Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimarts, 14 de desembre de 2010

Oxalis corniculata L.



NOMS: Agrella, Pa de cucut, Al·leluia, Lújula. Castellà: Acederilla, Acetosa, Aleluya, Pan de cuco, Farfala, Vinagrera. Gallego: Azedinha. Èuscara: Mingotsa. Portuguès: Erva-azeda-de-folha-pequena, Tres-coracoes. Francès : Oxalis cornicule, Oxalide corniculée. Anglès: Yellow sorrel, Creeping oxalis, Creeping wood-sorrel. Alemany: Gehörnter Sauerklee, Horn-Sauerklee. Italià: Acetosella dei campi. Carpingna, Ossalide gialla. Neerlandès: Gehoornde Klaverzuring. Grec: Μοσχόφυλλο. Ξυνοτρίφυλλο το κερατοφόρο.

Flor d'Oxalis corniculata

SINÒNIMS: Acetosella corniculata (L.) Kuntze

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: Imperi biogeogràfic que s’estén per damunt del Tròpic de Càncer i cobreix el nord d’Amèrica, Europa, el nord d’Àfrica i la major part d’Àsia. 

HÀBITAT:  Ruderali-Secalietea. Planta de cultius i ruderal, en horts, marges de camins, parets, murs. Fins els 1600 metres d’altitud

FORMA VITAL: Camèfit: les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm, tot i que de vegades es comporta com Teròfit, i és  capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ:  Herba petita perenne o anual, reptant, pubescent, de poc més d’un pam d’alçada, de tiges ramificades i amb estolons als nusos, per on arrelen.

Fulles amb tres folíols acorats.


Fulles  alternes, amb un pecíol llarg, dividides en tres folíols en forma de cor (obcordats), amb dues petites estípules; les fulles prenen sovint una tonalitat vermellosa

Flor d'agrella


Flors en inflorescència en forma d’umbel·la de poques flors i amb llarg peduncle. Flors hermafrodites, pentàmeres. Calze de cinc sèpals lliures i lanceolats. Corol·la amb cinc pètals grocs, entre 4 i 7 mm. Androceu de 10 estams monadelfs. Gineceu d’ovari súper amb cinc estils i estigmes capitats. Pot florir tot l’any
 
Càpsula en forma de banya

Fruits característics en càpsula allargada de secció pentagonal i dehiscent, amb llavors que surten projectades amb força.  

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els folíols s’estenen o es pleguen segons la intensitat de la llum. Aquest efecte s’anomena “fotonàstia” i és més comú en les flors, que s’obrin de dia i es tanquen per la nit, o a l’inrevés. A més a més sovint tenen heterostília, és a dir, que dins de la mateixa espècie hi ha individus diferents per la posició dels estils i dels estams, amb la finalitat de dificultar l’autopol·linització.

USOS I PROPIETATS: Astringent, depurativa i diürètica. Està contraindicada amb la gota.
Les fulles es poden menjar. Tenen un sabor agret agradable, per l’oxalat de potassi que conté, però no és aconsellable consumir-ne molt perquè l’oxalat pot ser tòxic, tant per als humans com per al bestiar. Pot atacar el cor, el sistema nerviós, els ronyons, etc.
Aquest àcid s'empra en tintoreria i, quan les fotografies es revelaven al laboratori,  com a revelador de fotografies.
En Argentina el consideren útil per conservar la humitat de la terra i el deixen que cobrisca el sòl sense combatre’l.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Oxalis procedeix del grec "óxys" àcid, i de “ἄλς hals” sal, pel gust àcid i amarg.
L’epítet específic, corniculata,  ve del llatí "corniculus" diminutiu de "cornus" que significa banya, és a dir, petita banya, en referència a la forma dels fruits.


Família Oxalidaceae

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...