Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

divendres, 28 de gener de 2011

Fumaria officinalis L. subsp. officinalis


NOMS:  Fumisterra, fumusterra, fumària, peuets de nostre senyor, colomina, herba de fum, fumdeterra, herba de colom, gallerets, peuets, julivert bord, herba dels innocents. Castellà: Cantagallicos, clavelinas, fumaria, lila, manetas de dios, ubeta, palomilla, piececitos, sangre de cristo, zapaticos, gitanilla. Occità: La fuma-terra. Gallego: Herba do fogo, mata fogo, herba dona, prixel de can. Èuscara: Negakin. Portuguès: Fumaria, moleirinha, erva pombinha, molarinha. Francés:  Fumeterre. Italià: Fumaria. Anglés Common fumitory, earth smoke. Alemany: Ackerraute, gebräuchlicher erdrauch. 

Inflorescència de Fumaria officinalis
DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT:  Polygono-Chenopodietalia. Camps de conreu, vores de camins, marges i erms fins els 1700 metres d’altitud.

Flor zigomorfa
FORMA VITAL: Teròfit: planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors

DESCRIPCIÓ:  Herba erecta anual d’un verd glauc (blanquinós) amb tiges de 10 a 50 cm que tenen un gust amarg i persistent.

Fulles pinnaticompostes amb folíols molt dividits
Fulles pinnaticompostes, alternes, amb els folíols estrets.

Flor de color vinos amb l'àpex purpuri
Flors en inflorescències en raïm lateral, amb un curt peduncle, densament poblades de flors hermafrodites d’un color vinós aiguat que caracteritza l’espècie, amb l’àpex purpuri; calze amb dos sèpals molt petits i profundament dentats, més estrets  que la corol·la; 4 pètals oposats dos a dos, el superior amb un esperó bassal i ales a la punta; sis estams soldats a la base en dos grups de tres, el grup superior té un nectari bassal que s’encontra a l’esperó; un estil amb dos estigmes.

Fruit amb el dos sèpals del calze de la flor
Fruits en núcula arrodonida un poc truncada a l’àpex amb la superfície rugosa, sobre peduncles fructífers més llargs que les bràctees florals.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Molts autors separen de la família papaveràcies els gèneres amb flors d’un sol eix longitudinal de simetria (zigomorfes), tipificats per Fumaria, per definir la família Fumariaceae on s'inclourien també Hypecoum, Sarcocapnos o Platycapnos.

USOS I PROPIETATS: Com totes les papaveràcies conté alcaloides. És utilitzada en medicina popular per les seves propietats diürètiques, laxants i depuratives. Es considera molt útil contra l'escorbut, l'escrofulisme, la hidropesia i la icterícia. En dosis elevades és tòxica i pot rebaixar el to muscular (hipotonia). És beneficiós en rentats de cabell, contra la caspa i l'excés de greix. Galé, el metge grec, ja recomanava la fumaria com remei per a les afeccions hepàtiques en general.

En la industria s’utilitza en alimentació com agent acidificant, aromatitzant i conservant, així com colorant en la fabricació de resines sintètiques. 

D’antic s’emprava per a menjar el bestiar (herba de conills) i per a tenyir de groc la llana. 

La fumaria té propietats diürètiques, laxants i depuratives
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom de l’espècie “Fumaria” ve del llatí fumus que significa fum. Segon els autors és per una qüestió o per altra, però. Per a Plinio es perquè el suc de la planta provoca llagrimeig i fa el mateix olor que el fum . El nom “officinalis” s’aplica a moltes de les plantes que tenen aplicacions i propietats medicinals.

Els exorcistes cremaven Fumaria perquè creien que el seu fum espantava els esperits dolents. També s’ha dit que la planta no creixia de llavors sinó que sortia del fum que emanava de dins la terra.
Se li suposa la virtut d’atraure els diners. Si s’esguita la infusió de Fumaria per tota la casa una vegada per setmana atrau els diners a la casa.

Fumaria officinalis va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 700. 1753. (1 May 1753) 

Família Papaveraceae (Fumariaceae)

3 comentaris:

  1. La qualitat de les fotografies es grandiosa i del text que l'acompanya no se'n parle. IMPRESSIONANT.

    ResponElimina
  2. This design is spectacular! You most certainly know how to keep a reader entertained. Between your wit and your videos, I was almost moved to start my own blog (well, almost...HaHa!) Wonderful job. I really enjoyed what you had to say, and more than that, how you presented it. Too cool!

    ResponElimina
  3. Molt bonica y una descripció molt bona

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...