Francès: Carrichtère. Anglès: Cress Rocket. Ward’s weed.

Inflorescències en raïm
SINÒNIMS: Vella annua L. (Basiònim)

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània meridional

HÀBITAT: Moricandio-Carrichteretum. Creix als camps abandonats, vores de camins i llocs alterats i secs. Fins els 600 metres d’altitud

Tiges erectes, ramificades des de la base
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de fins 40 cm d’alçada amb tiges erectes, ramificada des de la base

Fulles pinnatisectes
Fulles peciolades pinnatisectes amb segments de segon ordre quasi linears

Quatre pètals en creu
Flors en raïms de 10-40 flors petites amb quatre pètals, d’un groc tirant a crema, col·locats en creu, com és habitual en aquesta família. Calze amb quatre sèpals eretes i els laterals amb una petita gepa a la base. Corol·la amb pètals de limbe obovat atenuat a l’ungla i nervis violacis més obscurs. Androceu amb sis estams, dos dels quals són més curts (tetradínams).  Floreix en febrer, març i abril

Fruit en silícula característica
Fruit en silícula dehiscent i pèndula característica, amb una part globosa amb fileres de pèls híspids i una segona part estèril en forma de cullereta glabra. 

Calze amb quatre sèpals
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta herba té les tiges rígides, el que sembla ser una estratègia de dispersió de les llavors, perquè una lleu fregada de qualsevol branqueta produeix una vibració que provoca l’apertura de varis fruits, si estan madurs. D’altra banda la posició de la part estèril del fruit, que sembla una cullereta amb la concavitat cap amunt, pareix que és una evolució per retenir les gotes de pluja o del reixiu.

Part estèril del fruit en forma de cullereta
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere Carrichtera està dedicat a Bartholomeus Carrichter, botànic i metge de la cort dels emperadors d’Alemanya Ferran I i Maximilià II d’Asburg. És un gènere monotípic, és a dir, que la seua única espècie és Carrichtera annua. L’epítet específic annua significa anual, en referència a la durada del cicle vegetatiu.

Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 641. 1753.  com Vella annua. Amb el nom actualment acceptat de Carrichtera annua va ser publicada per Augustin Pyramus de Candolle en Mémoires du Muséum d'Histoire Naturelle 7(1): 250. 1821.

Família Cruciferae (Brassicaceae)

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...