Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimecres, 26 de gener de 2011

Lobularia maritima ( L.) Desv.

NOMS: Caps blancs, morrisà bord, salivetes del Bon Jesús, sempreenflor, pixanera, herba blanca, barba blanca, xuclamel. Castellà: Aliso de mar, mastuerzo marítimo, barba blanca, proqueletes de plata, alhelicillo, milflor, Reseda. Portuguès: Escudinha. Francés: Lobulaire marítime. Anglés: Alyssum, sweet alison, sweet alyssum. Alemany: Steinkraut.

Flors de Lobularia maritima
SINÒNIMS: Alyssum maritimum (L.) Lamk

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT:  Bromo-Oryzopsion. Vores de camins i terres sense treballar, solars abandonats, etc. fins els 650 metres d’altitud. 

Planta molt ramificada a la base
FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Herba poc lignificada a la base, grisenca, i molt ramificada a la base, amb tiges estriades de fins 40 cm.

Fulles cobertes de pèls que li donen eixe color glauc.
Fulles linears lanceolades, enteres, petites, amb pèls que li donen el color glauc. 

Tota planta està coberta de nombroses flors xicotetes
Flors en inflorescències abundants terminals (corimbes), que cobreixen tota la planta de petites flors blanques amb pedicel, que van allargant-se a mesura que les flors s’obrin. Flors amb quatre sèpals caducs i quatre pètals d’1 a 3 mm amb el limbe redó, 2 estams curts i 4 més llargs acabats en anteres grogues i un estigma. Les flors fan olor de mel.

Fruit que encara no ha espolsat els pètals ni els sèpals
Fruit en silícula quasi redona i plana. En obrir-se les valves per lliurar les llavors, resta el tabic que separava les dues llavors (el septe), que és translúcid i caracteritza aquesta espècie.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES:  El meristema és essencial pel desenvolupament dels vegetals, és l'únic teixit vegetal capaç de crear noves cèl·lules, un teixit biològic constituït per cèl·lules indiferenciades, o poc diferenciades, que formen una zona de creixement on tenen lloc les divisions cel·lulars (mitosi).

Fruits a punt d'obrir-se. Podem veure el septe translúcid dels que ja han espolsat les llavors
USOS I PROPIETATS:  Té propietats diürètiques, com indica el nom de pixanera, astringent, antiescorbútica i colagoga. També es considera molt eficaç contra el singlot.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Lobularia deriva del llatí “globulus (diminutiu ei globus globus, esfera) és a dir, petita esfera, per la forma del fruit que caracteritza el gènere. L’epítet específic maritima deriva del llatí “mare” mar, doncs significa marítim, marí, perquè apareix, principalment, en terres baixes, en zones de costa.

Es pot trobar plantada en jardins rocosos on lluirà tot l’any. Té gran resistència, fins i tot a les gelades i manté la floració hivern i estiu, doncs també resisteix mol bé la sequera.


Lobularia marítima va ser descrita per Nicaise Augustin Desvaux i publicada en Journal de Botanique, Appliquée à l'Agriculture, à la Pharmacie, à la Médecine et aux Arts 3(4): 162. 1814[1815].

Família Cruciferae (Brassicaceae)

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...