Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimarts, 29 de març de 2011

Vinca difformis Pourr.

NOMS: Vincapervinca, Vinca, Viola de bruixa, Proenga, Donzella. Castellà: Alcadórea, alcandueca, hierba doncella, hierba lechera, vincapervinca, flor de muerto, barredera, jazminicos, flor de los cementerios. Èuscara: Ikonte belarr, vinca.Gallego: Cangroia.  Portuguès: Erva da inveja, Congossa, Pervinca.  Francès: Pervenche difforme.  Anglès: Intermediate Periwinkle, Lesser Periwinkle. Italià: Pervinca ovata. Alemany: Immergrün, Wintergrün, Kleines Immergrün

Flor i poncella de Vinca difformis
SINÒNIMS: Vinca obtusiflora Pau; Vinca media Hoffmanns. & Link

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Populion albae. Llocs ombrívols i humits, vores de camins, vores de rius, fins els mil metres d’altitud.  Aquest exemplar ha sigut fotografiat a la zona dels Alcavins, a la vora del riu Canyoles al seu pas per Vallada (València)

Sèpals del calze linears, llargs i aguts
FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.



DESCRIPCIÓ: Herba perenne sufruticosa de tiges llargues, de fins dos metres, esteses a ran de terra  formant estores verdes. 

Les fulles tenen un color verd lluent, sense pèls
Fulles amb pecíol, oposades, amb limbe ovat arrodonit a la base, sense pèls.

la forma dels pètals, tallats obliquament la fan fàcilment identificable
Flors de color blau molt clar, quasi blanc, a l’àpex de llargs peduncles axil·lars, pentàmeres amb calze de cinc sèpals linears, llargs i aguts, units a la base. Corol·la en tub d’1 a 2 cm que s’obri en cinc lòbuls que formen el limbe, de 3 a 5 cm de diàmetre, amb els cinc segments de la corol·la ostensiblement truncats obliquament que recorden una hèlix. Floreix des de mitjan hivern a quasi l’estiu. 

Fruit amb dos fol·licles amb els sèpals linears dels calze persistent
Fruits en doble fol·licle dehiscent, és a dir, que s'obren espontàniament per deixar caure les llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La prefloració de la Vinca és contorta, és a dir, abans d’obrir-se la flor cada pètal  està muntat sobre el següent i queda per baix de l’anterior, de manera que sembla que l’han retorçut. Aquesta característica ha donat nom a un Orde de dicotiledònies que comprèn les famílies de les apocinàcies, les asclepiadàcies, les gencianàcies i les loganiàcies.

A la poncella que està obrint-se, a l'esquerra, pot veures la disposició contorta del pètals
USOS I PROPIETATS: : Com la seua parent, la Vinca major, té aplicacions antitumorals en endocrinologia però sols ha d’utilitzar-se amb prescripció mèdica perquè són tòxiques. S’empra en jardineria com planta ornamental.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Vinca pot derivar del llatí "pervincio" que aferro, per la facilitat dels estolons en aferrar-se al terra. L’epítet específic difformis està format per la preposició adversativa “dis” i de “forma” aspecte, forma, és a dir, de diferent aspecte

En la Toscana italiana les dones teixien garlandes amb les llargues tiges en flor per les xiquetes i verges que morien.

Vinca difformis va ser descrita per Pierre Andrè Pourret i publicada en Mem. Acad. Toul. 3: 333. 1788.

Família Apocynaceae

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...