Arctotheca calendula (L.) Levyns

NOMS: Artoteca. Castellà: Margarita del Cabo. Margarita africana. Malahierba del Cabo. Filigrana pequena.Portuguès: Erva-gorda. Venidium. Francès: Arctothèque. Italià: Artoteca calèndula. Anglès: Cape dandelion. Cape weed. Cape marigold. Plain Treasureflower. Alemany: Kaplöwenzahn. Ringelblumen-Arctotheca. 

SINÒNIMS: Arctotis calendula L.; Cryptostemma calendula (L.) Druce

DISTRIBUCIÓ: Originària de Sudàfrica, de Namaqualand  a la Península del Cap i Karoo  

HÀBITAT: Naturalitzada en llocs secs, arenosos, pertorbats i vores de camins. Cultivada com planta ornamental. Aquesta de la platja de Tavernes de la Valldigna

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Planta herbàcia estolonífera anual o perenne que fa una roseta d’on surten estolons que s’estenen ràpidament, el que fa que es conega com “la mala herba del Cap”. Arriba fins als 25 cm d’alçada

Fulles pinnatisectes, de vegades bipinnatisectes, amb forma de lira, en roseta basal, amb el revers blanquinós i l’anvers escassament puberulent i glandular; les de les tiges simples i obovades.

Flors en capítols axil·lars solitaris de 4-7 cm de diàmetre sobre escapus amb pèls aspres. Involucre de bràctees imbricades, amb marge hialí i amb pèls blancs, les externes amb un curt apèndix pinnatisecte apical. Flors externes estèrils amb lígules verdoses pel revers i grogues per l’anvers, rodejant el disc amb flors tubulars hermafrodites, obscures. Androceu amb 5 estams amb anteres purpúries. Gineceu d’ovari ínfer, unilocular, amb estil i estigma bífid divergent. Floreix de març a juny

Fruit en aqueni llanós, amb vil·là format per 4-8 esquames curtes amb pèls llanuts.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La primera cita d’aquesta espècie en Espanya es deguda a Gros, a l’any 1925, que la va trobar, naturalitzada als arenals marítims de Cadis. Està considerada una planta al·lòctona invasora a Califòrnia, Austràlia, Tasmània, Nova Zelanda, Japó, Xile i el sud-oest d'Europa (Portugal, Espanya, Sardenya).

USOS I PROPIETATS: Es cultiva com a planta ornamental per a cobertes però és potencialment invasiva, especialment si es reprodueix per llavors. No suporta les gelades, raó per la qual es reprodueix a les zones costaneres, on troba bon drenatge a l’arena de platges, dunes i talussos.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Arctotheca ve del grec ἄρκτος árctos ós i de θήκη théche estoig, beina, arqueta, càpsula, per les cípseles cobertes en algunes espècies per un toment llanós.

L’epítet específic calèndula ve del llatí calendae, el primer dia del mes del calendari romà, al·lusió a la floració que dura diversos mesos. Altres autors diuen que calendula significa petit calendari, perquè amb l’obertura i tancament dels capítols marcava la duració del dia

Arctotheca calèndula va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 922. 1753.  amb el nom de Arctotis calèndula. Més tard Margaret Rutherford Bryan Levyns la va publicar en Journal of South African Botany 8(4): 284. 1942. amb el nom actualment acceptat

Família Compositae (Asteraceae)

Argyranthemum frutescens (L.) Sch.Bip.

Noms: Margarida. Margalidera gran. Margarida de Canàries. Castellà: Magarza. Margarita de Canarias. Margarita leñosa. Francès: Chrysanthème frutescent. Marguerite de Paris. Italià: Margherita delle Canarie. Anglès: White daisy. White Marguerite. White-weed. Paris Daisy. Alemany: Echte Strauchmargerite. Buschige Margerite. Neerlandès: Struikmargriet. Grec: Χρυσάνθεμα θαμνώδες.

SINÒNIMS: Chrysanthemum frutescens L.; Pyrethrum frutescens (L.) Gaertn.; Pyrethrum frutescens (L.) Willd.;  Chrysanthemum floridum Salisb.; Anthemis frutescens Voss;

DISTRIBUCIÓ: originària de Macaronèsia Illes Canàries i introduïda a diverses parts d’Àfrica, Índia, Austràlia i Amèrica del sud

HÀBITAT: Cultivada com planta ornamental en jardins i patis en gran part del món .

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ: Herba sufruticosa molt ramificada des de la base, de tiges erectes i glauques de fins mig metre d’alçada, d’hàbit globós o amb les tiges postrades

Fulles de distribució alterna, de contorn ovat a ovat-lanceolat de 3-8 cm de llarg per 4-6 cm d’ample, pinnatisectes o bipinnatisectes, glabres

Flors en inflorescències en corimbes laxos d’1-6 capítols de fins 2 cm de diàmetre, amb peduncles de fins 15 cm, bràctees foliàcies linear-lanceolades simples; flors en capítols radiants de receptacle convex, amb involucres hemisfèrics de tres series de marge escariós, les exteriors més curtes que les interiors; flòsculs externs pistil·lats amb lígula blanca de 6 mm de llarg per 2,5 mm  d’ample; flòculs del disc grocs amb corol·la tubular acabada en cinc lòbuls. Floreix durant la primavera, tot l’estiu i fins la tardor

Fruit en aqueni heteromorf, els del radi trígons i alats i els del disc obcònics, ambdós amb vil·là coroniforme.  

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Tot i que és molt utilitzada en jardineria, l’espècie original és rarament comercialitzada. Són molt comuns híbrids amb altres espècies del gènere. Depenent del cultivar, les flors són blanques, grogues, roses o vermelles

USOS I PROPIETATS: Ideal per a vores de jardí, testos i cistelles penjants. També és popular en jardins d'estil mediterrani a causa de la resistència a condicions costaneres i la floració prolongada. En jardineria s’utilitza formant matolls suculents en sòls pobres i ben drenats a ple sol, tot i que, com a ningú li amarga un dolç, prefereix sols fèrtils rics en matèria orgànica, regs moderats a l’estiu (1-2 per setmana) i més espaiats a l’hivern. Suporta gelades moderades de fins -2^oC però necessita 4-5 hores de sol directe per florir. Cal eliminar les flors marcides i les tiges seques per prolongar la floració. Es multiplica per esqueix de brot tendre a la primavera.

En medicina popular s’empren les fulles en infusió com tònic estomacal i per combatre l’asma.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Argyranthemum deriva del grec ἄργῠρος árgyros plata i de ἄνϑεμον ánthemon fior, és a dir, flor platejada. L’epítet específic frutescens del llatí frutex arbust, pel seu hàbit arbustiu.

Argyranthemum frutescens alimenta les erugues de l'arna Bucculatrix chrysanthemella

Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 887–888. 1753. (1 May 1753) com Chrysanthemum frutescens. Amb el nom actualment acceptat d’Argyranthemum frutescens va ser descrita per Carl Heinrich Schultz "Bipontinus" i publicada en Histoire Naturelle des Îles Canaries 3(2.2): 264. 1844.

Família Compositae (Asteraceae)

Erigeron karvinskianus DC.

NOMS: Vitadínia. Castellà: Cola de venado, Margarita cimarrona, Marimonia, Párpado de los ojos. Manzanilla silvestre (El Salvador). Sak nich wamal (Mèxic). Portuguès : Vitadínia dos floristas, Vitadínia-dos-floristas. Francès: Vergerette mucronée. Pâquerette des murailles. Vergerette de Karvinski. Italià: Cespica karvinskiana. Anglès: Fuzzweed. Latin American Fleabane. Mexican Fleabane. Santa barbara daisy. Alemany: Karvinskis Berufkraut. Mauer-Gänseblümchen. Mexikanisches Berufkraut. Neerlandès: Muurfijnstraal. Xinès: jia le bi fei peng.

SINÒNIMS: Erigeron pacayensis Greenm.; Erigeron tripartitus S.F.Blake; Erigeron deamii B.L.Rob.; Erigeron trilobus Sond.; Vittadinia triloba hort. ex Rudolph; Erigeron mucronatus DC.;

DISTRIBUCIÓ: Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida. Aquesta espècie és originària de les zones elevades de l'Amèrica tropical. S'estén des de Xile i Veneçuela fins a Mèxic i les Antilles. L'espècie també està naturalitzada al Vell Món

HÀBITAT: De vegades cultivada als jardins, d’on escapa i es naturalitza a llocs ruderalitzats, vores de camins i carreteres, murs i marges de torrents.

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Petita herba que creix de rizomes llenyosos, ramificada des de la base amb tiges flexuoses de fins poc més d’un pam d’alçada.

Fulles de forma variable; les inferiors espatulades, enteres o amb 3-7 lòbuls i quan més amunt més petites, sent les més pròximes a la inflorescència lanceolades i enteres

Flors en capítols solitaris als extrems de les branques florals; bràctees involucrals estretament lanceolades, imbricades en tres sèries, de longitud lleugerament diferent; flors exteriors femenines amb lígula blanca, rosada o lleument porpra de 5-6 mm de llargues; flors del botó central hermafrodites, tubulars, grogues, de 2,5-3 mm amb 5 lòbuls; androceu amb estams d’anteres d’1-1,5 mm de llarg; gineceu amb ovari súper i estil de 0,75 mm de llarg. Floreix des de abril fins a setembre

Fruit en aqueni aplanat amb papus setaci

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Sovint es confon amb la margarida Bellis perennis

USOS I PROPIETATS: En jardineria s’empra en rocalles o, tot i que no suporta el trepig, com entapissant en climes temperats, on s’estén ràpidament formant una bella catifa de flors durant bona part de l’any. La seua rusticitat la fa perfecta per a jardins difícils on la gespa i altres plantes no aconsegueixen arrelar. Permet tot tipus de sòl a condició de drenar bé, i no és exigent amb el reg. Gaudeix del ple sol però vegeta bé a mitja ombra i permet temperatures de fins -10⁰C. Totes aquestes virtuts tenen el inconvenient de que pot arribar a ser invasiva.

En medicina popular s’utilitza en infusió de tota la planta contra la diarrea i especialment contra la disenteria.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  El genèric Erigeron deriva de l'adverbi grec “ῆρi éri” d'hora, al matí, precoçment i de “γέρων géron” vell, probablement per la maduració primerenca dels fruits.

L’epítet específic karvinskianus, és una grafia alternativa per karwinskianus, en honor del naturalista, geòleg i paleontòleg alemany (nascut a Hongria) Wilhelm Friedrich von Karwinski von Karwin (1780-1855), explorador de la flora de l'Amèrica tropical (Brasil, Mèxic)

Es va utilitzar per colonitzar les graderies de formigó de l'estadi de futbol (Estadio Azteca) construït a la Ciutat de Mèxic per a la Copa del Món de 1970.

Erigeron karvinskianus va ser descrit per Augustin Pyramus de Candolle i publicat a Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 5: 285. 1836.

Família Compositae (Asteraceae)

Achillea millefolium L.

NOMS: Milfulles. Herba de tall. Camamil·la vera. Castellà: Milenrama. Milefolio. Hierba de las heridas. Aquilea. Alcanfor. Alhucema. Cientoenrama. Gallego: Herba da rula. Herba dos carpinteiros. Èuscara: Millorria. Occità: Milafuèlhas. Milo-fueio. Trunija roge. Èrba dau charpentier. Portuguès: Erva-das-cortadelas. Milefolio. Francès: Achillée millefeuille. Millefeuille. Italià: Achillea millefoglio. Erba dei tagli. Anglès: Bloodwort. Yarrow. Staunchweed. Elfshot cow. Lady's fingers. Tansy. Alemany: Garbenkraut. Gemeine Schafgarbe. Gewöhnliche Schafgarbe. Neerlandès: Gewoon Duizendblad. Grec: Αγριαψιθιά. Αχίλειον το χιλιόφυλλον. Χιλιόφυλλον. Xinès: Shi.

SINÒNIMS: Chamaemelum millefolium (L.) E.H.L. Krause; Alitubus millefolium Dulac;

DISTRIBUCIÓ: Eurosiberiana: La regió eurosiberiana s'estén per gran part d'Euràsia i limita al nord amb la regió àrtica i al sud amb les regions mediterrània, iranoturaniana i xinesa. Amèrica del nord: Mèxic, Estats Units, Canadà.

HÀBITAT: creix a pastures, camps abandonats i llocs alterats, fins als 2000 metres d’altitud. Cultivada com ornamental als jardins.   

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba vivaç, rizomatosa, poc ramificada, amb tiges erectes acanalades, cobertes de pèls i amb medul·la esponjosa blanca, de fins 70 cm d’alçada. 

Fulles basals de fins 15 cm de llargària, amb curt pecíol o sèssils, 2-3 pinnatisectes, molt dividides en folíols linears, semblant a una ploma d’ocell. Les caulinars alternes, iguals però més petites.

Flors agrupades en petits capítols amb unes 20 flors discals hermafrodites, grogues, tubulars, de 2-3 mm, i cinc flors externes femenines amb lígula blanca curta i tridentada, totes embolcallades per el involucre de bràctees en 3 fileres, el·líptics o oblongs amb el marge escariós; els petits capítols estan reunits en corimbe pla i dens. (Hi ha cultivars amb les flors de colors diversos) Té una prolongada floració entre maig i octubre.

Fruit en aqueni comprimit de 2 a 3 mm de llarg, glabre, de blanc a gris, finament estriat en forma longitudinal i sense papus.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una cultivar és una planta cultivada que ha estat seleccionada i a la qual s'ha donat un nom únic per raó de les seves característiques útils o decoratives. El terme cultivar no pot ser intercanviat amb el de varietat botànica. 

USOS I PROPIETATS: Es conrea en test, par a flor de tall o al jardí en parterres o entre altres plantes per afavorir la fauna útil. És una planta excel·lent com hostatge d’insectes depredadors de plagues, és a dir d’insectes útils per al control biològic a l’hort i al jardí, especialment per a plagues de pugons i mosca blanca.

És molt rústica. Creix a ple sol, en substrat ben drenat no massa sec, i clima temperat, tot i que suporta una sequera moderada i tolera les gelades. Vegeta bé en sòls lleugerament àcids o calcaris pobres però ben drenats perquè no suporta els sòls amb excés d’aigua. No sol patir plagues ni malalties. Els problemes són fisiopaties per excés d’humitat i drenatge deficient. Multiplicació per llavor cobrint-les amb una fina capa de substrat, o per divisió del rizoma a la primavera.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Achillea està dedicat al mític heroi grec Aquil·les (Achille) que hauria utilitzat aquestes plantes per curar les ferides rebudes en la batalla. Lèpítet específic millefolium deriva del llatí “mille” mil i de “folium” fulla, per les fulles finament dividides.

En medicina popular és usada popularment des de temps antics contra el mal de ronyons o de fetge, les infeccions pulmonars o intestinals i els dolors de la menstruació. També té propietats hipotensores i antihemorràgiques, pel que s'utilitza per tractar varius, hemorroides o cicatritzar ferides. Aplicada com a xampú, estimula el creixement del cabell i evita la formació de caspa.

En la jardineria actual són moltes les cultivars disponibles amb ventall cromàtic que abasta des del roig vellutat de ‘Xarxa Velvet’* al rosa intens de ‘Rose Madder’, el roig granat de ‘Pomegranate’ o el rosa malva de ‘Lilac Beauty’. En alguns, la tonalitat de les flors canvia a mesura que envelleixen, com en les del popular ‘Terracotta’, que passen dels ataronjats als grocs; les del ‘Kelwayi’, que viren d'un rosa suau a un intens, o les del ‘Lansdorferglut’, el rosa profund del qual es converteix en un crema apagat, que ha obtingut el Award of Garden Merit de la Royal Horticultural Society gràcies a les seues qualitats jardineres.

Achillea millefolium va ser descrita per Carles Linné i publicada a Species Plantarum 2: 899. 1753.

Família Compositae (Asteraceae)

Euryops chrysanthemoides (DC.) B.Nord.

NOMS: Euriòps. Castellà: Margarita amarilla. Francès: Euryops à fleurs de chrysanthème. Anglès: African bush daisy. Bull's-eye. Afrikàans: Geelmadeliefiebos.

SINÒNIMS: Gamolepis chrysanthemoides DC. 

DISTRIBUCIÓ: procedent d’Àfrica meridional, Províncies del Cap, KwaZulu-Natal

HÀBITAT: Cultivada com planta ornamental a parcs i jardins

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ: Petit arbust amb tiges erectes de fins 2 metres d’alçada, molt frondoses de joves que es despullen aviat, glabres,

Fulles esparses, pinnatilobades de fins 10 cm de llarg per 1-3 d’ample, amb 3-10 lòbuls foliars ovats-lanceolats a cada costat, de color verd brillant

Flors en capítols solitaris de fins 5 cm de diàmetre amb peduncles erectes de 5-20 cm, una mica engrossits per sota del involucre àmpliament campanulat, format per bràctees involucrals basament connates i parcialment superposades, ovades-lanceolades, verdes; receptacle convex; botó central groc amb flors hermafrodites tubulars amb cinc lòbuls ovats; flors exteriors amb lígula de 10-20 mm de llarg, femenines, també de color groc. Floreix de maig a setembre però hi ha llocs on pot florir tot l’any.

Fruit en aquenis negres amb costelles longitudinals, sense papus

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L'espècie va ser traslladada a Euryops des del gènere Gamolepis sobre la base d'un recompte cromosòmic.

USOS I PROPIETATS: És un petit arbust d’ús ornamental per plantació en testos, formació de platabandes o parterres, en solitari o acompanyat d’altres espècies. És apreciat per la frondositat de les fulles perennes i la gran floració de flors grogues. És molt rústica. Tolera gelades fins els -4⁰C, suporta bé el ple sol i no és massa exigent amb el reg, una vegada ben establerta, doncs l’entollament pot podrir les arrels, és per això que prefereix sòls ben drenats i neutres o lleugerament àcids. Cal una lleugera esporgada despès de la floració mantenir la forma i promoure nova floració. Reproducció mitjançant llavors o esqueix.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Euryops deriva del grec "εὐρύς eurys" gran, i de "ὤψ ops" ull, o siga, de grans ulls, per els grans i vistosos capítols grocs amb el botó central que semblen ulls. L’epítet específic chrysanthemoides ve de Chrysanthemum (del grec χρυσόϛ chrysόs, or, i ἄνθεμον flor, és a dir, flor daurada), i del sufix grec εἷδος eídos aspecte: semblant al crisantem en referència a l'espècie tipus original Chrysanthemum coronarium (ara Glebionis coronaria)

Aquesta espècie va ser descrita per Augustin Pyramus de Candolle i publicada en Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 6: 40. 1837[1838]. (early Jan 1838) amb el nom de Gamolepis chrysanthemoides. Amb el nom actualment acceptat de Euryops chrysanthemoides va ser publicat per Rune Bertil Nordenstam en Opera Botanica 20: 365–370, f. 62C–G, 63C. 1968.

Aquest arbust és ideal per atraure pol·linitzadors com abelles i papallones, ja que produeix gran quantitat de flors grogues semblants a les margarides, i durant quasi tot l'any, el que afavoreix l’entorn per a la biodiversitat local.

Família Compositae (Asteraceae)

Osteospermum ecklonis (DC.) Norl.

NOMS: Margalidera de botó blau. Dimorfoteca. Castellà: Margarita del Cabo. Matacabras, Estrella polar, Caléndula del Cabo. Francès: Ostéosperme. Météorine d'Ecklon. Marguerite du Cap d’Ecklon. Anglès: Vanstaden's River Daisy. Cape Daisy. Blue and white Daisybush. African daisy. Alemany: Bornholmmargerite. Neerlandès: Spaanse margriet

SINÒNIMS: Dimorphotheca ecklonis DC. 

DISTRIBUCIÓ: procedent d’Àfrica meridional, Províncies del Cap

HÀBITAT: cultivada com ornamental a patis, parcs i jardins,

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: És un arbust perenne, sufruticós, de tiges erectes de fins un metre d’alçada amb les branques inferiors força glabres.

Fulles alternes, lineal-lanceolades o lanceolades, sèssils, simples, el·líptiques, lleugerament suculentes i marges sencers a visiblement dentats, amuntegats als extrems de les branques, d’un verd viu

Flors solitàries sobre llargs peduncles, en capítols del tipus de la margarida de fins a 80 mm de diàmetre, involucre formant campana amb bràctees lanceolades, acuminades, de marge escariós; botó central blau obscur format per les flors flosculoses estaminades, masculines, i flors ligulades hermafrodites, al exterior, de color blanc brillant a la part superior i blau clar o violeta a la part inferior, si bé hi ha de colors variats (rosat, violeta, etc.). Floreix entre abril i novembre.

Fruit aquenis triangulars, generalment reticulats-rugosos, de les flors ligulades. Les flors tubulars són estèrils

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La planta conté àcid cianhídric, la qual cosa la fa verinosa per al bestiar i rosegadors, però també per animals domèstics com ara conills i per a mascotes.

USOS I PROPIETATS: Emprada com planta ornamental en jardineria per les flors que poden adornar el jardí durant la primavera i l’estiu, i si no fa massa fred, també a la tardor i part de l’hivern, fent un tapís florit de colors. Hi ha nombrosos híbrids i varietats, incloses les verticals, de fins a 1,5 metres d'alçada i les semi prostrades.

  Li agrada la temperatura càlida i el ple sol però aguanta be gelades suaus de fins -5^o C. No és molt exigent amb l’aigua, doncs resisteix millor la sequera que l’embassament d’aigua, pel que cal que el terreny estiga ben drenat. La reproducció és per llavor o per esqueix de tiges tendres sense floració, a principis de primavera. També pot criar-se en test.  És convenient retallar la planta a principis de la tardor per mantindre-la  compacta, i durant tot el període de floració llevar les flors marcides per estimular i prolongar la floració.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Osteospermum ve del grec ὀστέον  ostéon os i de σπέρμα spérma llavor, és a dir, amb llavors que semblen fetes d'os. El gènere Dimorphoteca del sinònim, on el situen altres autors, és una composició de tres vocables grecs: “di”, que significa dos, “morphos” que significa forma, i “theca” que significa guarda o custòdia. L’epítet específic, ecklonis, és en honor al botànic i farmacèutic danès Christian Friedrich Ecklon (1795-1868) que va explorar i catalogar nombroses plantes de Sud-àfrica.

Aquesta espècie va ser descrita per Augustin Pyramus de Candolle, i publicada en Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 6: 71. 1837[1838] amb el nom de Dimorphotheca ecklonis (basiònim). Amb el nom actualment acceptat de Osteospermum ecklonis va ser publicada per Nils Tycho Norlindh en Stud. Calend. 244. 1943.

Famíla Compositae (Asteraceae)

Roldana petasitis (Sims) H.Rob. & Brettell

NOMS: Gerani vellut, Gerani de Califòrnia. Castellà: Platanillo. Gerànio de California. Anglès: Velvet Groundsel, California Geranium.  Francès: Roldane faux-pétasite.

SINÒNIMS: Senecio petasitis DC.; Cineraria petasitis Sims; Cineraria platanifolia Schrank;

DISTRIBUCIÓ: Neotropical. Originària i endèmica de Mèxic, del Golf de Mèxic, nord-est de Mèxic

HÀBITAT: Cultivada com ornamental a parcs i jardins

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Arbust de fulla perenne que arriba amb rapidesa al metre i mig d’alçada però no arriba als 3 m, molt ramificat amb tiges primes i flexibles, que adquireix una atractiva arquitectura de forma arrodonida.

Fulles simples, de distribució alterna, grans que donen la imatge d’una planta frondosa d’aire tropical. Són peciolades, de nervació palmada, suborbiculars, amb el marge amb grans lòbuls i coberta de fins pèls com de vellut, de color verd que enrogeix amb el fred.

Flors en grans panícules terminals, que sobresurten les fulles, de capítols amb peduncles i involucre format per 8 bràctees; flòsculs del botó interiors tubulars, pentàmers i hermafrodites; les flors exteriors amb lígula de color groc fort són femenines. Floreix a finals de l’hivern

Fruit són petits aquenis proveïts de plomall blanc.  

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La dispersió de les llavors d’aquesta espècie es fa de diferents maneres. Les llavors que cauen a terra són posteriorment disperses principalment per insectes com les formigues (difusió mirmecocora). En aquest tipus de plantes també es produeix un altre tipus de dispersió: la zoocòria, ja que els ganxos de les bràctees de l'involucre s'enganxen als pèls dels animals que passen, dispersant així les llavors de la planta fins i tot a llargues distàncies. A més, gràcies al papus, el vent pot transportar les llavors fins i tot a distàncies de diversos quilòmetres (disseminació anemocora).

USOS I PROPIETATS: Cultivada com planta ornamental per les flors grogues que contrasten amb el verd de les fulles i resulten força atractives per a les abelles, les papallones i les aus, a més de regalar-nos la seua bella floració hivernal.. Vegeta bé tant a ple sol com a ombra parcial i no és exigent en quant al substrat, car accepta qualsevol tipus de terreny. Suporta cert grau de sequera millor que l’entollament. És sensible a les baixes temperatures, a – 4⁰ C es gelen les fulles i les tiges però rebrotaran, si el fred no supera els -11⁰C, a la primavera següent. Cal podar a la primavera, després de la floració, per aconseguir un arbust més compacte que decorarà tot l’any el massís, junt a altres plantes, o lluirà les grans fulles d’aire tropical plantat en solitari. Multiplicació per esqueix a la primavera.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: el genèric Roldana està dedicat a Eugenio Montana i Roldán (1778-1813), un camperol nadiu d'Otumba i un valent comandant que va caure en la Guerra d'Independència de Mèxic del domini colonial espanyol. El nom específic petasitis deriva del grec, “petàsos” que significa barret d’ales grans, per la forma de les fulles.

És una planta tòxica, per als humans i animals, ja que la seua ingestió pot causar danys al fetge, cor o ronyons. A més, en alguns casos el contacte superficial pot causar irritació o al·lèrgia.

A Nova Zelanda és considerada una planta invasora, doncs competeix amb les espècies natives als llocs oberts i marges dels boscs, per la qual cosa està prohibida la seua venda, propagació i comercialització.

Aquesta espècie va ser descrita per John Sims i publicada en Botanical Magazine 37: t. 1536. 1813. amb el nom de Cineraria petasitis. Amb el nom actualment acceptat de Roldana petasitis va ser publicada per Harold Ernest Robinson i Robert D. Brettell, en Phytologia 27(6): 423. 1974.

Família Compositae (Asteraceae)