Lactuca viminea (L.) J.Presl & C.Presl

NOMS: Lletuga vimínia. Enciam bord, Enciam verinós, Lletuga d’ase. Castellà: Lechuga de asno. Lechuguilla. Francès: Laitue des vignes, Laitue effilée. Italià: Lattuga alata. Anglès: Pliant Lettuce. Alemany: Ruten-Lattich. Grec: Αγριομάρουλο.

Flors en capítols repartits al llarg de la tija

SINÒNIMS: Prenanthes viminea L. Chondrilla ramosissima DC.; Lactuca ramosissima (All.) Boreau

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Pimpinello-Gouffeion. Llocs pedregosos i secs, erms, marges de camins i vinyes. Fins els 1500 metres d’altitud.

Tiges erectes, glabres i primes

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba que pot fer fins 80 cm d’alçada amb tiges erectes, glabres i primes ramificades de forma divaricada, de color gris blanquinós.

Les aurícules decurrents es mantenen verdes

Fulles inferiors pinnatipartides, runcinades, les superiors linears i amb dues aurícules decurrents, prolongades sobre la tija en una costa gruixuda, linear, verda.

Capítol amb 4-8 flors ligulades

Flors en capítols subsèssils solitaris o en fascicles repartits al llarg de la branca. Els capítols estan formats per un involucre cilíndric amb escates que conté 4-8 flors amb lígula de color groc pàl·lid. Floreix entre juliol i setembre

Aqueni comprimit amb vil·là

Fruit en aqueni obscur comprimit, amb costelles i bec, d‘1,5 de llarg, amb vil·là de pèls simples.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Segons la manera en que la fulla s’insereix a la tija pot ser: Amplexicaule, quan la base de la fulla abraça la tija (ex., Sonchus). Perfoliada, quan la fulla envolta completament la tija (ex., Thlaspi perfoliatum). Connata, fulla nascuda oposada a una altra a la qual s'hi solda per la base (ex., Lonicera implexa). O, com en aquest cas, Decurrent, quan la làmina es prolonga per sota del punt d'inserció de la fulla amb la tija (ex., Verbascum)

Involucre cilíndric amb escates

USOS I PROPIETATS: A Itàlia s’empren les fulles basals bullides i saltejades amb oli d’oliva, o en amanides.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Lactuca deriva del llatí “lactis” que significa llet, en referència al làtex que produeixen totes les plantes del gènere.

L’epítet específic viminea ve del llatí “vimen” el vímet, per ser flexible i modelable com aquest.

Lactuca viminea va ser publicada per Presl, Jan Svatopluk & Presl, Carl Bořivoj en Flora Čechica 160. 1819. Anteriorment havia sigut descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 797. 1753. amb el nom de Prenanthes viminea

Família Compositae (Asteraceae)

Petrorhagia prolifera (L.) P. W Ball & Heyw.

NOMS: Clavellet florífer. Occità: Jauriflado fèro . Castellà: Clavel prolífero. Gallego: Caravel prolífico. Potuguès: Cravinho. Cravinha das arêas. Italià: Garofanina annuale. Francès: Oeillet prolifère, Pétrorhagie prolifère, Tunique prolifère. Anglès: Proliferous pink. Alemany: Sprossende Felsennelke. Sprossendes Nelkenköpfchen. Neerlandès: Slanke Mantelanjer. Grec: Αγριογαρύφαλον. Τουνίκη. Χιτών ολεπυρώδης.

Flors en glomèruls de 2-6 flors

SINÒNIMS: Dianthus prolifer L.; Tunica prolifera (L.) Scop.

Observacions: Se'n diferencien tres subespècies que alguns autors donen caràcter d'espècie. Aquestes són la subsp. velutina, la subsp. nanteuilii i la subsp. prolifera.
La subsp. velutina té la tija tomentoso-glandulosa, les granes tuberculades i petites (d'1 a 1,3 mm) i les beines foliars almenys el doble de llargues que d'amples.
La subsp. nanteuilii presenta la tija pubescent-tomentosa, les granes tuberculades i grans i les beines foliars tan llargues com amples. Aquesta subespècie és comuna arreu del país.
Finalment, la subsp. prolifera té les granes finament reticulades, les tiges glabrescents i les beines foliars més curtes que amples. Es troba als Pirineus i a les contrades plujoses orientals.

Herba de tiges erectes i poc ramificades

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Pradells terofítics, llocs secs, camps de cultiu de secà, marges de camins. I fissures de roques. Fins els 1600 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual de tiges rígides, erectes, simples o poc ramificades, de fins 40 cm d’alçada.

Fulles connates linears

Fulles oposades, linears, enteres, amb tres nervis, connates i aplicades a la tija, amb beines foliars.

Corol·la amb cinc sèpals emarginats

Flors en glomèruls compactes, de 2-6 flors, amb bràctees ovades de color de la palla i majors que el calze de les flors. Flors hermafrodites amb el calze gamosèpal, és a dir, amb els sèpals soldats. Corol·la amb cinc pètals rosats i emarginats amb el limbe més curt que la ungla. 19 estams. Gineceu súper amb dos estils lliures. Floreix d’abril fins a juliol.

Fruit en càpsula dehiscent

Fruit en càpsula ovoide i dehiscent que s’obri per quatre dents a l’àpex, per deixar eixir nombroses llavors comprimides i negres.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una fulla s’anomena connata quan naix oposada a una altra a la qual s’hi solda per la base. És al cas, per exemple, del lligabosc (Lonicera implexa) i també d’aquest clavellet florífer que ens ocupa.

USOS I PROPIETATS: No en coneguem.

Bràctees color palla abracen les flors

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Petrorhagia deriva del grec "petros" que significa pedra, i "rhaga" que significa fissura, en referència a l’ecologia de les espècies del gènere, que sovint creixen en les escletxes de les roques.

El nom de l’espècie, prolifera, ve del llatí “proles” que significa prole, descendència, i “fero”, que significa portar, és a dir, amb molta descendència, pels glomèruls de flors i per la quantitat de llavors que desprenen. 

El paregut de les diferents espècies és tan gran que cal recórrer a les diminutes llavors per poder classificar-les correctament.

Família Caryophyllaceae

Verbascum boerhavii L.

NOMS: Blenera. Gamó. Porpra. Torea. Torpa. Trepó. Cua de llop. Candelera. Trepó magenc. Cast. Candelera. Gordolobo. Porpras. Francès: Molène de boerhaave, Molène de mai. Italià: Verbasco di Boerhaave. Anglès: boerhavii mullein.

Corol·la rotàcia amb cinc lòbuls

SINÒNIMS: Verbascum boerhavii subsp. boerhavii ;  Verbascum maiale DC.; Verbascum portae Willk.; Celsia floccosa Porta.;

Observacions : Dins d’aquest gènere són força freqüents els híbrids interespecífics.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Thero-Brometalia. Atropetalia. Herbassars ruderals, vores de camins, boscos i llocs alterats. Entre els  0  i els 2100  metres d’altitud.

Inflorescència densa

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Herba biennal de fins dos metres d’alçada, coberta de pèls, amb una roseta bassal del centre de la qual surt una tija erecta i al final de la tija una panícula densa i allargada de flors grogues. Durant el primer any desenvolupa una roseta de fulles basals, i al segon any surt la llarga tija amb fulles a la base coronada per una inflorescència plena de flors.

Fulles basals peciolades

Fulles alternes, les basals de la roseta dentades i amb pecíol; les caulinars són decurrents o amplexicaules i totes cobertes de pilositat densa.

Filaments dels estams amb pilositat vermella

Flors en inflorescència densa però amb flors solitàries a l’axil·la de les bràctees; bràctees més llargues que el calze linear i sencer. Corol·la en tub curt i cinc lòbuls. Cinc estams amb el filament cobert de pèls en la meitat inferior. Estigma capitat petit. Floreix d’abril a juliol.

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula ovoide

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Segons la inserció de la fulla a la tija, estes poden ser decurrents quan el limbe de la fulla s'estén tija avall i forma una ala o cresta al llarg d'aquesta, com en Verbascum; amplexicaule quan la base de la fulla abraça la tija, com els Sonchus; perfoliada quan la fulla envolta completament la tija, com Thlaspi perfoliatum; o connata quan una fulla naix oposada a una altra a la qual s’hi solda per la base, com Lonicera implexa.

USOS I PROPIETATS: Les plantes d’aquest gènere s’han emprat com torxes per als cresols d’oli.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Per a alguns autors el nom del gènere Verbascum ve del llatí “barba, -ae” que significa barba, i “barbascum” perilla, per la pilositat que cobreix les plantes del gènere. L’epítet específic boerhavii és en honor a Herman Boerhaave (1668 – 1738), un metge i botànic neerlandès que va ser professor de botànica i medicina, va millorar el Jardí botànic de Leiden, i va descriure nombroses plantes. Va ser escollit membre de l’Acadèmia francesa de Ciències i de la Royal Society. El tsar Pere el Gran de Rússia va rebre lliçons de Boerhaave en la visita a Holanda l’any 1716, i Linnaeus i Voltaire el van anar a veure.

El nom popular de “blenera” és deu a que abans s’utilitzaven com a blens de les llums d’oli. El ble és la torxa que es posava al bec dels cresols d'oli per a il·luminar les estàncies.

Diuen que si colpegem la tija de les bleneres , al poc, van caient les flors obertes una  a una, com si plorara i caigueren les llàgrimes, per la qual cosa també rep el nom de ploranera.

El trepó va ser utilitzat a la bruixeria, doncs suposadament evitava les malediccions, mal d’ull i esperits malignes.

Verbascum boerhavii va ser descrit per Carles Linné i publicat en Mantissa Plantarum 45. 1767. 

Família Scrophulariaceae

Lonicera implexa Ait.

NOMS: Lligabosc. Herba santjoanera. Gavarrera. Mamellera. Mare-selva. Rotaboc. Xuclamel. Dolçamel. Didalets. Banya de cabra. Mareselva. Occità: Bouquet de la sto vierjo, Cabrifuèlh, Còrna de lèbre, Engraisso-cabrit, Popa de cabra, Salvamaire. Cast. Madreselva. Calzas. Gavarrera. Mamelera. Zapaticos. Zapatillas. Basc. Atxapar mediterraneoa. Port. Madressilva. Italià: Caprifoglio mediterraneo. Francés: Chèvrefeuille des Baléares. Chèvrefeuille entrelacé. Anglés: Mediterranean Honeysuckle. Evergreen Honeysuckle. Alemany: Geschlungenes Geißblatt.

Flors de lligabosc que surten de l'axil·la de les fulles soldades (connates)

SINÒNIMS: Lonicera valentina Pau.

Espècie molt variable si atenem a la forma i disposició de les fulles, algunes amb tres fulles per verticil. S’hi reconeixen tres varietats: var. valentina Pau ex Willk, amb fulles atenuades i arrodonides a la base; la var. implexa, la més estesa, amb fulles ovades  o espatulades i fins 2 vegades més llargues que amples;  i la var. longifolia Guss, amb fulles lanceolades 3 vegades més llargues que amples i flors amb glàndules.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Quercion ilicis.  Boscs, garrigues i clarianes d’alzinars i carrascars, fins els 1500 metres d’altitud.

És una liana que no perd les fulles en tot l'any

FORMA VITAL: Faneròfit: Planta amb les gemmes situades a més de 25-40 cm de terra.

DESCRIPCIÓ:  Liana perennifòlia que viu estenent sobre altres plantes les seues tiges molt ramificats des de la base, de fins 4 metres de llargària. 

Les fulles tenen un estret marge translúcid

Fulles oposades, disposades en parells cadascun en angle recte respecte als parells immediats superior i inferior (decussades), enteres, sense peduncle (sèssils) ni pèls (glabres), coriàcies, amb el revés blanquinós (glauc) i un estret marge translúcid. Les més pròximes a les flors estan soldades per la base formant una espècie de cassoleta. 

Corol·la amb un tub molt llargacabat en dos llavis desiguals

Flors Inflorescència a les axil·les de les fulles soldades (connates) en raïms sèssils. Flors hermafrodites i pentàmeres. Molt oloroses. Calze amb cinc lòbuls triangulars. Corol·la formada per un tub llarg acabat en dos llavis desiguals, de color rosat o groc rosat; el llavi superior dividit en quatre lòbuls i l’inferior enter. Cinc estams amb filaments desiguals més curts que la corol·la a la que estan soldats. Té un llarg estil filiforme acabat en un estigma capitat. Amb freqüència hi ha flors estèrils. Creixen les flors flairoses entre la meitat de la primavera fins la meitat de l’estiu. 

El fruit és una baia molt bonica però és tòxica per als humans

 Fruit és una baia globosa, rogenca, que conté les llavors en número entre 1 i 5. La disposició de les baies en les fulles soldades sembla un petit niu amb els ous.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors s'obrin cap al vespre i són pol·linitzades per papallones nocturnes. Durant la primera nit, mostren la corol·la blanca, els estams ben drets i l'estil torçat; d'aquesta manera la flor es troba en fase masculina, disposada a donar pol·len. A l'endemà, el tub de la corol·la es corba i pren un color més groguenc, mentre l'estil es redreça i ocupa la posició central; així podrà rebre el pol·len d’altres flors quan la visiten les papallones.

Les fulles més pròximes a les flors formen una espècie de cassoleta

USOS I PROPIETATS: La medicina popular li atribueix propietats antisèptiques, diürètiques, astringents i laxants.

Les gàrgares de la infusió de fulles s'han utilitzat per les afeccions de gola. En alguns llocs es prenen també infusions de les flors.

En jardineria és molt apreciada per decorar glorietes, murs, columnes, etc.

Les tiges lignificades es buiden per dins i es frigen en oli per a fabricar boquilles per fumar. 

Floreix des de meitat primavera fins meitat de l'estiu

SABIES QUE... El nom del gènere, Lonicera és en homenatge al metge i botànic alemany Adam Lonitzer (1528-1586), autor de Naturalis Historiae opus novum... de 1551. L’epítet de l’espècie, implexa, ve del llatí i significa embolicat, en referència a l’embull que formen les tiges.

Els fruits contenen substàncies tòxiques per als humans que poden provocar vòmits, diarrees i altres alteracions gastrointestinals. Nogensmenys també es diu que els fruits diluïts en vi blanc es creu que tenen propietats afrodisíaques.

Família Caprifoliaceae

Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A