NOMS: Escabiosa
borda. Herba de la pallola. Herba del mal de masclit, Vídues bordes. Castellà: Escabiosa,
Viuda silvestre. Escabiosa oficinal. Hierba del
sarampión. Èuscara: Atz-belarr. Portuguès: Escabiosa. Saudade brava. Italià:
Ambretta. Francès: Knautie des champs, Scabieuse des champs. Anglès: Field scabious. Blue-buttons. Alemany: Acker-Witwenblume. Wiesen-Witwenblume. Nähkisselchen. Wiesenskabiose. Neerlandès: Beemdkroon. Grec:
Κναούτια.
 |
| Capítol de Knautia arvensis |
SINÒNIMS: Scabiosa arvensis L.;
Knautia subscaposa Boiss. et Reut.; Trichera arvensis (L.) Schrad.
DISTRIBUCIÓ:
Mediterrània occidental
HÀBITAT: Aphyllantion. Creix sobre terrenys calcaris, en brolles i
pastures seques de muntanya, mesoxeròfiles. Entre els 400 i els 1500 metres d’altitud.
 |
| Herba de tiges simples o ramificades a la part superior |
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”
amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de
les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles
plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus
meristemes
arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que en l'estació desfavorable,
les parts vives de la planta mig s’amaguen, mentre que les seues parts aèries
es dessequen i desapareixen.
DESCRIPCIÓ: Herba
de tiges folioses que poden assolir més d’un metre d’alçada tot i que sol
quedar-se entre un o dos pams; les tiges són simples o ramificades a la part
superior amb branques divaricades amb pèls curts.
 |
| Fulles basals enteres o pinnatipartides |
Fulles oposades, verdes
amb indument de pèls especialment als nervis del revers, que formen una roseta
basal de fulles oblongo-lanceolades enteres o pinnatipartides, i altres
caulinars lirades, pinnatipartides o pinnatisectes, amb pecíol alat i marge
lleugerament revolut, més petites quan més amunt.
 |
| Involucre amb bràctees lanceolades i lliures |
Flors en capítols
de 2,5-5 cm de diàmetre sobre peduncle de fins 30 cm. flors hermafrodites,
tetràmeres, iguals o les perifèriques un poc majors. Calze amb 8-14 peces
escarioses, arestades i escabrides, erectes a la maturitat. Corol·la rosa,
violeta o blavosa, formant un tub acabat en quatre lòbuls, amb pèls a la gola. Androceu
amb quatre estams. Gineceu amb estigma capitat. Involucre amb 12-14 bràctees lliures
ovato-lanceolades, amb pèls i ciliades, disposades en dues fileres. Floreix
entre Maig i agost.
 |
| Fruit en aqueni amb el calze persistent |
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: En les dipsacàcies el fruit és un aqueni, envoltat per l’involucel
i coronat pel calze persistent, que caracteritza a cada espècie. El grau de
desenvolupament del calze i de l’involucel, quan el fruit és madur, serveix per
identificar gènere i espècie.
USOS I PROPIETATS:
En medicina popular es feia servir per tractar malalties de la pell com
l'èczema o la sarna, i també per curar ferides. A Catalunya és utilitzada per
fer la beguda tradicional de la ratafia, una
beguda que es pren com aperitiu.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom del gènere Knautia
és en honor del metge i botànic alemany Christian Knaut (1654-1716) autor de un
Methodus plantarum genuina, qua notae
characteristicae seu differentiae genericae... tot i que alguns autors
diuen que Linné va dedicar el gènere a Christoph Knaut (1638-1694) també metge,
botànic i germà de l’anterior. L’epítet específic arvensis
procedeix del llatí “arva”, que
significa camp de conreu, és a dir, que es tracta d'una espècie que apareix en
camps cultivats.
Knautia és un
gènere de plantes herbàcies perennes de la família Dipsacaceae, d'acord amb la classificació tradicional de Cronquist (1981),
i de la família Caprifoliaceae, segons la classificació filogenètica.
Carles Linné la va
publicar aquesta espècie per primera vegada amb el nom de Scabiosa arvensis en Species Plantarum 1: 99. 1753.
Amb el nom actualment acceptat de Knautia
arvensis va ser publicada per Thomas Coulter (Coult.) en Mémoire
sur les Dipsacées 29. 1823.
Família Dipsacaceae (Caprifoliaceae)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada