Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimecres, 22 de juny de 2011

Hypericum perforatum L.


NOMS:  Herba de Sant Joan. Herba foradada. Pericó. Pericó groc. Tresflorina vera. Herba de cop. Inflabous. Occità: Erbo de sant jan, Trescalan, Trescalan jaune, Trisgalan, Èrba de sant joan, Èrba do toneire.  Cast. Corazoncillo. Hierba de San Juan. Hipérico. Hierba de las heridas. Hierba militar. Basc. Asiki belarra. Bioztxua. Espai bedarra. Likurusma. Milazoula. Santio belarra. Gall. Abeloura. Herba das feridas. Herba de cop. Herba de san Xoán. Hipericón. Pericón. Port. Erva de sao Joao. Hipericao. Milfurada. Francés: Millepertuis à feuilles étroites. Chasse-diable.  Italià: Cacciadiavoli, Erba di San Giovanni, Iperico. Anglés: Hardhay, St. John's Wort. Alemany: Hartheu, Johanniskraut

Flor inconfusible de pericó groc
DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Vores de camins, camps, herbassars

El fort color groc de les flors fà que siga una planta cridanera
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba perenne amb tiges proveïdes de glàndules negres, de fins seixanta centímetres 
d’alçada.

Fulles oposades amb nombroses glàndulestranslúcides i negres
Fulles oposades, el·líptiques, sense pecíol amb glàndules translúcides visibles a contrallum i glàndules negres al marge. Bràctees lanceolades sense glàndules negres.

Pètals bordejats de glàndules negres. Observeu els tres estils
Flors en panícula en forma de corimbe, hermafrodites amb cinc peces per verticil (pentàmeres). Calze amb cinc sèpals aguts. Corol·la amb cinc pètals lliures, d’un groc viu, asimètrics i bordejats de glàndules negres . Nombrosos estams i anteres grogues amb un puntet negre. Ovari súper, un pistil amb tres estils. Floreix d’abril a octubre.

Càpsules amb el calze persistent i coronades pels tres estils
Fruit  en càpsula que s’obri en valves

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: el pericó té glàndules translúcides que segreguen olis essencials a les fulles i altres glàndules opaques de color negre pel marge dels pètals i de les fulles i al llarg de les tiges. 

Detall d'una fulla mostrant les glàndules que aparenten foradets
USOS I PROPIETATS: Les virtuts del pericó groc són innumerables. Cura les cremades, mitiga el dolor que produeixen i  afavoreixen la recuperació epidèrmica. Les summitats florides s’han emprat com cicatritzants i antisèptiques, pel contingut en olis essencials. S’anomena herba dels colps perquè disminueix les inflamacions que produeixen els colps. Però, a més, són digestives, antigangrenoses, antiinflamatòries, antiequimòtiques, antipiròtiques, antidepresives, relaxants, sedants i antiartròsiques.
Les glàndules negres contenen hipericina, un derivat polifenòlic que actua com pigment fotosensibilitzador i provoca inflamacions cutànies en animals de pèl blanc (corders, cavalls, etc.) quan s’exposen al sol.
La Agència Espanyola del Medicament adverteix que els productes que tenen Pericó groc poden interaccionar amb distints medicaments. 

Des d'antic s'han apreciat les nombroses virtuts medicinalsdel pericó groc
SABIES QUE... segons Linneo el nom del gènere Hypericum procedeix del grec hypér que significa sobre, i de eikon, -ónos que significa imatge, és a dir, que està per damunt de tot el imaginar-se puga, per la gran reputació que té com planta medicinal.
Es diu perforatum perquè les glàndules translúcides d'oli situades a les fulles i als sèpals donen a la planta l’aspecte d’estar perforada. Anteriorment es creia que el nom feia referència a la propietat que se li atribuïa de fer fugir als esperits dolents i a les aparicions, doncs, a l’Edat Mitjana es cremava en les cases en quals es creia que hi havia entrat el Dimoni, fins a tal punt que era coneguda com Fuga daemonium (espantadimonis).
En la cultura celta, es deia que les fades dolentes, els follets i mags de males intencions no entrarien mai en una casa on les seves finestres estiguessin protegides per ramets d'aquesta planta.
Es diu que cura la melancolia i atrau l'amor.
Per sant Joan està en plena floració, per això d’alguns noms populars.
És una espècie molt variable i potser s'originà per hibridogènesi. Comprèn tres varietats als Països Catalans: la var. microphyllum, la var. angustifolium (comuna a la regió mediterrània) i la var. perforatum.

Família Guttiferae

1 comentari:

  1. There is a great deal to be discovered from your webpage. I think everyone should study this - It is a mild read through butt bundled full of intriguing tips

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...