Thymus vulgaris L.

 NOMS: Timonet. Timó. Farigola. Esteremunsell. Frígola. Tomello. Tomell. Occità: Farigola, Farigoleta, Ferigoulo, Frigola. Cast. Tomillo. Tremoncillo. Basc. Ejharr. Erle bedarr. Ezkaia. Ispillu. Tomillua. Gall. Tomelo. Tomentelo. Port. Tomilho Tomelo. Tomentelo. Francés: Farigoule. Thym commun. Anglés: Common Thyme. Garden Thyme. Culinary Thyme. Alemany: Echter Thymian. Garten-Thymian. Französischer Sommer Thymian

Flor bilabiada del timó

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Matolls secs i assolellats amb preferència calcícola, des del nivell del mar fins als 1500 m d’altitud. Pot formar les anomenades timonedes sobre superfícies rocoses on tan sols hi ha uns pocs centímetres de terra o sobre substrats empobrits per la pràctica agrícola. 

Mateta llenyosa de poc més d'un pam

FORMA VITAL: Camèfit: Planta que durant el període desfavorable conserva les gemmes perdurants aèries a menys de 30 centímetres del sòl.

DESCRIPCIÓ:  Petita planta perenne, llenyosa (sufruticosa) molt ramificada, amb tiges rogenques pubescents, i aromàtica, de entre 10 i 30 cm d’alçada.

Les fulles estan plenes de glàndules amb essències oloroses

Fulles amb un curt pecíol, oposades, linears amb el marge sencer replegat cap a la cara inferior (revolutes), amb glàndules essencials que desprenen una agradable olor. 

Llavi superior escotat i l'inferior amb tres lòbuls divergents

Flors hermafrodites o totes femenines (ginodioècia), reunides en glomèruls densos formats per verticilastres. Bràctees florals més amples que les fulles. Calze bilabiat amb cinc dents, els tres superiors iguals, els dos inferiors lineals i ciliats. Corol·la  bilabiada de color blanc o rosat, llavi inferior amb el lòbul central major que els laterals. Estams soldats a la corol·la, els dos estams externs són majors que els dos interns.

Fruit en núcula dins el calze persistent

Fruit en núcula globosa.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les essències presenten una composició química semblant a les hormones, atesa la capacitat que tenen d’actuar sobre altres plantes, animals i persones. Acompleixen la labor d’atraure els insectes que han de pol·linitzar-les. Segueixen multitud d’estratègies per captivar els insectes, tot i que de vegades el que fan és repel·lir-los. Algunes s’obren de nit i emeten una fragància més penetrant en fer-se fosc per atraure insectes nocturns. Certes orquídies elaboren unes substàncies amb olors al·lucinògens o narcòtics per hipnotitzar les seues preses i fer que carreguen la màxima quantitat de pol·len quan estan quietes, i d’unes altres espècies emanen un perfum que imita l’olor sexual de l’abella femella per atraure els insectes mascles.

Les flors són hermafrodites o totes femenines, com aquestes

USOS I PROPIETATS: Es pren en infusió per al mal de panxa, els refredats i per l’acne, també per combatre la falta d’apetit.  Antisèptica i antiespasmòdica. S’ha emprat contra la tos ferina i per acabar amb els cucs intestinals. El Ministeri de Sanitat alemany ha aprovat el seu ús per a la tos improductiva i la bronquitis.

Segons la tradició, Divendres Sant s'ha de recollir farigola. Les festes de Setmana Santa i Pasqua es celebren sota la llum de la primera lluna plena de la primavera, la qual té lloc després del 21 de març. Aquest és el millor moment per a recollir les plantes i les herbes, ja que quan hi ha lluna plena les propietats i les virtuts de les plantes estan reforçades, doncs la lluna plena altera la saba i, a més, el timó està durant aquests dies en el seu període màxim de floració

A la cuina s’empra per amanir olives i per guisar carn, l'estofat i per a la sopa. Encara que sigui saborosa no domina i es barreja bé amb altres herbes i espècies.

És planta mel·lífera. La mel de timó és una de les més apreciades al mercat i és un dels tipus que pot arribar a ser considerada, si la proporció del seu pol·len és suficient, mel monofloral.  

El timó és una important planta melífera

SABIES QUE... amb el nom de thýmon coneixien el grec vàries classes de timonets raó per la qual el gènere rep aquest epítet. Altres autors deriven Thymus del grec thym que significa perfumar. L’específic vulgaris fa referència a la seua abundància.

S'anomena farigola a Catalunya, del llatí vulgar ferricula, mentre que al País Valencià s'anomena timó, del llatí culte thymus.

Els antics egipcis utilitzaven el timó barrejat amb altres ingredients per embalsamar els morts.

A l'antiga Grècia l'utilitzaven com a perfum durant els banys i el cremaven com a encens als seus temples i davant l'altar dels seus déus, doncs creient que el timó era una font de valor. 

Flors femenines d'un verticilastre

Els romans l'utilitzaven per purificar els espais i per donar una sabor aromàtic al formatge i als licors.

Durant l'Edat Mitjana, es posava sota els coixins per a conciliar al son i protegir-se de malsons. En aquest període, les dames brodaven la figura d'aquesta planta en les vestidures dels cavallers i guerrers ja que es considerava que donava valor al portador.

El timó també s'utilitzava com encens i es posava sobre els fèretres durant el funeral perquè es suposava que assegurava el pas a l’altra vida.

Família Labiatae (Lamiaceae)