Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimarts, 19 de juny del 2012

Campanula erinus L.


NOMS: Campaneta.  Castellà: Asperilla. Albahaca acuática. Italià: Campanula minore. Francès: Campanule à petites fleurs, Campanule érinus. Anglès: Small bellflower

Les flors de la campaneta surten a l'axil·la de les ramificacions
SINÒNIMS: Campanula nanella P.A.Smirn.; Campanula parviflora St.-Lag.; Campanula portensis L. Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Vores de camins, marges, camps cultivats, erms, murs i roques, preferentment sobre sòls bàsics. Fins els 1250 metres d’altitud

Les tiges es ramifiques de forma dicotòmica
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals. Els teròfits són freqüents en climes desèrtics i en climes mediterranis, amb hiverns temperats i estius eixuts, durant els que pot ser un avantatge el repòs vegetatiu absolut.

DESCRIPCIÓ:  Herba anual de fins 30 cm d’alçada de tiges erectes o decumbents, generalment ramificades de manera dicotòmica, folioses i cobertes de pèls híspids.

Fulles espatulades i dentades
Fulles peciolades, simples, alternes, espatulades, dentades. De vegades falten durant l’antesi (floració).

Corol·la acampanada d'uns 6 mm
Flors en inflorescències en panícula dicòtoma. Flors a l’axil·la de les ramificacions. Calze amb pèls i cinc dents triangulars. Corol·la d’uns 6 mm amb forma de petita campana de tub llarg acabada amb cinc lòbuls, de color blavós o esblanqueït. Estams lliures. Ovari súper amb un estil i estigma amb lòbuls. Floreix a la primavera i principis de l’estiu.

Fruit en càpsula indehiscent
Fruit en càpsula dehiscent que s’obri per la base

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Moltes de les espècies de les campanulàcies són proteràndriques, és a dir, que els estams maduren abans que els pistils, i així asseguren la pol·linització encreuada. (Les plantes que maduren abans els pistils que els estams s’anomenen proterògines).


SABIES QUE... El genèric Campanula  deriva del llatí “campanula, -ae” que significa campaneta, un diminutiu de campana, per la forma acampanada de la corol·la.
L’epítet específic erinus procedeix del grec “erinos” que significa eriçó, pels pèls híspids que cobreixen tota la planta.
En llatí “vasa Campana” eren recipients fets en la regió italiana de Campania, on feien un bronze de molta qualitat. Fuchsio va denominar així una planta en De historia stirpium commentarii insignes (Basilea, 1542) i el nom va ser donat al gènere Campanula per Tournefort-Linné.

Família Campanulaceae

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...