Silene vulgaris (Moench) Garcke

NOMS: Colís, colissos, colitxos, cuniells, escalfidors, petonets, trons.  Occità: Cracinéu. Mena de caunilh. Cast. Alcaducea, Collejas, conejera, silene. Èuscara: Garikota. Francés: Silène enflé. Anglés: Bladder campion, catchfly.  Alemany: Taubenkropf-Leimkraut, Gewöhnliches Leimkraut, Aufgeblasenes Leimkraut, Knirrkohl. Italià: Silene Rigonfia. Strigoli. Neerlandès: Blaassilene. Grec: Στρουθούρι. Σιληνή η κοινή

Flor amb el calze unflat

SINÒNIMS: Silene inflata Sm.; Silene cucubalus Wibel; Cucubalus behen L.

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: Imperi biogeogràfic que s’estén per damunt del Tròpic de Càncer i cobreix el nord d’Amèrica, Europa, el nord d’Àfrica i la major part d’Àsia.  

HÀBITAT: Secalietalia. Brachypodietalia phoenicoidis. Camps de cultiu, erms, vores de camins i per la muntanya al peu de les carrasques i buscant la protecció de plantes punxants. Fins els 1550 metres d'altitud.

Tiges de colitxos

FORMA VITAL: Camèfit, Hemicriptòfit: vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm i han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable

DESCRIPCIÓ:  Herba perenne amb tiges erectes de fins un metre d’alçada. 

Fulles oposades

Fulles lanceolades, oposades i de color verd glauc i finament serrades, les inferiors peciolades i les superiors sèssils. 

Flor amb els pètals bilobulats

Flors en inflorescències en dicasi, on dada branqueta es ramifica en tres, la del mig fa una flor i les dos dels costats poden generar, cadascuna d’elles, altres tres branquetes que poden repetir la seqüència. Flors hermafrodites, característiques per tindre el calze amb el sèpals soldats i molt unflat, en forma de sac acabat en dents triangulars. Cinc pètals blancs bilobulats, tres estils que ixen de la corol·la, i 10 estams. 

Fruit dins del calze

Fruit en càpsula amb nombroses llavors obscures i ronyonades. El fruit madura dins del calze acrescent que l’envolta i protegeix.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Normalment el calze es desprèn del peduncle junt amb la corol·la quan comença la formació del fruit (calze caduc). Altres vegades perdura a la base o a l’àpex del fruit, com em vist als fruits de la murta, els murtons  (calze persistent). I altres manté el creixement mentre madura el fruit al que envolta per complet i aleshores rep el nom de calze acrescent.

USOS I PROPIETATS: és una planta que tradicionalment s’ha consumit cuita, crua en amanida, saltejada amb alls o  en truita.També cuita amb arròs o en potatge amb cigrons.
En medicina popular s'empra com tònic digestiu per facilitar la digestió i com depuratiu de la sang.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere, Silene, està vinculat a “Sileno”, un sàtir, déu menor de la embriaguesa i pare adoptiu de Dionisos, al que sempre representen amb el ventre molt unflat, com els calzes de les flors. 
L'epítet específic vulgaris  deriva del llatí "vulgaris, -e", que significa vulgar, comú, ordinari, per ser una planta corrent i abundosa.
A la Manxa hi havia gent anomenada "collejeros", que recollien els colitxos per vendre les fulles i els brots tendres, amb els quals es preparava un plat anomenat "gazpacho de viudo", a base de coques de gaspatxo i un guisat de Silene vulgaris. Es preparava quan hi havia escassetat i no hi havia carn, d'ací el nom de "viudo".

El calze es pot fer petar com un petit globus, d’ací ve el nom català d’esclafidors.

Família Caryophyllaceae