Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 18 de gener de 2018

Ilex aquifolium L.

NOMS: Grèvol. Arbre de mal fruit. Arbre de visc. Coscoll de vesc. Castellà: Acebo. Agrifolio, Cardonera, Gallego: Acibo. Xardón. Èuscara: Gorosti. Gorostiya. Occità: Fouito-pastre, Grefuèlh, Gréfol, Grífol Potuguès: Azevinho. Aquifólio. Francès: Houx. Italià: Agrifoglio. Alboro spinoso. Anglès: Common Holly. Holly Tree. Alemany: Gemeine Stechpalme. Hülsdorn. Hülsstrauch. Waldhülse. Neerlandès: Gewone Hulst. Scherpe Hulst. Grec: Αρκουδοπούρναρο. Ίληξ ο οξύφυλλος. Ληόπρινος.

El principal atractiu són els fruits
SINÒNIMS: Ilex balearica Desf.; Aquifolium ilex Scop.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània meridional

HÀBITAT: Creix a les escletxes fresques i humides dels barrancs i roques orientades al nord, entre els 800 i els 1500 metres d’altitud. Sobre substrats descarbonatats o àcids.

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Arbust, que de vegades pren l’aspecte d’arbret, dioic, que pot assolir els vuit metres d’alçada, amb el tronc d’escorça grisenca.

Fulla coriàcia amb espines al marge
Fulles de distribució alterna, el·líptiques, amb curt pecíol, coriàcies, de color verd fosc, semblants a les fulles de la carrasca però glabres i un xic més grans, amb petites espines al marge que és ondulat.

Flors petites i blanques
Flors petites, blanques, solitàries o en cimes, unisexuals, tetràmeres. Calze amb les peces unides, acabat en 4-5 lòbuls ovats. Les masculines amb la corol·la rotàcia amb 4-5 lòbuls còncaus amb 4-5 estams soldats a la corol·la. Les flors femenines amb gineceu súper amb un sol estil acabat en 3-4 estigmes. Floreix entre maig, juny i juliol.

Fruit en drupa
Fruit drupa vermella quan madura, de 8-10 mm de diàmetre, amb diverses llavors

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Algunes espècies com el grèvol han sigut aprofitades per a usos medicinals, ornamentals, per a la caça i per aprofitar la fusta, i tant d’aprofitament ha dut l’espècie a estar en perill d’extinció. Per aquesta raó és una espècie protegida i està prohibida la seua recol·lecció en tot el territori espanyol.

USOS I PROPIETATS: La fusta és dura i s’empra en ebenisteria. En medicina popular, s'han utilitzat les fulles per les  propietats diürètiques i laxants que suposadament tenen. Els fruits tenen propietats emètiques i purgants. S’han donat casos d’intoxicació en menuts que han menjat els fruits.

Les branques carregades de fruits vermells i lluents s'utilitzen per adornar les cases per Nadal.  


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:El genèric Ilex deriva del grec " ὑλήεις hyléeis" que significa selvós, propi de la selva. Plini anomenava Ilex a la coscolla (Quercus coccifera) però també a la carrasca (Quercus ilex) i fins i tot a la surera (Quecus súber). L’epítet específic aquifolia deriva del llatí “acus –acutus” agulla, agut, i de “folium” fulla, és a dir, amb fulles espinoses.  

La fusta és dura i s’empra en ebenisteria. En medicina popular, s'han utilitzat les fulles per les  propietats diürètiques i laxants que suposadament tenen. Els fruits tenen propietats emètiques i purgants. S’han donat casos d’intoxicació en menuts que han menjat els fruits. Quan els fruits acaben de madurar a la tardor són un aliment important pels animals però són tòxics per als humans.

Les branques carregades de fruits vermells i lluents s'utilitzen per adornar les cases per Nadal. El calendari celta, que mesurava el temps per llunes, tenia tretze mesos que rebien el nom d’un arbre que estava en el seu esplendor al mes del seu nom. El mes 8 l’anomenaven “tinne” grèvol, que comprenia des del 8 de juliol fins al 4 d’agost.

Ilex aquifolium va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 125. 1753.

Família Aquifoliaceae

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...