Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimecres, 1 de febrer del 2023

Lantana camara L.

NOMS: Banderes. Caputxina. Roser moro. Paradís. Ou i tomaca. Bandera espanyola. Castellà: Lantana, Bandera espanyola. Confite. Frutillo. Cinco negritos. Portuguès: Camará. Cambará. Camará-de-cheiro. Camará-de-espinho. Francès: Lantanier. Anglès: Lantana. Large-leaf lantana. Yellow-sage. Spanish Flag. West Indian Lantana. Bahama tea, Miss huff hardy lantana, Red sage, Wild sage. Alemany: Wandelröschen. Neerlandès: Wisselbloem. Xinès: ma ying dan.

SINÒNIMS: :  Lantana strigocamara R.W. Sanders;  Camara aculeata [(L.) Kuntze]; Lantana crocea Jacq.

DISTRIBUCIÓ: Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida. Actualment estesa per les zones temperades de tot el planeta.

 HÀBITAT: Cultivada com planta ornamental a parcs i jardins.

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Arbust perennifoli molt ramificat, original d’Amèrica tropical, que produeix branques llargues, de secció quadrangular, que tenen tendència a penjar però amb l’extrem alçat. No passa del metre d’alçada, perqué la tendència al creixement caigut no ho permet.

Fulles perennes, oposades, peciolades i gruixudes amb el marge dentat, de forma ovalada i l’àpex agut, aspres per la cara superior i amb pèls fins pel revers.

Flors disposades en inflorescències terminals amb petites flors grogues que van tornant-se de color rosa, ataronjat i vermell, de manera que es barregen sovint flors de diferents colors a la mateixa inflorescència que sembla una umbel·la, tot i que és una cima. Flors molt menudes, tubulars. Calze tubular, curt, d’1,5-2 mm. Corol·la composta per un tub de 10-14 mm, amb pelets per dins i per fora, acabat en 4-5 lòbuls. Androceu amb els estams inserts a la meitat del tub de la corol·la. Gineceu d’ovari súper. A les regions de clima mediterrani floreix abundantment durant quasi tot l’any però, especialment, en primavera i estiu.

Hi ha diferents cultivars amb flors grogues (Flava), blanques amb el centre groc (Victoria), blanques que van fent-se violetes (Sanguínia)...

Fruit és una drupa negra brillant a la maturitat de la grandària d’un pèsol, amb dues llavors, que és tòxica per als humans.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Després de la pol·linització , el color de les flors canvia (normalment de groc a taronja, rosat o vermellós); Es creu que això és un senyal per als pol·linitzadors que el color previ al canvi conté una recompensa a més de ser sexualment viable, augmentant així l'eficiència de la pol·linització.

USOS I PROPIETATS: Els extractes de fulles fresques tenen un efecte antibacterià i es considera tradicionalment al Brasil que tenen propietats antipirètiques , carminatives i útils per al tractament de les infeccions respiratòries.

La seua naturalesa resistent a les malalties, poca exigència hídrica i adaptació a tot tipus de sòl l’han convertit en una de les espècies més populars en jardineria.

Per l’hàbit penjant de les branques resulta molt cridanera plantada en jardinera elevada o a dalt de murs i talussos. S’estén amb facilitat, perquè arrela pels nusos que estan en contacte amb el terra,  el que la fa ideal per a cobertes vegetals i colonitzar la superfície del sòl amb pocs individus i amb poc temps.

Requereix poques atencions, tan sols cal ubicar-la a ple sol i en àrees d’hiverns suaus perquè és sensible a les gelades. No és gens exigent amb el substrat. Vegeta bé en sòls pobres i és resistent a la sequera.  Només cal podar les branques, a finals de l’hivern, per mantenir la forma i dimensions que desitgem. Es reprodueix amb facilitat per llavor o esqueix lignificat després de la floració.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Lantana deriva del llatí “lentus, -a, um” que significa flexible, dúctil, per la tendència de les branques a corbar-se com el vímet. L’epítet específic camara és el nom vernacle que en Amèrica del Sud li donen a aquesta planta.

És una de les cent espècies exòtiques invasores més dolentes del món, segons el llistat de la Unió Internacional per la Conservació de la Natura. A la Índia, Austràlia i Àfrica ha colonitzat amples àrees de les que no han pogut eradicar-la. Resisteix el foc i brota ràpidament en les zones cremades i impedeix la regeneració amb espècies natives. Per contra, és una de les plantes preferides per les papallones i es fa servir en les exposicions de papallones vives als Estats Units

Lantana camara va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 627. 1753.

Família Verbenaceae

1 comentari:

  1. Molt maco el teu article y les fotos de la lantana, jo tinc la vermella y groga peró m'agradaria poder tenir la rosa tot i que es molt invasiva aquesta planta.
    Molts petons.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...