Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimarts, 28 de novembre de 2017

Crepis foetida L.

NOMS: Crepis fètida. Crepis fètid. Castellà: Falsa achicoria. Achicoria hedionda. Occità: Mourre pudent. Italià: Radicchiella selvàtica. Francès: Crépide fétide. Crépide puante. Crépis fétide. Crépis puant. Anglès: Stinking Hawk's-beard. Alemany: Stink-Pippau. Stinkender Pippau. Neerlandès: Stinkend Streepzaad.

Flors ligulades de color groc
SINÒNIMS: Barkhausia schimperi Sch.Bip. ex A.Rich.; Crepis eritreensis Babc.

DISTRIBUCIÓ: Cosmopolita: es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

Herba d'olor desagradable
HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Camps abandonats, vores de camins, pradells terofítics. Fins els 1200 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba que emet mala olor amb tiges, de fins 50 cm d’alçada, erectes o ascendents, ramificades. Rel axonomorfa que fa olor de iode.

Fulles caulinars sèssils i pinnatipartisectes
Fulles pubescents, oblongues-lanceolades, pinnatipartides; les superiors sèssils, amb la base quasi envoltant la tija; les de la roseta basal obovades, pinnatífides o pinnatisectes amb el segment apical més gros que els laterals.

Involucre amb pèls glandulosos
Flors en capítols pènduls abans de la floració, amb peduncles bracteolats; involucre amb bràctees ovades o linears, tomentoses glanduloses. Les exteriors abracen el bec dels aquenis. Flors amb lígula groga. Floreix entre maig i setembre

Fruit en aqueni de bec llarg
Fruit en aqueni amb llarg bec i papus blanc que sobresurt l’involucre. Els exteriors tenen el bec més curt i solen estar embolcallats per les bràctees involucrals endurides. Els aquenis centrals amb el bec prim i llarg.

El plomall dels aquenis sobresurt molt del involucre
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Gràcies a la sensibilitat difusa  dels vegetals, poden veure sense ulls, degustar sense papil·les, olorar sense nas i digerir sense estómac però, a més a més, poden detectar la gravetat, els camps magnètics i són capaços de mesurar un gran nombre de gradients químics presents en l’aire o en el terra. Tenen, per tant, més sentits que els animals.

USOS I PROPIETATS: No n’hem trobat cap

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Crepis deriva del grec “κρηπίς krepís” que ja va emprar Teofrast amb el significat de base, fonament, en referència a que les arrels penetren molt profundament al terreny. L’epítet específic foetida deriva de “foeteo” fètid, de olor desagradable.

Crepis foetida va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 807. 1753.

Família Compositae (Asteraceae)

1 comentari:

  1. Interesant aquesta Crepis de mala olor, crec que no conec i en tot cas, m'estimo més a d'altres Crepis, tot i que hem porta de cap, tinc fotos per identificar de molt de semblants.
    En canvi tu, Manel, ho tens força clar.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...