Chondrilla juncea L.

NOMS: Fusell, Màstec, Xicoria dolça. Masteguera. Cama-roja. Castellà: Achicoria dulce, Ajonjera, Almirón dulce, Husillo, Junquerina. Occità: Lachet, Sauto-voulame. Portuguès: Chondrí. Visco. Erva dos golpes. Italià: Lattugaccio comune. Francès: Chondrille effilée, Chondrille à tiges de jonc. Anglès: Gum succory, Naked weed, Rush skeleton-weed. Alemany: Binsen-Knorpellattich, Ruten-Knorpelsalat. Holandés: Biesknikbloem. Grec: Γλυκοσυρίδα.  

Els capítols aparèixen directament sobre les tiges

SINÒNIMS:  Chondrilla acantholepis Bois; Chondrilla angustissima Hegetschw..

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Brachypodietalia phoenicoidis. Vores de camins, camps sense cultivar, en llocs secs i oberts. Fins els 1250 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

La ramificació i escassetat de fulles la caracteritzen

DESCRIPCIÓ:  Herba biennal o perenne que es ramifica amb les branques horitzontals. Tiges de fins un metre amb molt poques fulles i amb làtex. 

Fulles caulinars estretes

Fulles alternes, lineals però les basals més amples, irregularment dentades amb pecíol alat, les superiors són més petites, linears, senceres o amb dents fines. 

Els capítols surten directament de la tija

Flors en capítols grocs, que apareixen directament sobre les tiges, amb 9-12 flòsculs ligulats acabats en cinc dents, bràctees linear-lanceolades, sense pèls o tomentoses. Floreix a l’estiu, de juliol a setembre

Fruits amb vil·là de pic prim

Fruit en aqueni amb vil·là i pic prim

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En les herbes biennals durant el primer any té lloc el desenvolupament d'òrgans vegetatius, per tal d'afrontar l'hivern, assolint una estructura sovint en forma de roseta i durant el segon any es produeix la floració i fructificació.

Bràctees involucrals linear-lanceolades i tomentoses

USOS I PROPIETATS: La part aèria és aperitiva i es poden menjar en amanida o truita. De les arrels s’extrau una goma anomenada “màstec” (ajonje en castellà), una espècie de visc, utilitzada per caçar pardalets, que de vegades es preparava amb resina de pi o mirra. (No confondre amb el “màstic” que s’obté de la resina del llentiscle)

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Chondrilla ve del grec "χόνδρος khondrós"que significa cartílag, nus o bony. Segons uns autors fa referència als nusos de les arrels, unes agalles causades per un insecte coleòpter que realitza ací la metamorfosi completa. Les agalles provoquen l’acumulació de làtex coagulat en les arrels que s’aprofita per fer màstec. Segons altres perquè el làtex que emet la planta es coagula al contacte amb l’aire i apareixen els bonys.

L’epítet específic juncea ve del llatí “juncus” en referència a la semblança de les tiges amb el jonc.

Chondrilla juncea va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 796–797. 1753.

Família Compositae (Asteraceae)