Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimecres, 24 de gener de 2018

Rumex crispus L.

NOMS: Paradella crespa. Agrella. Llengua de bou. Remeneguera. Romàs. Roma. Castellà: Romaza crespa. Acedera crispada. Llengua de vaca. Gallego: Carbesa. Èuscara: Uztaoa. Occità: Lapas. Portuguès: Labaça-crespa. Francès: Oseille crépue. Patience crépue. Rumex crépu. Italià: Rómice cavolaia. Rómice crespo. Anglès: Crisped Dock. Curled Dock. Curly Dock. Alemany: Krauser Ampfer. Neerlandès: Krulzuring. Grec: Αγριολάπαθο. Λάπαθον οξάλιον. Λάπαθο.

Flors en panícula més o menys compacta
SINÒNIMS: Lapathum crispum (L.) Scop.

DISTRIBUCIÓ: Cosmopolita i subcosmopolita: es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

HÀBITAT: Plantaginetalia majoris. Creix als herbassars humits, vores de camins i llocs alterats

Tiges erectes i estriades
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Planta que pot sobrepassar el metre d’alçada amb les inflorescències. Diverses tiges estriades, robustes, sovint amb tonalitat vermellosa.

Fulles lanceolades amb el marge ondulat i cresp
Fulles grans que poden arribar als 30 cm de llargària, lanceolades, amb el marge ondulat, agut a l’àpex, arrodonit o cordat a la base, amb pecíol i òcrea membranosa.

Flors trímeres
Flors en estreta panícula més o menys compacta, amb flors hermafrodites o unisexuals, trímeres, amb dos verticils de tres peces sepaloides; els interns amb un grànul. Androceu amb sis estams de filament curt i anteres oblongues. Gineceu súper amb tres estils reflexos amb estigmes multífids. Floreix en maig, juny i juliol.

Fruit embolcallat pels tèpals interns
Fruit en aqueni trígon de fins 3 mm. embolcallat pels tres tèpals interns en forma de cor

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El nom de poligonàcia deriva de la presència en algunes espècies de nusos a les tiges anomenats “goni” genolls en grec, és a dir, significa amb molts genolls. Altra característica de la família és l’òcrea, una estructura formada per estípules membranoses soldades formant una coberta que envolta la tija als nusos o a la base dels pecíols.

USOS I PROPIETATS:  Medicinal però tòxica. Les fulles són antianèmiques i vitamíniques. En medicina popular s’ha emprat per a tractar l'estrenyiment, diarrees, convalescències, refredats grips i afecciones de la pell. També s'emprava contra l'anèmia perquè l'arrel augmentava el nivell d'hemoglobina a la sang gràcies a ser rica en ferro, minerals i vitamines. Actualment està en desús perquè per intoxicació pot produir gastroenteritis.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Rumex significa javelina, per la forma de punta de llança de les fulles de moltes espècies del gènere. Plaute i altres autors de l’antiguitat ja usaven aquest nom per referir-se a les agrelles. L’epítet específic crispus deriva de “crispo” arrissat, cresp
Rumex crispus va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 335. 1753.

Família Polygonaceae

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...