Lepidium draba L.

NOMS: Bàbol. Capellans. Frares. Herba blanca. Castellà : Draba. Mastuerzo bárbaro u oriental. Florida. Èuscara: Draba-belar. Lanjina zuria. Occità: Caulechoun. Portuguès: Erva fome. Italià: Cocola. Lattona. Francès: Cardaire drave. Passerage drave. Anglès: Hoary Cress. Pepper Cress. Whitetop. Alemany: Gemeine Pfeilkresse. Türkische Kresse. Neerlandès: Pijlkruidkers. Grec: Βρωμολάχανο. Καρδαρία η δράβα.

Flors en panícula corimbiforme

SINÒNIMS: Cardaria draba (L.) Desv.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Chenopodietalia muralis. Camps de conreu, erms, vores de camins, sobre sòls profunds i un poc humits. Fins els 1000 metres d’altitud.

Tiges erectes

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba amb vàries tiges erectes, ramificades a la part superior i pubescents de fins 60 cm d’alçada. Fa estolons subterranis per la reproducció vegetativa

Fulles esparses i abraçadores

Fulles de disposició esparsa, ovato-oblongues de fins 10 cm de llargària. Les inferiors, peciolades i dividides, cauen aviat. Les mitjanes i superiors són amplexicaules, sagitades i amb el marge poc dentat. 

Flors tetràmeres

Flors en inflorescència en panícula corimbiforme. Flors hermafrodites, actinomorfes i tetràmeres. Calze amb quatre sèpals petits (1,5-2 mm) lliures, amb el marge escariós i caducs. Corol·la amb quatre pètals blancs espatulats disposats en creu. Androceu format per quatre estams llargs i dos laterals més curts. Gineceu amb ovari súper amb curt estil acabat en un estigma capitat o emarginat. Floreix de març a juny.

Fruit en silícula indehiscent

Fruit en silícula indehiscent cordiforme amb dos llavors ovoides no alades, amb l’estil persistent

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El fruit de les crucíferes és una mena de càpsula dehiscent mitjançant dues valves, i poden ser de dos tipus: síliqües o silícules. La síliqua és una càpsula de longitud, si més no, tres vegades l’amplada, amb dues valves que s’obrin de baix a dalt deixant veure el septum i les granes unides. Els fruits que no són allargats i tenen una longitud semblant a l’amplada, com en el cas del bàbol, se’ls anomena silícules.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’han emprat les fulles en infusió com diürètica, aperitiva, estimulant de la digestió, antiinflamatòria i refrescant.

Les llavors s'usaven enlloc del pebre quan aquest mancava, doncs tenen un gust intensament picant. Les fulles es poden menjar crues com l'enciam. És una planta mel·lífera.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Lepidium deriva del grec “lepídion”, el nom que rebia el morritort de fulla ampla (Lepidium latifolium L.) i que molts autors fan derivar del grec “lepís, -idos” (esquama) per la forma dels fruits, que semblen esquames. L’epítet específic draba deriva del grec “drábe” que significa herba.

Es considera una mala herba dels conreus de vinya, cítrics i fruiters degut a l'espai que ocupa i els nutrients que n’extrau.

Aquesta espècie presenta al·lelopatia, és a dir, que té la capacitat de produir substàncies tòxiques per a altres plantes, de manera que on es troba és l’espècie dominant.

Cardaria draba va ser descrita per (L.) Desv. (Nicaise Augustin Desvaux) i publicada en Journal de Botanique, Appliquée à l'Agriculture, à la Pharmacie, à la Médecine et aux Arts 3(4): 163. 1814

Família Cruciferae (Brassicaceae)

Crataegus monogyna Jacq.

NOMS: Arç blanc. Bolqueret. Cirerer de pastor. Espinalb. Espinaler. Garguller. Castellà : Espino albar. Majuelo. Gallego: Escaramiñeiro. Estripeiro. Èuscara: Arantzazu. Elorri. Elorri zuria. Occità: Acinièr, Aubespin, Espin blanc, Pichòt botelhonièr. Portuguès: Pirliteiro. Escalheiro. Francès: Aubépine à un style. Italià: Azaruolo selvatico. Biancospino comune. Anglès: Common Hawthorn. English Hawthorn. Alemany: Eingriffliger Weißdorn. Spitzdorn. Neerlandès: Eenstijlige Meidoorn. Grec: Κράταιγος ο μονόγυνος. Τρικοκιά. Μουρτζιά. 

Inflorescències en corimbe cimós

SINÒNIMS: Crataegus azarella Griseb;

Observacions: Aquesta espècie és molt variable. A les nostres terres s’accepten tres subespècies: la subsp. monogyna, la subsp. ruscinonensis, i la subsp. azarella, que habita les Muntanyes Diàniques. La subsp. azarella i la subsp. ruscinonensis es distingeixen de la principal per tenir les gemmes, els branquillons i les fulles joves densament pubescents; la primera té el pinyol de 7-10 mm i la segona de 10-15 mm i més o menys comestible. Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Eurosiberiana

Les tiges poden arribar als sis metres

HÀBITAT: Prunetalia spinosae. Barrancs, torrents i llocs humits, bardisses als marges del bosc caducifoli. Fins els 1500 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Macrofaneròfit caducifoli: segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ:  Arbust, o petit arbre, caducifoli amb tiges erectes que poden arribar als sis metres de llargues, armades amb espines d’1-2 cm.  

Fulles alternes molt dividides

Fulles peciolades, alternes, molt dividides, pinnatipartides, amb 3-5 lòbuls enters o dentats a l’àpex. Estípules enteres

Androceu amb nombrosos estams

Flors en corimbe cimós, flairoses, hermafrodites, pentàmeres i actinomorfes. Calze amb cinc sèpals que surten de la part superior del hipant. Corol·la amb cinc pètals blancs, obovats, que fan 8-16 mm de diàmetre. Androceu amb nombrosos estams (fins 25) amb anteres rosades. Gineceu ínfer amb un sol estil coronat d’un estigma discoïdal. Floreix a principis de la primavera

Fruit en forma de drupa d'un roig lluent

Fruit en forma de drupa vermella de fins 1 cm de diàmetre, coronada pel calze persistent, amb un sol pinyol. Maduren a la tardor, quan perd les fulles

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Algunes plantes, com l’arç blanc o l’argelaga (Genista scorpius) produeixen branques curtes acabades en punxa que reben el nom d’espines. Però no tots els vegetals que punxen tenen espines: l’esbarzer (Rubus ulmifolius) i els rosers (Rosa sp) presenten aculis o agullons que són formacions epidèrmiques que es desprenen fàcilment. Els aculis s’utilitzen com a sostenidors de les llargues tiges, mentre que les espines semblen destinades a dissuadir els herbívors. Les espines de l’arç blanc són tan dures que els fusters russos les feien servir com a claus.

Armada de fortes espines

USOS I PROPIETATS: Les fulles, flors i fruits tenen substàncies usades per combatre la diarrea i els problemes circulatoris, i també com a calmant, antipirètic, cardiotònic i diürètic. La Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany ha aprovat l'ús d'aquesta planta en els casos d’insuficiència cardíaca, insuficiència coronària i bradicàrdia. Però no és útil en atacs aguts perquè té un efecte lent

En agricultura i jardineria s'ha emprat com a patró per empeltar diversos arbres fruiters i també per formar tanques vives. El que més s’ha fet servir en jardineria ha sigut l’híbrid Crataegus x media, del qual hi ha diversos cultivars.

Dels fruits se n'obté una beguda, per maceració dels fruits en aiguardent, en llocs tan distants com l’Alcoià (migjorn valencià) i Sakartvelo (Georgia). Les fulles s’empren en amanida i, en infusió, com substitut del te.

La fusta dura, i de gran poder calorífic, es fa servir per manufacturar petits utensilis, mànecs de ferramentes o garrots.

És important per a la fauna, especialment per a les aus, doncs el fruit, que madura a la tardor, proporciona ric aliment durant tot l’hivern.

Corol·la amb cinc pètals blancs

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Crataegus deriva del grec "κράταιγος cràtaigos" el nom grec de l’espí compost per "κρατύς cratùs" fort i "αἴξ àix" cabra, en al·lusió al fet que fins i tot les cabres fugen de les seues espines. Altres autors pretenen que el nom deriva del grec “krátos, -eos” que significa força, vigor, i de “aigilops, -apos”, un tipus d’alzina, en referència a la duresa de la fusta.

L’epítet específic monogyna deriva del grec “μόνος monos” sol, únic, i "γυνή gyné" dona, és a dir, amb un sol element femení, en referència a l’ovari amb un sol carpel.

Antigament només es consideraven dues estacions: el mal temps que començava l’1 de novembre, i el bon temps que començava l’1 de maig, temps d’alegria que alguns pobles manifestaven amb ritus que incloïen la veneració d’arbres. Aquest arbust, o petit arbret compon, junt al roure i el freixe, la tríade dedicada a les fades i forma part dels rics rituals sagrats gaèlics. L’arç blanc, Sgitheach en gaèlic, és el lloc on habiten les fades i se’l troba als indrets de peregrinatge i, sobre les seues rames, s’estenen tires de tela de colors com part del ritual per celebrar l’1 de maig, el inici del bon temps, quan els ramats iniciaven el camí cap a les pastures de les muntanyes. La tradició catòlica també parla de que la verge Maria va estendre la roba del nadó Jesús damunt de l’arç blanc per assecar-la.

Aquesta és la planta de l'1 de maig

Hom diu que l’arç blanc pot viure molts anys. A França, al costat de l'església de Saint-Mars-sur-la-Futaie, Mayenne, hi ha un arç blanc de 9 metres d’alçada i 2,65 metres de circumferència que, segons diu la placa de sota, fou plantat el segle III, el que el fa l’arbre més antic de França. No hi ha manera de verificar-ho però, com tampoc els més de 700 anys que diuen que té l’arç blanc del petit cementiri d’Hethel, al sud de Norwich, a Norfolk, plantat, suposadament, al segle XIII.

Al calendari republicà francès a l’arç blanc li assignaren el 4 de Floreal (24 d’abril) en lloc del més adient 12 de Floreal que correspon a l’1 de maig.

Diu Font i Quer, en el El Dioscórides Renovado, que l’arç blanc s’ha emprat des d’antic pels homes, i ho diu així: “Las majuelas fueron pasto del hombre desde remotas épocas, cuando todo aprovechaba para su mantenimiento; en las habitaciones lacustres prehistóricas se han hallado restos de ellas, principalmente los cuescos de sus frutos”

Crataegus monogyna fou descrita per Nikolaus Joseph von Jacquin i publicada en Florae Austriaceae 3: 50, pl. 292, f.1, 1775.

Família Rosaceae

Vicia sativa subsp. nigra (L.) Ehrh.

NOMS: Vecera borda. Tapissots. Castellà : Alverja. Alverjilla. Veza. Veza de hoja estrecha. Portuguès: Larica. Ervilaca-miúda. Italià: Veccia nera. Veccia a foglie strette. Francès: Vesce noire, Vesce à feuilles étroites, Vesce à gousses noires. Anglès: Black-podded Vetch. Narrow-leaf Vetch. Alemany: Schmalblättrige Futter-Wicke. Neerlandès: Smalbladige Wikke. Smalle Wikke.

Inflorescències axil·lars amb 1-2 flors

SINÒNIMS: Vicia angustifolia L.

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Herbassars, camps de cultiu. Fins els 1500 metres d’altitud

Herba gràcil i enfiladissa

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba enfiladissa de tiges llargues, fines i postrades de fins 80 cm.

Fulles compostes, paripinnades, acabades en circell

Fulles alternes, paripinnades acabades en circell simple o ramificat, amb folíols acuminats. Estípules dividides en dents, amb nectari

Corol·la papilionada

Flors en inflorescències axil·lars amb 1-2 flors amb curt peduncle. Calze en tub acabat en cinc lòbuls estretament triangulars i més curts que el tub. Corol·la papilionada de color purpuri que es torna blau quan s’asseca; estendard emarginat, ales més obscures que l’estendard. Androceu diadelf. Ovari súper. Floreix d’abril a juliol.

Fruit en llegum comprimit

Fruit en llegum linear, comprimida, normalment pubescent amb 6-15 llavors, que pren una tonalitat obscura a la maturitat, el que motiva l’epítet se subespècie “nigra”

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les llegums són el fruit típic de les lleguminoses, fruits secs dehiscents, que prenen formes i grandàries característiques en cada espècie, bé que solen ser allargades i estretes. Han jugat un paper força important en la història de l’agricultura i l’alimentació humana. Hi ha vestigis històrics que daten de l’any 2800 aC.

USOS I PROPIETATS: Cultivada com farratge o adob en verd

Estendard emarginat

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Vicia deriva del llatí “vicia, -ae,” que era el nom que rebia la veça (Vicia sativa L.) a l’antiga Roma, després d’adaptar el nom grec “bíkion, -ou”.

L’epítet específic sativa deriva del llatí “sativus, -a, -um” que defineix al producte de la sembra o cultiu.

Les llavors contenen substàncies antinutritives, que interfereixen en la digestió i inhibeixen
l’assimilació de nutrients, pel que només determinats animals, com el coloms, poden menjar-hi. És però un bon farratge per a tot tipus d’animal si es cull en floració.

Vicia angustifolia fou descrita per (L.) ex Reichard i publicada en A Natural Arrangement of British Plants 2: 614–615. 1821

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)