Canna indica L.

NOMS: Canya d’Índia. Canya de rosaris. Canya sabonetes. Castellà : Achira. Caña coro. Cañas de indias. Lengua de dragón. Platanillo de cuba. Portuguès: Caité de thallo roxo. Parirí. Caeté. Francès: Canna. Anglès: Indian Shot. Achira. Edible canna. Spanish arrowroot. Gruya. Alemany: Indisches Blumenrohr. Neerlandès: Indisch Bloemriet. Grec: Καννά ινδική. Xinès: mei ren jiao.

SINÒNIMS:   Canna edulis Ker Gawl.; Canna limbata Roscoe; Canna lutea Mill.;

DISTRIBUCIÓ: procedent de les regions tropicals i subtropicals d’Amèrica del Sud

HÀBITAT: Cultivada com ornamental a parcs i jardins.

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Planta herbàcia perenne amb rizoma molt ramificat, de tiges erectes i robustes, sense ramificacions, que poden arribar fins als tres metres d’alçada, tot i que a les nostres terres no solen passar del metre i mig.

Fulles grans que poden arribar als 60 x 20 cm, el·líptiques, de nervació pinnada, alternes, disposades en espiral al llarg de la tija i abraçades a ella, amb el marge enter i el nervi central prominent, de color verd o violaci.

Flors en raïm a l’àpex de la tija, molt vistoses per la grandària i pels diferents colors, segons el cultivar poden ser grogues, rosa, taronja, roges, etc. Flors asimètriques amb bràctees ovades de color porpra clar. Calze persistent amb tres sèpals imbricats, lanceolats de 1,5 cm. Corol·la formada per tres pètals que formen un tub acabat en lòbuls lanceolats erectes d’uns 4 cm. Androceu amb 2-3 estaminodis (estams petaloides) erectes, vermells amb àpex emarginat; un sol estam fèrtil petaloide amb filament lanceolat i antera monoteca. Gineceu d’ovari ínfer, globós i berrugós, estil estret amb la base adnata a la columna d’estaminodis. Floreix des de juliol fins a setembre

Fruit és una càpsula trígona berrugosa que conté nombroses llavors esfèriques negres.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les plantes de la família Cannaceae es caracteritzen per les seves flors amb un estam petaloide amb una sola teca i els seus estaminodis que semblen pètals. El pol·len és dipositat a l'estil abans que la flor s'obriga, directament a l'estigma, per la qual cosa moltes espècies s'autopolinitzen, és a dir, que són autògames.

USOS I PROPIETATS: En jardineria s’empren formant massissos aïllats al bell mig de la gespa. En llocs amb baixes temperatures és aconsellable treure els rizomes del sòl una vegada ha passat la floració, netejar-los i guardar-los en un lloc sec i obscur fins que tornem a plantar-los a finals de l’hivern.  Altra opció és tallar la tija arran de terra pel mes de novembre o desembre, abans de l’època de les gelades.

La millor ubicació és a ple sol però admet un poc d’ombra i és exigent en aigua. No suporta be el fred i les gelades. No és gaire exigent en el sòl, doncs creix be en sòls diferents i lleugers, tot i que prefereix els de textura franca, rics i ben drenats, on desenvoluparà els rizomes, que poden ser invasius, formant grans motes. Multiplicació per trossos de rizoma o per llavors que cal posar a remulla 48 hores abans de plantar, però moltes llavors no són viables. Aquesta espècie té poques malalties.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Canna ve del llatí canna (referint-se a la canya (Arundo donax ) i per extensió a totes les plantes similars) deriva del grec κάννα kánna canna, que podria derivar de l'acadi qanûm. L’específic “indica” és un epítet geogràfic que significa indià, en referència l’origen de la planta (indià de les “Índies Occidentals”, del Carib i Sud-Amèrica)

 El nom comú “achira” deriva del quítxua “Achuy”  que significa esternut, que porta a la idea d’allò que duguem a la boca, a la paraula, la història que es transmet , als coneixements que es transmeten de forma oral.

En algunes parts dels tròpics es conrea pels seus rizomes comestibles que també s'utilitzen localment com a medicina. En Perú s’han trobat evidències del seu cultiu de fa 4.500 anys, doncs el seu rizoma és emprat en alimentació. Actualment s’elabora un bescuit i pa, anomenat pa de sagú amb gran poder nutritiu, que té molt bona acollida a les ciutats colombianes. 

En medicina popular s’empra la decocció del rizoma com diürètic, les fulles com cicatritzant i el suc de les fulles com antisèptic.

La canya d'india té, a més a més, un us ecològic, perquè es pot utilitzar per al tractament d'aigües residuals industrials a través d'aiguamolls artificials. És eficaç per a l'eliminació d'alta càrrega orgànica, color i compostos orgànics clorats de les aigües residuals de les fàbriques de paper

Canna indica fou descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 1. 1753.

Família Cannaceae

Ipomoea sagittata Poir.

NOMS: Campaneta de canyar. Meravella sagitada. Castellà: Ipomoea asaetada. Campanillas. Correhuela de cañaveral. Francès: Ipomée sagittée. Italià: Campanella selvàtica. Anglès: Saltmarsh Morning-glory. Arrow-leaved morning glory. Grec: Περιπλοκάδα.

SINÒNIMS: Convolvulus sagittifolius Michx.; Convolvulus wheleri Vahl; Ipomoea diversifolia Didr.

DISTRIBUCIÓ: Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida. Procedeix de la península mexicana de Yucatán.

HÀBITAT: Phragmition. Creix als canyissars litorals, fins als 50 metres d’altitud. Aquesta de la platja de Tavernes de la Valldigna

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Enfiladissa perenne amb tiges que poden assolir els 6 metres, glabra, amb rizoma ramificat i nusos arrelants.

Fulles peciolades, limbe sagitat, curtament mucronat i marge enter

Flors en inflorescències en cimes axil·lars, amb peduncle més llarg que la fulla axil·lar, de 3-5 flors. Aquestes són pentàmeres, pedicel·lades, amb bractèoles que cauen. Calze campanulat amb sèpals lleugerament desiguals, els externs un poc més curts, herbacis, mucronats i amb el marge rogenc. Corol·la infundibuliforme, amb lòbuls sinuats, de color rosa o porpra. Androceu amb estams de filament pilós i anteres blanques. Gineceu d’ovari binocular, amb un estil i dos estigmes. Floreix a finals de primavera i principi de l’estiu, en juny i juliol.

Fruit en càpsula bilocular, esfèrica, glabra, amb dues llavors per lòcul.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: És una exòtica invasora que creix en zones humides d'alt valor ecològic com la marjal de Pego i zones pròximes (Alacant), marjals de Moncofa (Castelló), Cullera, l'Albufera (València) i el Delta de l'Ebre (Tarragona). En terrenys humits pròxims al mar s’enfila per qualsevol de les espècies de port elevat com a Arundo donax, Phragmites communis, Typha angustifòlia, etc.

Les flors s’obrin quan calfa el sol, romanen unes hores obertes i després es tanquen, fins l’endemà.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere, Ipomoea, deriva de les veus gregues “ips ιψ”, que significa cuc, i “omoios ὄμοιος”, que significa paregut, és a dir, paregut a un cuc, per l’aspecte voluble de les tiges.

L’epítet específic, sagittata, ve del llatí sagitta, fletxa, per les fulles en forma de punta  fletxa  

Ipomoea sagittata va ser descrita per Jean Louis Marie Poiret, i publicada en Voyage en Barbarie 2: 122–123. 1789.

Família Convolvulaceae

Cynanchum acutum L.

NOMS: Corretjola blanca. Corretjola borda. Corretjola de bou. Corretjola de serp. Matagós. Castellà: Correhuela lechosa. Matacán. Monea falsa. Escamonea falsa. Escamonea valenciana. Portuguès: Escamonea de Mompelher. Apocyno-de-Mompelher. Francès: Scammonée aiguë. Scammonée de Montpellier. Italià: Crisciola. Anglès: Scammony. Scamony. Stranglewort. Grec: Περικοκλάδι

SINÒNIMS: Solenostemma acutum (L.) Wehmer; Vincetoxicum acutum (L.) Kuntze; Cynanchum monspeliacum

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Convolvulion sepium. Populetalia albae. Creix a les zones costaneres rocoses o a les dunes, en bosquines i canyars sobre sòls humits i salobrosos, als marges de camins i llocs alterats. Fins els 600 metres d’altitud

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Herba enfiladissa que té rizomes subterranis dels quals surten tiges lleugerament llenyoses a la base, de fins 4 metres, de color glauc i un poc pubescent, molt llargues, que s’enfilen a sobre de les plantes i objectes que tenen a prop, especialment les canyes (Arundo donax).

Fulles de disposició oposada, amb els entrenusos molt separats, amb llarg pecíol, el limbe d’uns cinc centímetres, en forma de cor (cordiformes) amb els lòbuls de la base arrodonits i acuminades, de marge enter. Quan es trenquen surt làtex blanc.

Flors en inflorescències en umbel·les cimoses axil·lars, amb peduncles pelosos i bràctees petites linears que cauen aviat. Calze de cinc lòbuls triangular-lanceolats 3-4 vegades més curts que la corol·la. Corol·la amb cinc lòbuls lanceolats erectes, blancs o rosats, units per la base a una corona rosa o violàcia, pentàmera, amb apèndix estaminals parcialment adnats als filaments estaminals i acabats en un apèndix agut, amb altres apèndix interestaminals, més petits, fusionats. Gineceu amb ovari súper en una columna dins de la corona. Floreix des de finals de primavera fins finals de l’estiu, entre juny i setembre

Fruit en fol·licle fusiforme, pèndul, de fins 8 centímetres, format per dues beines, amb llavors comprimides, alades i amb plomall sedós blanc.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El matacà es pot confondre amb la corretjola blanca (Calystegia sepium) perquè és enfiladissa i amb les fulles cordades però el làtex i la morfologia de les flors marquen la diferència.

USOS I PROPIETATS: El làtex conté cinancol, mescla de cinancocerina i cinanquina, que en el contacte amb l’aire es qualla en una massa terrosa que té propietats purgants. És molt tòxic.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Cynanchum deriva del grec “κύων, κυνός cyon, cynòs”, gos, i “ἄγχω àncho” estrènyer, ofegar: herba verinosa per als gossos. En el Dioscòrides una mata amb fulles semblants a la hedra que donada a menjar als gossos, llops o raboses , els mata. L’epítet específic acutum ve del llatí acuo, afilat, agut, en referència als pètals. 

L’hemípter Tropidothorax sternalis, considerat com espècie vulnerable en el “Libro Rojo de los Invertebrados de España” es desenvolupa, en la Península Ibérica, exclusivament sobre Cynanchum acutum, la seua planta nutrícia, de la qual s’alimenta i obté els composts secundaris que garanteixen la seua toxicitat front als depredadors.

Cynanchum acutum va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 212. 1753.

Família Apocynaceae (Asclepiadaceae)

 

Phragmites australis (Cav.) Trin.

NOMS: Canya borda. Canyet. Canyís. Càrritx. Senill. Senís. Xisca. Castellà : Cañiza. Carrizo. Cañavera. Cañete. Gallego: Canaveira. Canibela. Èuscara: Lezca arrunta. Occità: Canavèra, Canèu, Canòta, Senilh. Portuguès: Carriço-dos-ribeiros. Canisso. Italià: Cannuccia d'acqua. Cannuccia di palude. Francès: Roseau, Roseau commun, Roseau à balais. Anglès: Common reed. Reedgrass. Alemany: Schilfrohr. Schilf. Neerlandès: Riet. Grec: Αγριοκάλαμο. Καλάμι.

Espiguetes comprimides amb 2-10 flors

SINÒNIMS: Phragmites communis Trin.;  Arundo australis Cav.

Observacions: Dues subespècies: la subsp. australis més petita (d'un a 3 m), amb una panícula de 10 a 30 cm, violàcia i dreta. És de caràcter general i força comuna a tot el territori.
La la subsp. chrysanthus és una planta més alta (de 3 a 6 m), amb una panícula més llarga (fins de 50 cm), bruna o groguenca i una mica penjant. És de caràcter més marítim i només es troba a la costa, fins als 150 m d’altitud.

DISTRIBUCIÓ: Cosmopolita: es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

Es reprodueix amb faciliat mitjançant els potents rizomes

HÀBITAT: Phragmition. Vores de rius i torrents, llocs humits. Fins els 1300 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable. Helòfit: són aquelles espècies vivaces que dins de l'aigua tenen les arrels i la base de la tija, mentre que la resta de la planta es troba en posició aèria.

DESCRIPCIÓ: Gramínia rizomatosa que fa fins 3 metres d’alçada amb tiges anuals, les canyes buides per dins i massisses als nusos, no lignificades, més febles i primes (0,5-1,2 cm de diàmetre) que la canya comú (Arundo donax) que les fa robustes i de fins 6 metres.

Fulles llargues amb el marge aspre

Fulles llargues, llargament acuminades, més estretes que la canya comú i aspres al marge, amb lígula de pèls curts i iguals. Les beines foliars cobreixen els nusos de les tiges.

Flors amb tres estams i dos estigmes plomosos

Flors en panícules apicals molt ramificades, amples i sedoses, d’un color violaci o bru. Espiguetes pedicel·lades i comprimides, amb 2 a 10 flors, de les quals la inferior és masculina o estèril i les altres hermafrodites. Totes amb llargs cilis. Glumes més curtes que les flors. Androceu amb tres estams d’anteres grogues amb les teques formant una “X” que vibra al vent. Gineceu súper d’ovari glabre acabat en dos estigmes plomosos. Floreix de juliol a setembre.

Fruit en cariopsi oblonga i un poc comprimida.

Inflorescències en panícula molt ramificada

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les gramínies representen un 20% de la superfície verda del planeta i el canyís és la més estesa de totes les gramínies, que apareix a tots els indrets on hi ha una capa freàtica alta, sent un potent colonitzador de terrenys abandonats i inundats, que només defuig les contrades seques i desèrtiques.

USOS I PROPIETATS: El rizoma s’empra en medicina popular perquè és sudorífic i diürètic. Els brots tendres són comestibles.
La tija té diverses aplicacions en l'economia domèstica i antigament s'emprava per fer-ne paper.

També s'usa per fer cistelles, estores i coberts, sostres o hivernacles. La típica barraca valenciana emprava el canyís per al sostre.

Es fa servir per restauracions ambientals de zones humides i depuració d’aigües residuals, doncs el canyís juga un paper molt important per a fixar les riberes i per a depurar les aigües, funcionant com un filtre natural.

Lígula de pèls curts i iguals

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  El genèric Phragmites deriva del grec "phragma, tos" que significa tanca, palissada.

L’epítet específic australis deriva de "áuster" austre, el vent del sud, de la regió meridional.

 El calendari celta compta els mesos de 28 dies, que és el període lunar, i anys de tretze mesos, i en lloc de noms con gener, febrer, etc, utilitza noms de plantes com a referència per mesurar el temps. El més 12 celta, del 28 d’octubre al 24 de novembre del nostre calendari, està dedicat al Phragmites australis i rep el nom de “Ngetal” que és el nom del canyís en celta.

A Iran i altres països propers amb la seva tija se'n fa una mena de flauta anomenada ney.

Phragmites australis fou descrita per (Cav.) Trin. ex Steud. i publicada en Nomenclator Botanicus. Editio secunda 1: 143. 1840.

Família Gramineae (Poaceae)

Arundo donax L.

NOMS: Canya. Castellà : Caña común. Cañavera. Cana. Occità: Cana, Canavèra, Cano. Èuscara: Cana. Canabera. Garritz. Portuguès: Cana. Canamilha. Caninha. Italià: Canna domestica. Francès: Canne de provence, Roseau à quenouilles. Anglès: Bamboo reed, Giant reed, Spanish reed, Wild cane. Alemany: Breitblättriges Pfahlrohr. Riesen-Pfahlrohr. Spanischer Rohr.  Neerlandès: Spaans Riet. Grec: Καλαμιά. Καλάμι.

És la major de les gramínies mediterrànies

SINÒNIMS: Arundo maxima Forssk.

DISTRIBUCIÓ:  Xino-japonesa

HÀBITAT: Convolvulion sepium. Cultivada i naturalitzada a llocs humits, rierols, cursos d’aigua, marges i vores de camins. Fins els 1000 metres d’altitud.

Les tiges arriben als sis metres d'alçada

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Planta amb rizoma llenyós, glabrescent, que fa 2-6 metres d’alçada, amb tiges buides per dins (canyes) lignificades d’1-2 cm de diàmetre

Fulles de fins 60 cm de longitud

Fulles que surten de cada nus embeinant la tija, amb limbe d’un verd glauc de fins 6 cm d’amplada i 30-60 cm de longitud, pla, fortament auriculat a la base, lígula ciliada i molt curta (1 mm).

Espiguetes amb 1-2 flors

Flors en panícula densa i gran, pot arribar a mesurar tres pams, situada a l’àpex de la tija. Cada espigueta amb 1-2 flors de glumes subiguals. Floreix a la tardor, entre setembre i desembre.

Fruit al nostre territori no arriben a granar els fruits de la canya.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors de les gramínies no tenen calze ni corol·la de colors cridaners, car totes les peces que la composen són herbàcies, membranoses i coriàcies però de color apagat, verdós, gris o color palla. Totes les peces s’anomenen “glumes”, per la qual cosa les gramínies formen l’ordre de les glumiflores. Els estams solen ser tres, exserts i amb un filament subtil que deixa les anteres al vent. El pistil, també exsert, acaba en dos estils plomosos.

Lígula ciliada i curta

USOS I PROPIETATS: Diu Joan Pellicer al seu Costumari botànic que “De la canya s’aprofita tot, tant els gruixuts i bonyeguts rizomes o rabasses, com les fibroses fulles, com, sobretot, les elàstiques i elevades tiges o canyes pròpiament dites”. I té raó, veiem-ho:

El rizoma té propietats diürètiques, pel que en medicina popular s’empra contra la retenció de líquids. També s’ha utilitzat tradicionalment per retirar la llet a les mares lactants. Segons Laguna, el Dioscòrides diu que “la cendra de les canyes, barrejada amb vinagre i untat, sana l’alopècia”.

S’empra com a tallavent, per fixar la terra en pendents i talussos, per fer tanques, bardisses i com aspre, clavada la canya a terra, per sostenir les plantes dels horts (tomates, bajoques, etc.)

Les canyes són utilitzades en la construcció per fer el tradicional canyís o cel ras, lluint amb argila o guix les canyes que suporten el fals sostre. En la fabricació de bastons, mobles, canyes de pescar, cistelles i eines lleugeres. També se’n fan llengüetes per instruments de vent com el clarinet, el saxofon o la dolçaina, i per fer flautes des de fa més de 5.000 anys.

Flors en panícula apical densa i gran

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Arundo ve del llatí “arundo, -dinis” que designava la canya en general. L’epítet específic donax ve del grec “donax” que significa canya. És a dir que el nom binomial significa “canya canya”.

És originària d’Àsia però s’ha adaptat al nostre territori i s’ha incorporat a la nostra flora des de fa tant de temps que hom creu que és una planta autòctona. És la major de les gramínies de la regió mediterrània.

A les nostres terres no arriba a produir llavors viables, raó per la qual s’ha de reproduir per rizomes.

Les canyes sense pelar, és a dir, amb les fulles, crien un fong entre la tija i la beina foliar que produeix, en les persones sensibles, l’anomenada malaltia dels canyavers,

És una planta invasora a les nostres terres, car la degradació vegetal dels rius i barrancs ha propiciat l’expansió i ocupació de les riberes, amenaçant greument els ecosistemes d’aigua dolça. És considerada per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura una de les 100 més perilloses i nocives invasores a escala mundial per la seva capacitat de desplaçar la vegetació nativa.

Tot i això, la canya pot ser un cultiu prometedor per la producció de bioenergia per l’enorme producció de biomasa que és capaç de generar sense utilitzar fertilitzants ni pesticides.

Diu una dita popular que “Amb paciència i una canya, tot s’apanya.”

Família Gramineae (Poaceae)