Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimarts, 7 de desembre de 2010

Myrtus communis L.


NOMS: Murta, murtera, murtra, mirter, murtrer. Cast: Arrayán, mirto, murtiñera. Gall: murta Francès: myrte. Anglès: myrtle, common myrtle, European myrtle. Alemany: gemeine Myrte, Brautmyrte. Holandès: myrte, mirt

Flors de murta
 DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània meridional

HÀBITAT: Habita en coscollars litorals tèrmics, sobre sòls amb vessament temporal o que mantenen certa hidromorfia al llarg de tot l'any.

La planta desprén un aroma molt agradable
FORMA VITAL: Macrofaneròfit: les gemmes persistents són a una alçària superior als 2 m respecte del sòl.

DESCRIPCIÓ:  Arbust de fins a 3 metres d’alçada, de fullatge perenne, dens i molt ramificat, amb pèls glandulars en les branques joves. És molt aromàtica. 

Fulles oposades
Fulles  lluentes, coriàcies, lanceolades, enteres, quasi sèssils, disposades per parelles, oposades, àpex acuminat i base atenuada, amb petits punts translúcids al limbe. 

Nombrosos estams caracteritzen la flor de la murta
Flors cícliques, solitàries, actinomorfes, sobre llargs pedicels axials. Corol·la amb cinc pètals blancs i cinc sèpals. Androceu amb nombrosos estams exserts. Ovari ínfer amb un sol estil.

Murtons acabats amb el calze persistent
Fruit en baia d’un centímetre aproximadament, anomenada murtó, de color blau obscur, comestible, cobert d’una capa pruïnosa quan madura i coronat pel calze persistent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: És una planta termòfila, és a dir, està adaptada a medis amb climes temperats i càlids. Podem trobar-la en la franja que va entre el nord d’Àfrica i el sud d’Europa passant per l’Àsia temperada (Israel, Jordània i Síria)

USOS I PROPIETATS: La murta s'utilitza bàsicament en el camp de la perfumeria, més concretament en els perfums masculins.
A Sardenya se'n fa un licor aromàtic anomenat mirto. Igualment, a les zones catalanes on creix en estat salvatge, és típic elaborar el vi de murta.
Té propietats medicinals com a balsàmica, antisèptica i sedant.
La seua fusta és apreciada per l’ebenisteria i és utilitzada com ornamental en jardins d’estil hispano-àrab. 

Flor i poncelles
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Els noms fan referència al seu aroma. Myrtus prové del grec “myrtos” que significa perfum, per ser una planta molt aromàtica I l’epítet específic communis per ser relativament abundant. Linné va mantindre el nom de Myrtus que era el nom que ja donaven els romans a la murta. El nom castellà d’Arrayan ve de l’àrab “ar-Rayhan” o “Rihan” que significa “l’aromàtic”.
Arbust emblemàtic de la cultura mediterrània associat a moltes tradicions i costums. Entre els grecs antics, la murta era la planta consagrada a Afrodita, la deessa de l'amor, i com a tal es considerava símbol de l'amor i la bellesa.
La murta era per als grecs, junt al llorer, un emblema d’honor i autoritat, i els jutges d’Atenes la portaven en l’exercici de les seues funcions. Les corones dels poetes i dels herois, dels campions olímpics, les ofrenes als morts i les garlandes de les núvies també es feien amb les seues fulles.
 Per als musulmans la murta fou un dels elements que Adam va portar del Paradís. El “Patio de los Arrayanes” de la Alhambra de Granada rep el nom de les plantes de murta (arrayanes) que l’adornen. 
Lope de Vega diu en Fuenteovejuna: "Gasté en este mal prolijo, / por que el cuero se me curta, / polvos de arrayán y murta / más que vale mi cortijo."
 
Família Myrtaceae

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...