Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dissabte, 4 de novembre del 2017

Vicia tenuifolia Roth

NOMS: Garlanda. Garrandas. Garlanda de flor gran, Garlanda grisenca, Pesolina borda, Veça. Castellà: Arveja. Arbeicha. Alverja. Èuscara: Aizcola. Txingila. Basa-zalkea. Portuguès: Ervilhaca-da-serra. Francès: Vesce à feuilles grêles, Vesce à feuilles étroites. Italià: Veccia con foglie sottili. Anglès: Fine-leaved vetch, Slender-leaved vetch. Alemany: Dünnblättrige Wicke. Feinblättrige Vogel-Wicke. Schmalblättrige Vogel-Wicke. Neerlandès: Tere Wikke. Grec: Αγριόβικος. Βίκια η λεπτόφυλλη. Καβαλλερού. Xinès: xi ye ye wan dou.

Flors en raïm amb llarg peduncle
SINÒNIMS: Vicia cracca subsp. tenuifolia (Roth) Gaudin;  Cracca tenuifolia (Roth) Gren. & Godr.

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Quercetum rotundifoliae, Creix a les vores i clarianes de boscs caducifolis, en llocs humits. Entre els 300 i els 1600 metres d’altitud.

Herba enfiladissa
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba enfiladissa amb tiges que poden assolir els 70 cm de llargs, glabres o amb pèls 

Fulles dividides en 7-14 parells de folíols acabades en circell ramificat
Fulles peciolades dividides en 7-14 parells de folíols de el·líptics a linears, amb el marge enter, mucronats, i acabades en circell ramificat. Estípules lanceolades semi-hastades amb el marge enter.

Estendard més ample i més llarg que la ungla
Flors en raïm llargament pedunculat (peduncle més llarg que la fulla axil·lant) amb 15-40 flors de color violaci, de maduració progressiva, amb curt pedicel d’1-2 mm. Calze campanulat acabat en lòbuls triangulars més curts que el tub i desiguals. Corol·la papilionada amb el limbe de l’estendard més ample i més llarg que la ungla i emarginat. Androceu diadelf. Gineceu amb ovari súper, estila acabat en estigma discoide. Floreix des d’abril fins juliol.

Fruit en llegum comprimit
Fruit en llegum subromboide, comprimit, glabre amb 2-6 llavors llises de color marró.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els vegetals tenen una extraordinària habilitat per a fer innocus alguns dels contaminants més perillosos per als humans (que normalment són produïts pels mateixos humans) i per descontaminar terrenys i aigües, pel que són un factor clau en algunes de les tècniques de sanejament basades en l’anomenat “fitorremeiació”

Estípules semi-hastades
USOS I PROPIETATS: Les lleguminoses, en general, tenen la propietat de fixar en el sòl el nitrogen de l’aire, de forma que pot ser utilitzat pels vegetals per formar els seus composts orgànics. Ho fan gràcies a la simbiosi amb un bacteri del gènere Rhizobium: les cèl·lules vegetals aporten l’energia i el bacteri aporta nitrogenasa, un enzim que no tenen les plantes superiors. Els bacteris penetren en les arrels i formen nòduls on es fixa el nitrogen i es reprodueixen, a canvi les plantes poden disposar del nitrogen.   

Calze campanulat acabat en dents desiguals
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Vicia deriva del llatí “vicia, -ae,” que era el nom que rebia la veça (Vicia sativa L.) a l’antiga Roma, que va adaptar el nom grec “bíkion, -ou”. L’epítet específic tenuifolia ve del llatí “tenuis” fi, prim, subtil, i “folium” fulla, és a dir, amb fulles subtils.
Vicia tenuifolia va ser descrita per Albretch Wilhelm Roth (Roth.) i publicada en Tentamen Florae Germanicae 1: 309. 1788.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

1 comentari:

  1. No he vist al camp aquesta Vicia, es bonica i m'agradat molt la curiositat botànica sobre els seus efectes descontaminants del terreny que trobo molt important.
    Una abraçada.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...