Menuda Natura

dissabte, 14 d’abril del 2012

Tulipa sylvestris L. subsp. australis (Link.) Pamp.

NOMS: Tulipà silvestre. Burilla. Tulipa senzilla. Tupins. Castellà: Tulipán silvestre. Burilla. Tulipán bravo. Eusk. Tulipa. Portuguès: Tulipa brava. Italià: Tulipano montano. Francès: Tulipe méridionale. Tulipe du Midi. Alemany: Südalpine Tulpe. Anglès: Wild tulip.

Tulipà silvestre

SINÒNIMS: Tulipa australis Link.; Tulipa silvestris subsp. australis ; Tulipa australis subsp. australis Link ; Tulipa australis subsp. celsiana (DC.) Hayek ; Tulipa biebersteiniana Schult. f.; Tulipa celsiana DC.; Tulipa sylvestris subsp. celsiana (DC.) Hayek ; Tulipa tricolor Ledeb.

DISTRIBUCIÓ: Cosmopolita i subcosmopolita: ampla representació per quasi tot el planeta.

HÀBITAT: sobre sòls poc profunds en matolls aclarits i rocosos. Des dels 300 als 2300 metres d’altitud.

Una bulbosa que creix a la primavera

FORMA VITAL: Geòfit: Una planta amb estructures perdurables que passa l'estació desfavorable sota terra.

DESCRIPCIÓ: Herba bulbosa, de poc més d’un pam, que floreix a principis de la primavera amb una flor molt cridanera.

Fulles acanalades, en forma de "V"

Fulles planes linear lanceolades, amb secció acanalada en forma de “V” i, de vegades, molt retorçudes.

Flor formada per sis tèpals grocs

Flors solitàries al cap d’un escapus que surt del bulb. Sis tèpals lliures, grocs o de color taronja tenyits de roig per la part exterior. Sis estams subiguals. Ovari súper amb estil curt acabat en un estigma amb tres lòbuls. Floreix al març, abril i maig.

Fruit en càpsula

Fruit en forma de càpsula

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un escap o escapus és una tija sense fulles que naix d’un bulb o roseta bassal i que porta a l’àpex les flors.

USOS I PROPIETATS: La seua presència indica que un bon estat de conservació del medi.

És l’única espècie de Tulipa espontània a les nostres terres.

SABIES QUE... El nom genèric Tulipa deriva del turc otomà “tülbend” que venia, així mateix, del persa “dulband”; ambdues paraules signifiquen “turbant”, per la forma que pren la flor quan està tancada. Altres autors diuen que Tulipà significa turbant, perquè a l’Orient Mitjà era considerada una planta protectora que allunyava la mala sort i, sovint, la duien al turbant per protegir-se.

L’epítet específic sylvestris significa silvestre, salvatge.

Tulipa sylvestris és l’única espècie de Tulipa espontània a les nostres terres.

Amb el bon temps s’obrin les flors però amb vent o fred els tèpals es tanquen.

Espècie estrictament protegida al País Valencià: prohibida la recol·lecció, tallada o desarrelament (Ordre del 20 de desembre de 1985, DOGV 336, 2 de març de 1986)

Família Liliaceae

dimecres, 11 d’abril del 2012

Echinops ritro L.

NOMS: Cardinxa de boles. Panical blau. Card d’esteca. Occità: Boleta, Espino blanco. Castellà : Cardo yesquero. Abadejo. Cabeza de erizo.cardo azul. Èuscara: Asta likardo. Erluzea. Portuguès: Cardo asneiro. Erva yesqueira. Herva da isca. Isquias. Italià: Cardo-pallottola coccodrillo. Francès: Azurite. Oursin bleu. Anglès: Southern Globe-thistle. Alemany: Glattblättrige Kugeldistel. Ritro-Kugeldistel

Capítols de la cardinxa de boles

SINÒNIMS: Echinops ritro ssp. ritro L. Echinops siculus Strobl

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis, Aphyllantion. Matollars aclarits, llocs assolellats, vores de camins, erms, preferentment calcícola. Fins els 1500 metres d’altitud

Tiges erectes i tomentoses

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer, són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba vivaç amb una tija erecta, simple o poc ramificada d’un o dos pams, verda, coberta de toment el que li dona un aspecte groguenc.

Fulles partides amb els lòbuls acabats en espines punxants

Fulles dividides amb els lòbuls acabats en espines

Flors amb els pètals soldats en tub acabat en cinc lòbuls prims

Flors en inflorescències que són capítols esfèrics composts de capítols molt junts amb una sola flor envoltada per les bràctees involucrals, amb els cinc pètals dividits en fins segment. El calze te forma de papus que persistirà al fruit. Corol·la amb cinc pètals soldats en un tub. Cinc estams també soldats en un tub per on passa l’estil. Ovari ínfer.

Podem veure les setes a la base de l'aqueni

Fruit és un aqueni amb papus de setes soldades a la part inferior

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El primer a descriure i classificar les espècies va ser Carl von Linné (Linneo), el pare de la moderna classificació científica dels organismes vius i biològics, tal com el coneixem avui en dia. Quan a continuació del nom binominal d’una espècie veiem “L.” vol dir que el taxó ha sigut descrit per Linné, doncs “L.” és la seua abreviació botànica estandaritzada.

Capítol de forma esfèrica compost per capítols d'una sola flor

USOS I PROPIETATS: Les llavors tenen propietats sudorífiques i expectorants, indicada per la bronquitis, sinusitis i afeccions respiratòries.

És utilitzada com ornamental per les vistoses inflorescències i la gran resistència a gelades i sequeres, i per a fer centres de taula.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: el nom genèric Echinops deriva del grec “achinus” que significa eriçó, i de “óps” que significa ull, però segons Linneo ve de “ópsis”, aparença, aspecte, és a dir, Echinops significa “amb aspecte d’eriçó”, per les moltes espines que presenta. Els capítols recorden els eriçons de mar. El nom específic ritro és el nom grec de la planta.

Echinops ritro va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 815. 1753.

Família Compositae (Asteraceae)

diumenge, 8 d’abril del 2012

Ruscus aculeatus L.

NOMS: Galzeran. Brusc. Boix marí. Boix mascle. Brusc punxent. Cirerer de Betlem. Cireretes o Guingues del Bon Pastor. Llorer bord. Herba de l'erisipela. Occità: Agalons. Agrevon. Bois punhent. Boès ponchut. Bresegon. Grefuelhat. Castellà : Arrayán morisco. Brusco. Acebillo. Gallego: Azevinho menor. Gilbarbeira. Bailoba. Brusca. Èuscara: Arkasahatsa. Erratza. Portuguès: Bayoba. Erva dos vasculhos. Italià: Ruscolo pungitopo. Frnacès: Fragon faux houx. Anglès: Pettigree wild Myrtle. Sweet Broom. Butcher's Broom. Alemany: Stechender Mäusedorn. Myrten Storn. Neerlandès: Muisdoorn. Grec: Αγγελόνι . Μπούμπινη

Flors solitàries al damunt del cladodi

SINÒNIMS: Ruscus ponticus Woronow

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Quercion ilicis. Llocs humits de les muntanyes, carrascars, matollars densos, doncs no li agrada el sol directe. Entre els 200 i els 1400 metres d’altitud.

Tiges ramificades de fins 80 cm d'alçada

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Arbust de petites dimensions, fins 80 cm d’alçada, de tendència dioica, que té la particularitat d’haver substituït les fulles per branques aplanades amb aparença de fulles anomenades cladodis o fil·locladis. Té, doncs, dos tipus de tiges, unes normals, molt ramificades des de la base i altres convertides en les falses fulles acabades en punta punxent que són els cladodis.

Les fulles són petites escates triangulars sense clorofil·la

Fulles vertaderes han quedat reduïdes a petites escates poc aparents i de les seues axil·les surten els cladodis. Són triangulars, escarioses i sense clorofil·la, i cauen prompte de la planta.

Flors amb dos verticils de tres tèpals

Flors de color verdós, poc aparents, que surten solitàries al damunt dels cladodis i a l’axil·la d’una bràctea, el que demostra la seua naturalesa caulinar, de tija. Flors unisexuals, trímeres i pedunculades. Està composta per dos verticils de tres tèpals verdosos. Sis estams amb els filaments units en un tub de color lila. Ovari súper i un estil acabat en tres estigmes. Floreix a l’hivern i primavera

Fruit en baia de color roig brillant

Fruits arrodonits, en forma de baia de color vermell amb dos llavors que es disseminen mitjançant la deposició dels animals que mengen els fruits

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un cladodi és una tija comprimida lateralment semblant a una fulla, amb funció clorofíl·lica. Curiosament al galzeran la funció clorofíl·lica no la realitzen les fulles, que no tenen cloroplasts, sinó els cladodis i les tiges.

USOS I PROPIETATS: El rizoma té propietats diürètiques, i s'empra per combatre les pedres de la bufeta, la hidropesia, la icterícia, la clorosi, les escròfules i les afeccions de les vies urinàries. La infusió de la rel alleuja la febre.

S’empra també, en medicina natural, per al tractament de venes varicoses i hemorroides. Té propietats protectores i tòniques sobre les venes dels membres inferiors (cames cansades). A Espanya s’hi comercialitzen dues especialitats farmacèutiques amb el nom de Fabroven.

És típic veure'l com a guarniment nadalenc per l'espectacularitat del contrast dels fruits vermells i brillants sobre el verd fosc de la planta. A més, es cultiva com ornamental i en algunes zones, es consumeixen els brots joves com a substitut dels espàrrecs, cosa que ja feien grecs i romans.

Els fruits són tòxics i produeixen vòmits, diarrees i convulsions.

Cladodi amb l'àpex punxent

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Ruscus té origen preromà, una adaptació de bhroisko, reduïda amb posterioritat a brūsko. Popularment però, s’ha cregut que l’origen es vincularia amb el mot “bruscus”, nom que els romans donaven al grèvol, per la seua relativa semblança entre tots dos. L’epítet específic aculeatus ve del llatí “aculeatus,-a, -um” que significa que té espines, agullons, que és punxant, pels cladodis que acaben en punta rígida.

El botànic Pius Font i Quer va trobar que al Rif l'anomenaven amb un mot gairebé idèntic a “galzeran”.

Antigament les espines dels cladodis servien per allunyar els ratolins de la carn del rebost, d’on deriva el nom alemany de “mäusedorn” (espí de ratolins) i l’italià de “pungitopo”.

Avui dia té una certa importància comercial perquè a partir dels rizomes es preparen certs medicaments i cosmètics, aquest interès ha portat a l'extinció de l'espècie a certes zones de Turquia i a situar l'espècie com una de les més amenaçades del país.

El rusc figura entre les plantes d’interès comunitari de la Directiva Comunitària d’Hàbitats, i la seua recollida i explotació pot ser objecte de protecció. És una de les plantes legalment protegides incloses al Catàleg Balear, i espècie de recol·lecció regulada al País Valencià (Ordre 20 de desembre de 1985, DOGV del 2 de març de 1986) i a Andalusia (Ordre de 2 de juny de 1997, BOJA del 21 de juny de 1997).

Família Liliaceae (Asparagaceae)