Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

divendres, 11 de març de 2011

Bellis annua L.

NOMS: Margalideta, Margaridoia anual, Primavera. Castellà: Margarita, Bellorita. Margaritilla. Portuguès: Bonina-dos-campos. Margarita menor. Francès: Pâquerette annuelle. Anglès: Annual daisy.  Italià: Pratolina annuale. Alemany: Einjähriges Gänseblümchen, Einjähriges Maßliebchen

Flors en capítols solitàris
SINÒNIMS: Bellium dentatum (DC.) Viv.;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Stipion capensis. Vores de carreteres i camins, pradells terofítics, sovint sobre sòls arenosos. Fins els 700 metres d’altitud.

Planteta molt menuda
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba petita gràcil, pubescent, que rarament sobrepassa els 10 cm d’alçada

Fulles basals
Fulles en roseta basal, simples, espatulades, dentades al marge i amb pèls, atenuades en pecíol.

Ací podem observar les flors ligulades i les tubulars del botó central
Flors en capítols solitaris de 7-23 mm de diàmetre, de receptacle cònic amb llarg peduncle. Les flors perifèriques són femenines i acabades en una lígula blanca, o sovint tenyides de púrpura, i les del botó central són hermafrodites i tubuloses, grogues i acabades en cinc lòbuls. Androceu amb cinc estams. Gineceu d’ovari ínfer i un sol estil amb dos estigmes. Floreix des de gener fins juny.

Capitol ja sense lígules amb els fruits
Fruit en aqueni sense papus (sense vil·là)

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La família de les compostes són, des del punt de vista evolutiu, el grup més avançat dins de les dicotiledònies. Per alguns autor l’èxit evolutiu és degut a la facultat de sintetitzar determinades combinacions de substàncies químiques tòxiques o desagradables per als herbívors

Els aquenis no tenen vil·là
USOS I PROPIETATS: És molt semblant a Bellis perennis i li s’atribueixen les mateixes propietats: Les flors tenen propietats medicinals i s'empren en infusió, contra la grip i els refredats. Aquesta mateixa infusió aplicada amb compreses serveix com a cicatritzant i antiinflamatori de ferides, llagues o furóncols, especialment per combatre l’acne.
Les fulles tenen un sabor lleugerament dolç de manera que poden ser consumides en amanides barrejades amb dent de lleó i fenoll, o cuites com a verdura.
També es cultiva com a ornamental en rocalles i en la gespa perquè resisteix be el trepig  i per la vistositat dels capítols.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Bellis és d’origen incert. Alguns diuen que el nom prové de “Bellide”, una de les filles bàrbares i cruels de Dànau , rei d' Argos; altres el deriven del llatí “bellum”, guerra, en referència a la seva suposada capacitat de curar les ferides. Però el més probable, segons els filòlegs moderns, és que el seu nom deriva de “Bellus” bonic, bell, amb referència a la delicada frescor d'aquesta flor. L’epítet específic annua fa referència al seu cicle anual.


Bellis annua va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 887. 1753.

Família Compositae (Asteraceae)

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...