Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 12 de novembre de 2015

Suillus granulatus (L. Fr.) Kuntze

NOMS: Fong. Bolet de pi. Corvall granulat. Molleric granellut. Moixi. Castellà: Boleto granulado. Èuscara: Pinudi-onddo bikordum. Italià: Pinarolo. Francès: Bolet granulé. Anglès: Weeping bolete. Granulated bolete. Alemany: Körnchen-Röhrling. Schmerling.

Capell cobert per una cutícula lluenta
SINÒNIMS: Boletus granulatus L.

DISTRIBUCIÓ: És comú a l’hemisferi nord, a Amèrica i a Europa. També s’ha introduït a Austràlia amb les plantacions de pi.

HÀBITAT: Creix en gran quantitat als pinars formant micorriza amb els pins, tant sobre sòls calcaris com àcids. Surt especialment a la tardor però també en primavera.

Himeni amb tubs de color groguenc
DESCRIPCIÓ: Capell, barret o píleu d’uns 10 cm de diàmetre, de forma convexa que acaba més o menys aplanat quan és vell. És de color ocre, marró o tirant a groc però el color és uniforme en tota la superfície del capell, que està cobert per una cutícula lluenta, i viscosa si hi ha humitat, que es separa amb facilitat de la carn

Himeni format per tubs atapeïts i curts de color groguenc o netament grocs. Els porus són petits i grocs, i exsuden gotetes de làtex blanc quan són joves.  

Peu o estípit central, cilíndric i ple, de color groc pàl·lid de jove i groc fort quan envelleix. A la part superior presenta nombroses granulacions rogenques (d’ací el nom específic)

Carn de color groc pàl·lid quasi blanca de vegades, ferma de jove, de sabor lleugerament àcid però agradable i olor suau.  

Peu central amb granulacions
COMESTIBILITAT: Comestible amb precaucions. Cal menjar només els exemplars joves, retirar la cutícula, els porus i el peu. Així i tot és laxant, pel que pot provocar lleus molèsties intestinals.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Suillus deriva del llatí “sus, suis” porc, degut a que és un bolet de baixa qualitat. L’epítet específic granulatus ve de “granum” gra, perquè el peu és granulós, presenta grans a la part superior.
Suillus granulatus va ser descrita per primera vegada per Carles Linné en 1753 com Boletus granulatus. El nom actual el va assignar el naturalista francès Henri François Anne Roussel que el va traslladar al gènere Suillus en 1796.

Porus molt petits i grocs
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una micoriza és una relació simbiòtica que s’estableix entre un fong i les arrels de les plantes vasculars. Els fongs viuen connectats als arbres vius, i ambdós obtenen benefici d'aquesta simbiosi.  En el 95% de les plantes que s'han estudiat s’ha trobat aquesta simbiosi. L'associació de les micorizes amb les plantes és present des de fa 400 milions d'anys. Són un component important en la vida i la química del sòl.

Família Suillaceae (Boletaceae)



Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...