Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 27 de desembre de 2012

Bellis sylvestris Cyr.


NOMS: Margalida. Margalideta. Margaridoia silvestre. Occità: Margarideto. Castellà : Bellorita. Consuelda menor. Margarita. Maya silvestre. Èuscara: Bitxilorea. Portuguès: Margarida-do-monte. Margarita brava. Italià: Pratolina autunnale. Francès: Pâquerette d'automne, Pâquerette des bois. Anglès: Large daisy. Southern wild daisy. Alemany: Herbst Gänseblumchen. Grec: Λεμονόχορτο. Μπελλίς η δασική.

Capítol de margalideta
SINÒNIMS: Bellis pappulosa DC.; Bellis perennis subsp. sylvestris (Cirillo) Rouy; Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània      

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Prats ombrívols i humits de zones forestals. Fins els 950 metres d’altitud.

Herba amb roseta de fulles bassals
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba, de fins 30 cm d’alçada, amb una roseta de fulles bassals d’on surt un llarg peduncle amb el capítol. Planta pubescent

Roseta bassal
Fulles totes bassals en roseta, espatulades, amb poques dents i tres nervis longitudinals.

Bractees desiguals
Flors en capítols solitaris de 2-3 cm de diàmetre que coronen un llarg escapus. Flòsculs grocs al centre rodejats de flors amb lígules allargades blanques per davant i rosades pel revers, embolcallades per bràctees involucrals desiguals amb pèls. Cinc estams. Ovari ínfer amb dos carpels i estigma bífid. Floreix a la tardor i l’hivern.

Fruit en aqueni sense vil·là
Fruit en aqueni amb el marge pubescent i, en lloc del vil·là, una petita corona d’esquames triangulars.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Segons algun autors, l’èxit evolutiu de les compostes rau en la facultat de sintetitzar certes substàncies químiques, tòxiques, que les fan desagradables als herbívors que les rebutgen.

USOS I PROPIETATS: Els capítols florals en infusió és antitusígen, balsàmic, depuratiu, diürètic, i en rentats i compreses s’ha emprat com cicatritzant i vulnerària.
Les fulles tendres poden menjar-se en amanida o bullides, en sopa o minestra. 


SABIES QUE... Alguns diuen que el nom del gènere Bellis prové de Bellide, una de les filles bàrbares i cruels de Dànau , rei d' Argos; altres el deriven del llatí bellum = guerra, en referència a la seva suposada capacitat de curar les ferides. Però el més probable, segons els filòlegs moderns, és que el seu nom deriva de Bellús = bonic, bell, amb referència a la delicada frescor d'aquesta flor.
L’epítet específic, sylvestris, deriva del llatí “silva” que significa selva, bosc, en referència a la preferència boscana i silvestre de la planta.

Família Compositae (Asteraceae)


Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...