Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimarts, 28 de desembre del 2010

Picris echioides L.


NOMS: Arpell, arpellot, coleta borda, llengua de bou, endrapallengües. Cast. Raspasayos, azotacristos, Cardo perruno, Hierba gusanera, Lengua de gato, lenguaza, asperilla. Port. Repassage.Italià: Aspraggine volgare. Raspraggine. Francés: picris fausse vipérine. Anglès: Bristly ox-tongue. Alemany: wurm Lattich. Stacheliger Wurmlattich. Neerlandès: Dubbelkelk. Grec: Χοιρομουρίδες. Μαλιότζες.

Capítol característic de Picris echioides
SINÒNIMS: Helminthia echioides (L.) Gaertner.; Helminthotheca echioides (L.) Holub

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Horts, séquies, herbassars en llocs nitrificats i humits, fins els mil metres d’altitud. Aquest en un bancal de taronges de l’ombria (Vallada)

Planta erecta d'arpell
FORMA VITAL: Hemicriptòfit. Teròfit. Els hemicriptòfits són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable. Un teròfit és una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ:  Herba erecta ramificada de fins un metre d’alçada coberta de pèls espinescents.

Tota la planta està coberta de pèls r´gids
Fulles amb pèls rígids i desiguals que li donen un tacte molt aspre, com les boraginàcies, que arriben a ser espinescents i inflats a la base. Les fulles basals són oblongues, dentades amb pecíol alat; les caulinars (de les tiges) amb pecíol amplexicaule i les superiors són sèssils i amplexicaules.

Flors protegides per les bràctees
Flors hermafrodites en capítols coberts per cinc bràctees triangulars formant una espècie de calicle dins del qual estan les veritables bràctees involucrals; flors grogues, totes amb lígula acabada en cinc dents. Floreix des del final de la primavera fins l’hivern.

Aqueni amb vil·là 
Fruit en aqueni d’uns 6 mm amb vil·là plomós


CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els tricomes o pèls de les tiges són excrescències epidèrmiques que formen un relleu a la superfície dels òrgans vegetals. Si una tija té pèls direm que és pilosa si no en té, glabra. La morfologia dels pèls és molt variable, quan són molt rígids i molt aspres, quasi punxents, com en aquest cas, direm que és “híspida”

Vil·lans entre les bràctees punxants
USOS I PROPIETATS: Les fulles bullides tenen propietats antidiarreiques

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Picris deriva del grec “ πικρός pikrós” que significa amarg, pel gust molt amarg de la planta. Teofrast també empra aquest mot per citar una herba que es consumia bullida.
L’epítet específic echioides està format per “Echium” un gènere de la família de les boraginàcies al qual pertany l’herba viperina (Echium vulgare), i per la veu grega “εἷδος eidos” que significa semblança, paregut, és a dir, similar a l’herba viperina.

Picris echioides va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 2: 792. 1753.

Família Compositae (Asteraceae)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...