Oenothera biennis L.

NOMS:  Enotera groga. Bella de nit. Onagra biennal. Castellà : Hierba del asno. Hierba del vino. Èuscara: Erramoa. Occità: Rougeto. Portuguès: Canárias. Erva-dos-burros. Onagra. Italià: Enagra comune. Enotera.  Francès: Herbe aux ânes. Onagre bisannuelle. Anglès: Common Evening-primrose. Field Primrose. Alemany: Gemeine Nachtkerze. Gewöhnliche Nachtkerze. Neerlandès: Middelste Teunisbloem. Grec: Οινοθήρα η διετής.

Habita zones humides i nitrificades

SINÒNIMS: Oenothera suaveolens Pers.

DISTRIBUCIÓ: Introduïda d’Amèrica i naturalitzada

HÀBITAT: Convolvulion sepium. Vores de cursos d’aigua, herbassars i camins humits i nitrificats, arenals i codolars de riu. Fins els 1400 metres d’altitud

Planta erecta i robusta de fins dos metres d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba biennal que por arribar als dos metres d’alçada, erecta, robusta, simple amb la tija verda o vermellosa que surt d’una roseta basal. El primer any desenvolupa la roseta i al segon surt la tija i les flors.

El primer any només fa una roseta de fulles

Fulles de la roseta basal peciolades, lanceolades i grans (poden fer un pam de llargues) de color verd i marge dentat. Les caulinars alternes, el·líptiques, atenuades a la base, subsèssils i dentades.

Flors tetràmeres de color groc viu

Flors en inflorescència en raïm amb bràctees lanceolades d’1,5-5 cm. Flors tetràmeres grans, de 4-5 cm de diàmetre, lleugerament flairoses, actinomorfes, hermafrodites. Tub del hipant amb pèls, de 2-5 cm. Calze amb quatre sèpals groguencs o verdosos i apiculats que es fan reflexos a l’antesi. Corol·la amb quatre pètals de color gros viu, lliures amb forma de cor. Androceu amb vuit estams més curts que la corol·la, amb filament groc. Gineceu amb ovari ínfer i estigma quadrífid en creu. Floreix de juny a setembre.

Fruit en càpsula cilíndrica

Fruit en càpsula cilíndrica d’uns 3 cm de llarg, sense peduncle i vellós, dehiscent per quatre valves.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La posició de l’ovari respecte a la resta de peces florals és un caràcter important. Si les peces florals surten de sota del gineceu es diu ovari súper; si per el contrari sèpals, pètals i estams semblen sortir per damunt de l’ovari direm que és ovari ínfer; serà semiínfer si el periant i l’androceu surten a mitja altura de l’ovari. Es diu hipant quan hi ha un tàlem o receptacle en forma de copa, sovint soldat a l’ovari, que queda situat per sota de les altres peces florals.

Flor amb hipant

USOS I PROPIETATS: L’oli que s’obté de les llavors (oli d’onagra) té ús medicinal per rebaixar els dolors del síndrome premenstrual, les inflamacions, l’artritis, el reuma, i com vasodilatador.

Les arrels i les fulles són comestibles com hortalissa, i en jardineria com ornamental per les grans flors grogues.

Fulles caulinars alternes

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Oenothera deriva del grec "óinos" vi, i "thér" salvatge, perquè s’empraven les arrels d’algunes espècies d’aquest gènere per donar-li gust al vi. Altres autors creuen que deriva del grec “oeno” burro, i “thera” agafar, perseguir, perquè servia per agafar rucs. L’epítet específic biennis vol dir que fa un cicle de dos anys, que és biennal.

Les flors només duren un dia, i s’obrin per la nit, emetent una tènue fosforescència, per la qual cosa reben el nom comú de “bella de nit” o “evening primrose”.

Els caçadors nadius americans fregaven els seus mocassins amb l’arrel d’aquesta planta per emmascarar el seu olor i poder acostar-se més als animals.

Aquesta espècie és qualificada com exòtica invasora

Oenothera biennis va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 346. 1753.

Família Onagraceae

Epilobium parviflorum Schreber

NOMS: Epilobi de flor petita, Epilobi parviflor, Herba de sant Antoni. Castellà: Adelfilla, Epilobio, Mastranzo. Èuscara: Auxina hila. Italià: Garofanino minore. Francès: Épilobe à petites fleurs, Épilobe-mollet. Anglès: Hairy Willowherb. Hoary Willowherb. Small-flowered hairy Willowherb. Alemany: Bach-Weidenröschen. Kleinblütiges Weidenröschen. Neerlandès: Viltige Basterdwederik.

Inflorescències en raïm

SINÒNIMS: Epilobium mutabile Boiss. & Reut.

DISTRIBUCIÓ:  Present per quasi  tota la Península Ibèrica i en les Balears.

HÀBITAT: Molinio-Holoschoenion. Herbassars humits i vores de sèquies i rierols, sobre sòl eutròfic. Fins els 1400 metres d'altitud.

Herba que pot arribar al metre d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen. Altres vegades es comporta com Camèfit, és a dir, que les seues parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Herba que pot arribar fins a 1 metre d’alçada, amb pèls a les tiges erectes o ascendents, ramificades a la part superior.

Fulles més amples a la meitat inferior

Fulles oposades en la mitat basal, sovint alternes al terç superior, amb pecíol molt curt, estretament ovades, o linear-lanceolades, amb l’amplada màxima a la meitat inferior, amb nervis secundaris marcats, mes o menys peloses i amb el marge denticulat. Els exemplars de menys de 30 cm solen tindre un aspecte quelcom diferent a causa del predomini de fulles caulinars inferiors amples, d'espatulades a el·liptic-ovades i gradualment atenuades en pecíol.

La flor té un hipant llarg i estret

Flors disposades en inflorescències en raïm, amb flors actinomorfes, hermafrodites i tetràmeres. Calze inclòs l'hipant, amb pèls. Corol·la amb  pètals  escotats d’uns 2 mm, rosats o violacis. Androceu amb 8 estams. Gineceu d’ovari ínfer, amb estigma dividit en quatre lòbuls en creu. Floreix a l’estiu, de juny a setembre

Fruit en càpsula allargada

Fruit en càpsula allargada, glabrescent als nervis, la resta pelós, que s’obri en quatre valves per deixar sortir les llavors arrodonides papil·loses proveïdes de plomall de pèls blancs a l’àpex.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L’Hipant (del grec “ύπό hipo” sota, i “άνθος antos” flor) és el receptacle còncau de les flors amb ovari ínfer sobre el qual aparentment naixen el calze, la corol·la i els estams.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra la summitat florida per que té propietats astringents i emol·lients i diürètiques. S’usa per a tractar la diarrees, gastroenteritis, prostatitis i també s'ha usat contra la gingivitis i faringitis.

Estudis científics recents han comprovat l'acció farmacològica d'aquesta valuosa planta que conté una important quantitat de compostos polifenólicos, dins dels quals es destaquen els flavonoides .

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Epilobium deriva de la combinació de tres veus gregues: “epi” a sobre, damunt; “lobós, -ou” lòbuls, tall poc profund; i “íon, -ou” violeta. Aquest nom el va prendre Linné de Dilleni, qui diu: “significat enim (quasi íon epì lóbou) violam aut florem speciosum super siliquam nascentem”, pels vistosos pètals color violeta inserits a sobre de l’hipant.

L’epítet específic parviflorum deriva del llatí “parva” que significa petit, en referència a les flors tan menudes.

Família Onagraceae

Epilobium hirsutum L.

NOMS: Epilobi. Epilobi hirsut. Mata jaia. Niella de rec. Occità: Erbo de sant antoni . Cast. Adelfilla pelosa. Clavelillos de San Antonio. Hierba de san Antonio. Laurel de San Antonio. Rosadelfilla. Basc: Gailora. Gall. Herba de San Antón. Francés: Épilobe hirsute, Épilobe hérissé, Épilobe velu, Épilobe à grandes fleurs. Italià: Garofanino d'acqua. Viole di palude.  Anglés: Great Hairy Willowherb. Kaporie Tea.  Alemany: Rauhes Weidenröschen. Rauhhaariges Weidenröschen. Zottiges Weidenröschen.  Holandés: Harig Wilgeroosje.

Flor tetràmera amb llarg hipant de l'epilobi

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT:  Convolvulion sepium . Vores de torrents i llocs humits, fins els 1500 metres d’altitud. Aquest exemplar del riu Cànyoles, a la zona del Remblar de Vallada (Valencia)

Planta de fins un metre d'alçada coberta de pèls

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba que por arribar al metre d’alçada, tota coberta per pèls suaus, amb tiges molt ramificades.

Fulles lanceolades, semiamplexicaules, amb pèls per les dues parts

Fulles oposades, alternes les superiors, lanceolades, sèssils i quasi rodejant la tija (semiamplexicaules) amb marge serrulat. 

L'estigma quadrífid caracteritza la flor de l'epilobi

Flors   hermafrodites, amb quatre peces per verticil (tetràmeres), Calze amb llarg hipant i quatre sèpals coberts de pèls. Quatre pètals color rosa intens amb escotadura . Vuit estams, quatre més curts que els altres quatre. Ovari ínfer en forma de tub, amb estigma acabat en quatre lòbuls (quadrífid)  Floreix a finals de la primavera i l’estiu. 

Càpsula amb les quatre valves obertes que permeten veure les llavors amb plomall blanc

Fruit  en càpsula allargada, de cinc a vuit centímetres, d’on surten les llavors amb plomall per a que el vent les disperse.  Quan la càpsula s’hi seca, les quatre valves es cargola cap enrere i alliberen les llavors plomoses.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La flor aparenta tindre un llarg peduncle quadrangular que en realitat és un ovari allargat que s’hi transformarà en càpsula al madurar. Es tracta de l’hipant, un tàlem còncau que queda situat per sota de les altres peces florals. 

Ací podeu veure amb claredat l'hipant

USOS I PROPIETATS: Propietats astringents i emagogues. Per estudis més recents, se sap que posseeix propietats beneficioses per al tractament de problemes prostàtics, prevenció i tractament de la grip i inclús certes accions antitumorals.

En ús extern s’ha usat per al tractament de les dermatitis, faringitis, certs problemes bucals i més generalment per a ferides i úlceres superficials.

En Rússia fan un té amb les seues fulles.

SABIES QUE... el nom genèric Epilobium procedeix del grec epí, que significa damunt de, sobre; i del grec lobós, -oû, que significa lòbul. Linneo va prendre aquest nom genèric de Dillenio, que es referia a aquestes plantes dient que tenien els pètals molt vistosos inserits a dalt de l’hipant.  El nom específic, hirsutum, del llatí hirsutus, -a, -um, que significa cobert de pèls durs i aspres, en referència als pèls que cobreixen tota la planta.

El gènere Onagra (grec antic "menjar de ruc salvatge") dóna nom a la família de les Onagraceae. El nom "Onagra" fou utilitzat per primera vegada en botànica el 1587 pel fet que aquestes plantes de fulla comestible agradaven molt al ruc salvatge o hemió.

Família Onagraceae

Oenothera rosea L'Hér.

NOMS: Enotera rosa.  Cast. Hierba del golpe. Anglés: Rose evening primrose, pink evening primrose.

Flor de l'Oenothera rosea on poden veure's els quatre lòbuls de l'estigma

DISTRIBUCIÓ:  Originària del nord i sud d’Amèrica, s’ha assilvestrat recentment en la major part del món. 

HÀBITAT: Llocs alterats i oberts, fins els 300 metres d’altitud.

És una herba que pot arribar als 50 cm d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable

DESCRIPCIÓ:  Herba anual de tiges erectes de fins 50 cm d’alçada. 

Fulles lanceolades de marge sinuat

Fulles alternes, lanceolades, de marge sinuat o dentat i sense estípules. 

Ací podem veure els sèpals caducs

Flors axil·lars, tetràmeres. Calze amb quatre sèpals verdosos i caducs. Corol·la amb quatre pètals obovats purpuris. Vuit estams. Un estil acabat en un estigma amb quatre lòbuls linears rodejats per les anteres durant l’antesi (floració). El tub del hipant està molt desenvolupat (0,4-0,8 cm). Floreix d’abril a octubre.

Càpsula amb quatre ales alternades amb quatre nervis

Fruit en càpsula claviforme amb quatre nervis engrossits que alternen amb quatre ales.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: De vegades, en les flors de ovari ínfer, hi ha una part sobre la qual veiem el calze, la corol·la i els estams, més gros que la tija que la sosté, com passa en les roses. És el Hipant, el tàlem molt còncau (i sovint soldat a l'ovari) que queda situat per sota de les altres peces florals.

És una planta americana assilvestrada per tot el món

USOS I PROPIETATS: A Mèxic s’utilitza per alleujar qualsevol tipus de colps mitjançant cataplasmes. També per desinfectar o cicatritzar nafres de la pell, i com antiinflamatòria.

Cultivada per jardineria

SABIES QUE... Tournefort va crear el gènere Onagra (del grec ónos que significa ase, “burro”) per a les plantes americanes i Linneo va canviar el nom, perquè li paregué impropi, per el de Oenothera (del grec oînos = vi, i del grec thera = peça de caça). L’epítet rosea ve del llat”roseus” que significa rosat, pel color dels pètals.

Família Onagraceae