Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

divendres, 14 de gener de 2011

Fumaria capreolata L.

NOMS: Fumària enfiladissa, gallarets, ferri busterri, colomina, conillets, fum de terra, fumària blanca. Cast. Conejillos, gatitos, palomilla pintada. Gall. Herba dona. Basc Negakina. Port. Catarinas queimadas, fumària maior.  Francés: Fumeterre blanche, fumeterre grimpante. Italià: Fumaria bianca. Anglès: White ramping fumitory. Alemany: rakender Erdrauch.

Flor de Fumaria capreolata
SINÒNIMS (Heterotípics): Fumaria capreolata subsp. speciosa (Jord.) Nyman; Fumaria capreolata var. albiflora Hammar; Fumaria capreolata var. speciosa (Jord.) Hammar;  Fumaria leonardii Sennen; Fumaria queri Sennen & Pau , pro hybrid.; Fumaria speciosa Jord. 

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord

HÀBITAT: (Chenopodietalia, Parietarietalia) Conreus, vores de camins, parets i murs, talussos, fins els mil metres d’altitud.

Inflorescència en raïm de ferri busterri
FORMA VITAL: Teròfit: planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors

DESCRIPCIÓ:  Herba enfiladissa que creix arrapada a altres plantes o a les parets, fins a un metre d’alçada, d’un verd clar amb la tija que descriu angles en ziga-zagues. 

Fulles lobulades semblants a les del julivert
Fulles pinnaticompostes, dividides en lòbuls més amples que la majoria d’espècies del gènere, amb els segments oblongs en forma de cunya, que recorden el julivert. Les fulles d’aquesta espècie tenen la característica de que fan d’òrgan prensor, com si fora un circell, d’ací el nom capreolata.

Flor amb esperó nectarífer
Flors en inflorescències en raïm terminal, flors hermafrodites, blanques, de més d’un centímetre, amb l’àpex d’un púrpura negrós. El calze format per dos sèpals dentats, membranosos, semitransparents i caducs, més amples que la corol·la, blanquinosos i deixen veure la nerviació verda. Corol·la de quatre pètals oposats dos a dos, el superior amb esperó basal que conté el nectari. 

Fruit amb el característic pedicel corbat
Fruit és una núcula llisa amb el pedicel recorbat en arc.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En aquesta espècie, les que creixen a l’ombra, són cleistògames, és a dir, que en les flors la pol·linització es dóna quan estan tancades, per tant, es fecunden amb el pol·len propi.

USOS I PROPIETATS: A Murcia rep el nom de “hierba gallinera” car les gallines picotegen la planta amb fruïció quan ixen del corral. També com farratge per conills, ases i demés bestiar.

Ací podeu observar els dos sèpals del calze
CURIOSITATS: El nom del gènere, Fumaria¸és degut a que quan abunden en un camp, des de certa distància, sembla que hi ha fum a ran de terra, motiu pel que en altres indrets s’anomena fumdeterra.  El nom de l’espècie, “capreolata”, significa que està proveït de circell, la qual cosa no és certa en aquesta espècie perquè són les fulles les que tenen la funció prensora.

Família Papaveraceae (Fumariaceae)

3 comentaris:

  1. Hola volia comentar un aspecte del nom de la fumaria que alguna vegada he llegit. I és que crec que el nom ve del francés "fumier" que vol dir femera o fematera. I això perquè és una herba que incorporada als muntons de fem o compost, com se sol denominar ara, doncs accelerava el procés de descomposició o compostatge.

    ResponSuprimeix
  2. Eixa versió de l'origen del nom “fumaria” no el coneixia. En molts casos hi ha més d'una versió amb sentit. Per exemple Andrés Laguna, que va traduir el Dioscórides i va comprovar una a una les propietats de les plantes descrites, diu que “llamóse fumaria porque su zumo, instilado en los ojos, ni más ni menos que el humo los muerde y provoca lágrimas”. És a dir que Pedanio Dioscórides Anazarbeo al segle I abans de Crist, molts segles abans de començar a parlar-se francés, ja anomenava a la planta “fumaria” en la seua obra De Materia Medica.

    ResponSuprimeix
  3. Per ací es canta una cansoneta que diu:
    Ferri busterri / mata conills / mata les dones / que no tenen fills

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...