Eucalyptus camaldulensis Dehnh.

NOMS: Eucaliptus. Eucaliptus de fulla estreta. Eucaliptus roig. Castellà: Eucalipto. Gomero rojo. Ucalito. Eucalipto rojo. Èuscara: Eukaliptua. Portuguès: Eucalipto macho. Calipse. Francès: Gommier de Camaldoli. Gommier des rivières. Anglès: River Redgum. Alemany: Roter Eukalyptus. Grec: Ευκάλυπτος

Inflorescències umbel·liformes

SINÒNIMS: Eucalyptus rostrata Schltdl.

DISTRIBUCIÓ:  Austràlia

HÀBITAT: Cultivat com ornamental, fins els 600 metres d’altitud.

Arbre de gran envergadura

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Arbre perennifoli de gran envergadura que arriba als 20 m d’alçada (al seu lloc d’origen fins els 60 m), simpòdic, amb l’escorça que es desprèn a tires, deixant el tronc llis i de colors clars, grisos, verdosos o brunencs.

Fulles pèndules, lleugerament falciformes

Fulles jovenívoles diferents a les adultes, amb moltes formes intermèdies. Les joves són oposades, peciolades, lanceolades, acuminades i glauques; les adultes són de distribució alterna, peciolades, pèndules, estretes i amb una lleugera forma de falç (falciformes). 

Flors amb nombrosos estams

Flors en inflorescències umbel·liformes axil·lars amb peduncle d’1-2 cm, i pedicels de 5-10 mm. Flor hermafrodita de quatre sèpals soldats amb els pètals per formar un opercle caduc a l’antesi. Androceu format per gran quantitat d’estams exserts. Gineceu d’ovari ínfer amb estil filiforme acabat en estigma capitat.  Floreix en primavera.

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula de 5-8 mm de diàmetre, amb hipant, subglobosos o ovoides, amb 3-5 valves exserts.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: De vegades, en les flors d’ovari ínfer, hi ha una part sobre la qual veiem el calze, la corol·la i els estams, més gros que el peduncle que la sosté, com passa en les roses. És el Hipant, és a dir, el tàlem o receptacle en forma de copa, sovint soldat a l'ovari i que queda situat per sota de les altres peces florals.

USOS I PROPIETATS: Els eucaliptus han estat importats d'Austràlia per a jardineria, repoblació forestal i per fer pasta de paper. La fusta s’empra en la construcció i per confeccionar embalatges. també produeix un excel·lent carbó i, a més a més, és una espècie mel·lífera.

Les fulles contenen olis essencials utilitzats en farmàcia, cosmètica, perfumeria i en la indústria alimentària. Les fulles tenen propietats balsàmiques, antisèptiques, expectorants, mucolítiques i antiinflamatòries. Especialment indicada pel tractament de malalties de les vies respiratòries prenent bafs de les fulles.

Fulles amb olis essencials

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Eucalyptus deriva del grec “eû” que significa be, ajustat,  i de “kalyptós” cobert, recobert, perquè els pètals, i de vegades també els sèpals, formen par de l’opercle, perfectament ajustat al hipant, que es desprèn a l’hora de la floració.

L’epítet específic camaldulensis ve de "Camaldulum" una llatinització de Camaldoli, turó prop de Nàpols on hi ha una capella de la ordre benedictina. Rep aquest nom perquè l'espècie va ser descrita per primera vegada pel botànic alemany Friedrich Dehnardt (1787-1870), curador del Jardí Botànic de Nàpols i autor de "Catalogus plantarum horti camaldulensis “

Hi ha centenars d'espècies diferents d'eucaliptus al seu continent originari, bastants menys als nostres jardins, així i tot no són fàcils de classificar. Aquesta espècie, E. Camaldulensis, és fàcil de reproduir per llavor i suporta be la sequera i el fred, amb creixement ràpid, fins i tot sobre sòl calcari. Potser per això és el més cultivat a la Península Ibèrica. És, però, un arbre agressiu, pel que no és aconsellable per jardins ni prop d’edificacions.

Els eucaliptus, en general, tenen mala fama, doncs es pensa, i amb raó, que asseca les fonts.

Eucalyptus camaldulensis va ser descrita per Frederick Dehnhardt i publicada a Catalogus Plantarum Horti Camalduensis (ed. 2) 20. 1832.

Família Myrtaceae

Myrtus communis L.

NOMS: Murta, murtera, murtra, mirter, murtrer. Cast: Arrayán, mirto, murtiñera. Gall: murta Francès: myrte. Anglès: myrtle, common myrtle, European myrtle. Alemany: gemeine Myrte, Brautmyrte. Holandès: myrte, mirt

Flors de murta

 DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània meridional

HÀBITAT: Habita en coscollars litorals tèrmics, sobre sòls amb vessament temporal o que mantenen certa hidromorfia al llarg de tot l'any.

La planta desprén un aroma molt agradable

FORMA VITAL: Macrofaneròfit: les gemmes persistents són a una alçària superior als 2 m respecte del sòl.

DESCRIPCIÓ:  Arbust de fins a 3 metres d’alçada, de fullatge perenne, dens i molt ramificat, amb pèls glandulars en les branques joves. És molt aromàtica. 

Fulles oposades

Fulles  lluentes, coriàcies, lanceolades, enteres, quasi sèssils, disposades per parelles, oposades, àpex acuminat i base atenuada, amb petits punts translúcids al limbe. 

Nombrosos estams caracteritzen la flor de la murta

Flors cícliques, solitàries, actinomorfes, sobre llargs pedicels axials. Corol·la amb cinc pètals blancs i cinc sèpals. Androceu amb nombrosos estams exserts. Ovari ínfer amb un sol estil.

Murtons acabats amb el calze persistent

Fruit en baia d’un centímetre aproximadament, anomenada murtó, de color blau obscur, comestible, cobert d’una capa pruïnosa quan madura i coronat pel calze persistent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: És una planta termòfila, és a dir, està adaptada a medis amb climes temperats i càlids. Podem trobar-la en la franja que va entre el nord d’Àfrica i el sud d’Europa passant per l’Àsia temperada (Israel, Jordània i Síria)

USOS I PROPIETATS: La murta s'utilitza bàsicament en el camp de la perfumeria, més concretament en els perfums masculins.

A Sardenya se'n fa un licor aromàtic anomenat mirto. Igualment, a les zones catalanes on creix en estat salvatge, és típic elaborar el vi de murta.

Té propietats medicinals com a balsàmica, antisèptica i sedant.

La seua fusta és apreciada per l’ebenisteria i és utilitzada com ornamental en jardins d’estil hispano-àrab. 

Flor i poncelles

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Els noms fan referència al seu aroma. Myrtus prové del grec “myrtos” que significa perfum, per ser una planta molt aromàtica I l’epítet específic communis per ser relativament abundant. Linné va mantindre el nom de Myrtus que era el nom que ja donaven els romans a la murta. El nom castellà d’Arrayan ve de l’àrab “ar-Rayhan” o “Rihan” que significa “l’aromàtic”.

Arbust emblemàtic de la cultura mediterrània associat a moltes tradicions i costums. Entre els grecs antics, la murta era la planta consagrada a Afrodita, la deessa de l'amor, i com a tal es considerava símbol de l'amor i la bellesa.

La murta era per als grecs, junt al llorer, un emblema d’honor i autoritat, i els jutges d’Atenes la portaven en l’exercici de les seues funcions. Les corones dels poetes i dels herois, dels campions olímpics, les ofrenes als morts i les garlandes de les núvies també es feien amb les seues fulles.

 Per als musulmans la murta fou un dels elements que Adam va portar del Paradís. El “Patio de los Arrayanes” de la Alhambra de Granada rep el nom de les plantes de murta (arrayanes) que l’adornen. 
Lope de Vega diu en Fuenteovejuna: "Gasté en este mal prolijo, / por que el cuero se me curta, / polvos de arrayán y murta / más que vale mi cortijo."
 

Família Myrtaceae