Erica terminalis Salisb.

NOMS: Bruc valencià, Cast. Brecina, brezo, Francés. Bruyère cendrée. Bruyère de Corse. Italià Erica tirrenica, Scopa a fiori rosa. Erica siciliana. Anglès: Corsican Heath.

Flors en umbel·les termials

SINÒNIMS: Erica stricta Willd.Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental. En la Península només en Andalusia i País Valencià (província de València).

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Llocs herbosos humits, llocs pedregosos i garrigues. Normalment en terrenys calcaris. Entre els 300 i els 1000 m d’altitud.  Aquest en el camí del castell, per la vesant ombria, de Vallada (València)

Mata amb tiges erectes i blanquinoses

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

Calze amb sèpals lanceolats

DESCRIPCIÓ:  Mata erecta que pot arribar al mig metre d’alçada, amb branques blanquinoses densament poblades de fulles.

Fulles veticilades

 Fulles disposades en verticils  de quatre fulles, linears, revolutes, acabades en punta roma i de color verd grisenc. Pel revés acanalades i un poc blanquinoses. El pecíol curt però ben marcat

Flors urceolades

Flors en umbel·les terminals de 3 a 8 flors, amb corol·la soldada de forma urceolada (en forma de olla) de color rosa acabada en quatre lòbuls curts i corbats cap a fora, pedicels més curts que la corol·la amb tres petites bràctees prop de la meitat. Calze amb sèpals lanceolats. Els estams queden dins la corol·la però l’estigma sobresurt. Floreix de juny a octubre.

Fruits en càpsula

Fruit és una càpsula ovoide coberta de pèls sedosos.
  
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les fulles dels brucs tenen estructura xeromorfa, tot i que algunes viuen en llocs francament humits. És una fulla característica quasi acicular, de pecíol curt, marge enter i revolut, que dona nom a vàries espècies dites “ericoides, ericaceus o ericifolius”, fent referència a la forma de les fulles semblant a les dels brucs.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Erica deriva del grec “eréiko”, que significa esmicolar, fer miques.  

L’epítet específic terminalis deriva del llatí “terminus”, que significa termini o final. Salisbury va denominar terminalis a esta espècie perquè treu les flors a l’àpex o terminació de les branquetes.

És, junt a la Erica multiflora, dels pocs brucs que toleren terrenys calcaris.

 

Família Ericaceae 

Erica scoparia L.

NOMS: Bruc d'escombres. Bruc femella.  Occità: Bruga blanca, Brusc, Brusc d'escoubo . Cast. Berozo. Brezo blanquillo. Brezo de escobas. Grecina.  Basc. Erratz-txilarra. Brana. Chilarra. Ilharka. Port. Urze das vassouras. Francès: Bruyère à balais. Brande. Italià: Erica da scope. Scopa gentile. Scopiglio.  Anglès: Besom heath . Green Heather. Alemany: Grünblütige Heide. Besenheide. 

Flors del bruc d'escombres

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Lavanduletalia stoechadis; Quercetum rotundifoliae . Brolles, màquies i matollars sobre sòls silícics o descarbonatats. Aquest exemplar de la partida de les Fontanelles de Vallada (València)

Creix sobre sòls silícics o descarbonatats, com els de les Fontanelles de Vallada.

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 50 cm i a menys de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ:  Arbust que pot arribar als tres metres d’alçada, molt ramificat, branquillons erectes i llargs.

Fulles característiques del gènere Erica, amb tres o quatres fulles per verticil

Fulles menudes, linears, d’un verd clar lluent, amb el marge revolut, en verticils de tres o quatre fulles cadascun.

Flor tetràmera, glabra, de color verdós

Flors petites de color verd groguenc, disperses per les branques superiors en inflorescències racemoses; pedicels gruixuts. Flors hermafrodites, tetràmeres amb el calze de quatre sèpals ovats, sense pèls (glabres) i soldats de color verdós. Corol·la en forma de campana, també verdosa, dividida en quatre lòbuls. Vuit estams lliures. Ovari súper amb un estil acabat en un estigma simple. Floreix a la primavera, entre maig i juny.

El fruit és una càpsula amb quatre valves

Fruit en càpsula ovoide que s’obri per quatre valves per deixar eixir les nombroses llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors del gènere Erica tenen la particularitat de tindre forma urceolada, és a dir, en forma d’olla o de gerro panxut. Altres gèneres de la família també tenen aquesta forma, com l’arbocer (Arbutus unedo L.) 

Corol·la acampanada acabada en quatre lòbuls

USOS I PROPIETATS: S'usa per obtenir llenya per a fer foc i per la fabricació d'escombres.

La fusta és apreciada per obres petites com per exemple les pipes de fumador, que es fan de la fusta dura de la rel,  o útils de cuina.
De les seues tiges es fan els carbonets de dibuix

SABIES QUE... Erica ve del grec eríke i del llatí erica, -ae, que era com anomenaven el s brucs en general. L’epítet scoparia ve del llatí scopa que significa escombra, granera, i fa referència a la utilització d’aquesta planta per a fabricar escombres. 

Família Ericaceae

Erica multiflora L

NOMS: Bruc d’hivern, Cepell, petorret, peterrell, xipell. Cast. Brezo, bruguera, ucre. Italià: Erica multiflora. Francès: Bruyère à fleurs nombreuses. Anglés. winter heather, mediterranean heather. Alemany. vielblütige Heide

Inflorescència en raïms densos

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània peninsular, nord d’Àfrica, Marroc, Tunísia,  Líbia.  

HÀBITAT: Espècie calcícola, en brolles de terra baixa sobre sòl carbonatat, una excepció a les ericàcies europees. Molt freqüent als nostres pinars

Arbust molt ramificat

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: és a dir, faneròfit amb les gemmes persistents situades a menys de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Arbust perenne molt ramificat que pot arribar al metre i mig d’alçada. Tiges erectes.

Fulles linears i estretes

Fulles lineals i estretes, petites, agrupades en verticils  que cobreixen tota la branca. El marge revolut. El revés blanc i tomentós però tapat pel marge revolut.

Flors els estams exserts i les característiques anteres fosques

Flors  rosades agrupades en raïms densos de llargs peduncles, situats a la part final de les branques. Anteres color marró fosc exsertes, és a dir, que sobresurten de la corol·la en forma d’olleta. Calze molt més curt que la corol·la, amb pedicels rogencs. Floreix a finals d’agost fins gener.

Fruit en càpsula

Fruit és una càpsula seca, sense pèl, molt xicoteta, que s’obri per quatre valves. 

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La forma caracterìstica de les fulles  proporciona l'epítet ericoides que designa a varies espècies d'altres gèneres

USOS I PROPIETATS: Diürètica i sedant de les vies urinàries.  Depurativa, astringent i antireumàtica.
Estudis recents mostren que l’extracte d’Erica multiflora afavoreix el creixement de cèl•lules dèrmiques de la papil•la dels pèls, és a dir, afavoreix el creixement del pèl.  
La fusta s’ha emprat en la fabricació d’estris de cuina i eines de la casa, i també per fer punxons per menjar cargols
És una bona planta mel•lífera.
De fusta d’arraïl de cepell feia el llaurador les agulles saqueres i de cosir cuiro, i el pastor duradors i sonors batalls de picots. Segon diu en Joan Pellicer, i afegeix que la seua llenya és la millor per a torrar carn a la brasa, siguen costelletes, botifarres o esclata-sangs amb cebes i alls.

Forma i distribució de les fulles característica

SABIES QUE... Erica ve del grec eríke i del llatí erica, -ae, que era com anomenaven el s brucs en general. L’epítet específic multiflora fa referència al gran nombre de flors que produeix. El nom de “petorret” que li donen en algunes comarques valencianes és degut als esclafits que fa quan es crema al foc de la llar. 

Família Ericaceae

Fumana ericoides (Cav.) Gandg.

NOMS: Estepa groga, fumana, herba de setge, heliantem del setge, terretes. Castellà: Jarilla, sillerilla, hierba sillera, zamarilla. Francès: Fumana des montagnes. Fumana fausse bruyère. Alemany: heideröschen, Felsen. Grec: Φουμάνες.

Flor de l'herba del setge

 SINÒNIMS: Cistus ericoides Cav.; Fumana vulgaris Spach

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Rosmarinetalia. Garrigues i pinars, en llocs secs i assolellats de preferència calcícola en sòls margosos o guixosos, fins els 1500 metres d’altitud

Mata petita de tiges lignificades a la base

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Mata xicoteta de branques disperses, lignificades a la base (sufruticós) que no arriba a ser mai compacta, erecta, fins 35 cm d’alçada, amb pèls a les summitats.

Fulles semblants a les del gènere Erica (d'ací "ericoides")

Fulles alternes, linears, cilíndriques, rígides, mucronades, sense estípules i amb pèls curts i suaus (pubescents), molt semblants en forma i mida a les fulles del bruc d’hivern o petorret (Erica multiflora)

Flors grogues de sèpals lliures

Flors grogues, que destaquen entre els matolls i la pinassa, actinomorfes, hermafrodites, axil·lars, disperses entre les fulles sense formar una inflorescència evident. Peduncles, més llargs que les fulles, que en fructificar es recorben a l’àpex i prenen una coloració vermella. Calze amb dos sèpals petits i tres més grans a l’interior, nervats, de forma ovada i escariosos. Corol·la amb cinc pètals grocs en forma de cor amb la part ampla a l’àpex. Nombrosos estams i un estil amb estigma capitat. Floreix de març a juliol

Fruit en càpsula dehiscent per tres valves

Fruit és una càpsula glabra amb tres angles aguts, amb dehiscència per tres valves que resten molt obertes després de la dehiscència. Les càpsules tenen entre 8 i 12 llavors.

Es pot confondre amb altres espècies de Fumana , especialment amb Fumana thymifolia, però aquesta darrera té les fulles amb estípules, donant la imatge de que les fulles apareixen en grups de tres (una fulla i dos estípules una mica més petites)

Calze amb tres sèpals interiors i dos més petits exteriors

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una característica de la família de les cistàcies és que els pètals de les flors es disposen arrugats dins la poncella, el que es fa força evident en la flor de l’estepa blanca (Cistus albidus).

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s'utilitza com a diürètica, per a provocar l'expulsió d'orina.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Fumana deriva del llatí “fumus” fum, possiblement pel color difús, grisenc, de les plantes d’aquest gènere. deriva del llatí “fumus, -i” fum. El va emprar per primera vegada Thomas Bartholin (1673) al anomenar Herba fumana a la planta que després Linné va batejar com Cistus Fumana L.

El nom de l’espècie ericoides ve del gènere Erica amb la terminació del grec “εἷδος eidos” que vol dir paregut, per la forma de les fulles paregudes a les del gènere Erica.

Fumana ericoides va ser descrita per (Cav.) Gand. in Magnier i publicada en Flora Selecta Exsiccatan. 201 (1883)

Família Cistaceae

Hypericum ericoides L.

NOMS: Trencapedres. Pinzell. Cor de roca. Pinell de roca. Cordonet. Pericó pinzell. Castellà: Pinillo de oro. Corazón de peña. Corazón de la piedra. Portuguès: Eroca. Eroga.

Flors en panícules corimbiformes

SINÒNIMS: Hypericum ericoides subsp. ericoides L. 

DISTRIBUCIÓ: Sud i est de la Península Ibérica i nord d’Àfrica. La subespècie ericoides només a l’est i sud-est de la Península Ibèrica.  

HÀBITAT: Fumano-Hypericetum ericoidis. Viu en les escletxes de les roques calcàries assolellades del sud i l’est de la Península Ibèrica. Fins els 1300 metres d’altitud.

Mateta amb la base lignificada

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Mateta de fins pam i mig d’alçada, amb la base lignificada (sufruticosa) molt ramificada des de la base, amb tiges erectes. 

Fulles menudes, semblants a les dels petorrets (gènere Erica)

Fulles linears, molt menudes, com les dels brucs del gènere Erica (petorrets) però de color verd cendrós. Naixen quatre per nivell (verticil) densament imbricades sobre la tija i tenen glàndules translúcides amb olis essencials que són visibles amb una bona lupa.

Flors pentàmeres amb tres fascicles d'estams

 Flors en petites panícules corimbiformes a l’àpex de les tiges. Calze de cinc sèpals d’uns 2 mm amb glàndules negres al marge. Corol·la amb cinc pètals grocs amb glàndules com el calze però molt més xicotetes. Androceu amb estams reunits en tres fascicles. Gineceu amb tres estils. Floreix a l’estiu, de juny a l’agost.

Càpsula amb tres septes

Fruit en càpsula amb septes

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El gènere Hypericum té la particularitat de tindre espècies proveïdes de glàndules, és a dir, d’una cèl·lula o conjunt de cèl·lules aïllades o agrupades en un òrgan determinat (sèpal, pètals, fulla, etc.), amb la propietat de produir un o més líquids que actuen fora d'elles. Els olis essencials que segreguen aquestes glàndules són els responsables de les seues virtuts medicinals. 

Calze amb glàndules al marge dels sèpals

USOS I PROPIETATS: En medicina popular valenciana s’ha emprat contra el mal de pedra però en realitat ha de tindre les mateixes propietats que la seua germana el pericó groc (Hypericum perforatum). Però no només s’empra en la medicina popular, estudis científics han demostrat que l'espècie pot ser utilitzada per dissoldre les pedres del ronyó, millorar la circulació sanguínia i augmentar la gana.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Segons Linneo el genèric Hypericum procedeix del grec hyper, que significa sobre y eikon,  -onos, que significa imatge, perque les plantes del gènere estan per damunt de tot el que podem imaginar, per la gran reputació com a plantes medicinals. L’epítet específic  ericoides ve per la forma de les fulles pareguda a les del gènere Erica.

Hypericum ericoides va ser descrita per Carls Linné i publicada en Species Plantarum 785 (1753)

Família Guttiferae (Hypericaceae)