Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

diumenge, 2 de gener de 2011

Plantago coronopus L.

NOMS: Cervina, rapana, cormicervi, muixana, plantatge cornut, plantatge estrellat, cornicelis. Castellà Corónopo, cuerno de ciervo, estrellamar. Èuscara: izar belarra, izar plantaina, izarr belharr.  Portuguès. Corno de venado, diabelha, erva sa pulgas, estrelamar, galapito, guiabelha, megabelha, psilio, zaragatoa. Italià: Piantaggine barbatella. Francès: platain corne de cerf. Anglès: Buck’s-horn plantain. Alemany: krähenfb Wegerich. Neerlandès: Hertshoornweegbree. Grec: Πυκνόχορτο. Kατουρόχορτο.  Ψαλιδόχορτο.

Inflorescència de Plantago coronopus
DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Quercetalia ilicis. Sòls salabrosos i terres calcigades, nitrogenats i sotmesos a contínues petjades. Fins els 900 metres d’altitud.

Plantago coronopus al camp
FORMA VITALTeròfit: plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any; en l'època desfavorable només en resten les llavors. Tot i que de vegades es comporta com Hemicriptòfit, és a dir, que opten per mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Herba petita que es pot comportar com anual, biennal o perenne, amb roseta basal

Fixeu-vos en la forma de petjada de gralla dels lòbuls finals de les fulles
Fulles en roseta basal, polimòrfiques, normalment pinnatipartides o pinnatífides, rarament enteres, sense pèls o amb pèls molt curts per ambdues cares

Flors de cervina, les superiors amb les anteres i els llargs estams
Flors en inflorescències terminals en forma d’espiga cilíndrica de 5 mm de diàmetre, densa, amb flors molt petites i compactes; peduncles més llargs que les fulles amb pèls i afil·les que surt directament de la roseta. Les flors són tetràmeres i hermafrodites amb quatre pètals escariosos, surten de l’axil·la d’una petita bràctea membranosa, amb quatre estams que tenen un filament llarg acabat en anteres patents, que vibra amb el vent per dispersar el pol·len; el gineceu consta d’un sol estil filiforme. Floreix d’abril a l’octubre. 

Observeu la resta de l'estil que corona el fruit
Fruit en càpsula  (pixidi) de tres lòculs, que conté de tres a sis llavors el·lipsoides
 .
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un pixidi és un tipus de fruit en càpsula que té la particularitat de tindre una obertura transversal circular que separa l'opercle (la part superior o tapadora de la capsa) de la urna (la part inferior que porta les llavors).

USOS I PROPIETATS: La planta fresca bullida és diürètica i s'utilitza contra el mal de pedra. Les fulles picades curen les picadures verinoses. Té propietats oftàlmiques, per als mussols i ulls irritats. 
Amb l’aigua resultant de bullir tota la planta es fan llavats per a l’hemorroide.

Pot ser consumida en amanida o cuinada amb altres herbes. És un dels ingredients de la “misticanze”, una amanida de plantes silvestres d’Itàlia.

Plantago coronopus
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere “Plantago” ve del llatí “planta” per la similitud de les fulles amb la planta del peu. El nom de l’espècie, “coronopus” procedeix del grec “korone” que significa “graula” (gralla), i de “pous” que significa peu, per la forma de les fulles que semblen petjades de gralla. Aquest  nom en llatí va ser aplicat per Plini el Vell en Naturalis Historia

És una espècie polimorfa de la qual s’han descrit moltes subespècies i varietats al llarg de l’ampla àrea de distribució.

Produeix gran quantitat de pol·len que es dispersa per l’aire, sent una de les plantes del seu gènere que causen problemes d’al·lèrgia (AeroUEx)


Plantago coronopus va ser descrita per (Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 115-12. 1753.

Família Plantaginaceae

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...