Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimecres, 22 de novembre de 2017

Datura ferox L.

NOMS: Estramoni ferotge. Castellà: Cardo cuco, Estramonio chino. Chamico. Francès: Stramoine épineuse. Italià: Stramonio spinosissimo. Anglès: Large thorn apple. Angel's-trumpets. Chinese Datura. Fierce Thornapple. Alemany: Dorniger Stechapfel. Furchtbarer Stechapfel. Neerlandès: Doornappel.

Flors axil·lars solitàries
SINÒNIMS: Datura laevis Bertol.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Chenopodietalia muralis. Procedent d’Àsia oriental, creix naturalitzada a la regió mediterrània als herbassars ruderals i vores de camins. Fins els 200 metre d’altitud.

Tiges ramificades de manera falsament dicotòmiques
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba amb tiges ramificades de forma falsament dicotòmica, fortes, verdes, pubescents, que pot assolir el metre i mig d’alçada,

Fulles irregularment lobades
Fulles de distribució alterna, peciolades, ovades o romboïdals, irregularment lobades, dentades o pinnatífides, de base asimètrica.  

Calze tubular acabat en cinc dents desiguals
Flors axil·lars solitàries. Calze tubular de fins quatre centímetres, acabat en cinc dents desiguals, amb la part inferior persistent. Corol·la tubular infundibuliforme, blanca, de fins 6 cm de longitud que, normalment, no s’obrin totalment. Androceu amb els estams inserts en la corol·la. Floreix entre agost i novembre

Fruit en càpsula erecta proveïda de llargs i forts agullons
Fruit en càpsula erecta, ovalada, coberta de llargs i forts agullons cònics de fins 30 mm de longitud, de color marró quan madura, dehiscent per quatre valves, amb llavors reniformes negres

Observacions: Es diferencia de Datura stramonium pels fruits coberts d’espines molt més fortes i llargues, que arriben als tres centímetres.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Algunes plantes d'Amèrica del Sud, abans considerades dins del gènere Datura, són ara considerades dins del gènere Brugmansia. Les espècies del gènere Brugmansia difereixen de Datura en què són llenyoses, fent arbustos o petits arbres, i en què té flors pèndules, en lloc de flors erectes. Altres gèneres relacionats inclouen Hyoscyamus i Atropa.

Càpsula dehiscent amb llavors reniformes negres
USOS I PROPIETATS: Aquesta planta s’ha associat a pràctiques de màgia i bruixeria per les extraordinàries propietats psicoactives però és molt TÒXICA. Baix prescripció mèdica s’empra com antiespasmòdic, broncodilatador, astringent i accelerador de la freqüència cardíaca, analgèsic i anestèsic. Dona bon resultat per tractar els símptomes del Pàrkinson.

 La informació continguda en aquest document és exclusivament il·lustrativa. En cap cas es prescriu ni es dona cap consell mèdic.   


Les flors rarament acaben d'obrir-se del tot
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Datura és la transcripció portuguesa de l’hindustani “dhatúra” (en sànscrit “dhustura”) que significa poma espinosa. Linné va substituir el gènere Stramonium  de Tournefort pel gènere Datura. Fent un joc de paraules al voltant del participi de futur del verb donar (daturus, -a, -um) dient que “A la Datura es pot continuar donant aquest nom com llatí, tot i que sigui d’origen exòtic, perquè potser en la Índia les dones lascives donen i donaran les llavors (com afrodisíac) a llurs marits fluixos” (“Daturae, licet originis sit peregrinae, vocabulum persistere valet, cum a Latina derivari potest; dantur et daturae forte in Indiis posthac semina a lascivis foeminis maritis inertibus”)

L’epítet específic ferox és una veu llatina que significa ferotge, per la presència de nombroses i fortes espines als fruits.

Els remeiers i fetillers de l’Antic Egipte i Grècia coneixien les propietats de les solanàcies, que aplicaven en forma d'ungüent. Posteriorment van ser utilitzades àmpliament en la fetilleria medieval. Dioscòrides escriu respecte d'això: “Beguda amb vi una dracma (3,2g) de la seua arrel provoca imatges vanes i agradables als sentits, si es dobla la dosi provoca alienació i bogeria durant tres dies, i si se la quadruplica, la mort"

Datura ferox va ser descrita per Carles Linné i publicada en Amoenitates Academiciae . . . 3: 403. 1756.

Família Solanaceae

1 comentari:

  1. Sí, sí, es veu que la diferència amb l'estramonium es el fruit molt més llarg en les espines.
    Has fet unes fotos fantástiques!
    Un petonet.

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...