Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 1 de maig de 2017

Knautia arvensis (L.) Coult.

NOMS: Escabiosa borda. Herba de la pallola. Herba del mal de masclit, Vídues bordes. Castellà: Escabiosa, Viuda silvestre. Escabiosa oficinal. Hierba del sarampión. Èuscara: Atz-belarr. Portuguès: Escabiosa. Saudade brava. Italià: Ambretta. Francès: Knautie des champs, Scabieuse des champs. Anglès: Field scabious. Blue-buttons. Alemany: Acker-Witwenblume. Wiesen-Witwenblume. Nähkisselchen. Wiesenskabiose. Neerlandès: Beemdkroon. Grec: Κναούτια.

Capítol de Knautia arvensis
SINÒNIMS: Scabiosa arvensis L.; Knautia subscaposa Boiss. et Reut.; Trichera arvensis (L.) Schrad.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Aphyllantion. Creix sobre terrenys calcaris, en brolles i pastures seques de muntanya, mesoxeròfiles. Entre els 400 i els 1500 metres d’altitud.

Herba de tiges simples o ramificades a la part superior
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que en l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen, mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba de tiges folioses que poden assolir més d’un metre d’alçada tot i que sol quedar-se entre un o dos pams; les tiges són simples o ramificades a la part superior amb branques divaricades amb pèls curts.

Fulles basals enteres o pinnatipartides
Fulles oposades, verdes amb indument de pèls especialment als nervis del revers, que formen una roseta basal de fulles oblongo-lanceolades enteres o pinnatipartides, i altres caulinars lirades, pinnatipartides o pinnatisectes, amb pecíol alat i marge lleugerament revolut, més petites quan més amunt.

Involucre amb bràctees lanceolades i lliures
Flors en capítols de 2,5-5 cm de diàmetre sobre peduncle de fins 30 cm. flors hermafrodites, tetràmeres, iguals o les perifèriques un poc majors. Calze amb 8-14 peces escarioses, arestades i escabrides, erectes a la maturitat. Corol·la rosa, violeta o blavosa, formant un tub acabat en quatre lòbuls, amb pèls a la gola. Androceu amb quatre estams. Gineceu amb estigma capitat. Involucre amb 12-14 bràctees lliures ovato-lanceolades, amb pèls i ciliades, disposades en dues fileres. Floreix entre Maig i agost.

Fruit en aqueni amb el calze persistent
Fruit en aqueni pilós en forma de cilindre, amb el calze persistent, amb truges que s’enganxen a animals i aus per afavorir la dispersió de les llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En les dipsacàcies el fruit és un aqueni, envoltat per l’involucel i coronat pel calze persistent, que caracteritza a cada espècie. El grau de desenvolupament del calze i de l’involucel, quan el fruit és madur, serveix per identificar gènere i espècie.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular es feia servir per tractar malalties de la pell com l'èczema o la sarna, i també per curar ferides. A Catalunya és utilitzada per fer la beguda tradicional de la ratafia, una beguda que es pren com aperitiu.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Knautia és en honor del metge i botànic alemany Christian Knaut (1654-1716) autor de un Methodus plantarum genuina, qua notae characteristicae seu differentiae genericae... tot i que alguns autors diuen que Linné va dedicar el gènere a Christoph Knaut (1638-1694) també metge, botànic i germà de l’anterior. L’epítet específic arvensis procedeix del llatí “arva”, que significa camp de conreu, és a dir, que es tracta d'una espècie que apareix en camps cultivats.

Knautia és un gènere de plantes herbàcies perennes de la família Dipsacaceae, d'acord amb la classificació tradicional de Cronquist (1981), i de la família Caprifoliaceae, segons la classificació filogenètica.

Carles Linné la va publicar aquesta espècie per primera vegada amb el nom de Scabiosa arvensis en Species Plantarum 1: 99. 1753. Amb el nom actualment acceptat de Knautia arvensis va ser publicada per Thomas Coulter (Coult.) en Mémoire sur les Dipsacées 29. 1823.

Família Dipsacaceae (Caprifoliaceae)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...