Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimarts, 29 de març de 2011

Vinca difformis Pourr.

NOMS: Vincapervinca, proenga, viola de bruixa, vinca, blincoperblinco, blavet, donzella. Cast. Alcadórea, alcandueca, hierba doncella, hierba lechera, vincapervinca, flor de muerto, barredera, jazminicos, flor de los cementerios. Basc: Ikonte belarr, vinca. Port. Erva da inveja, congossa, pervinca.  Francés: Pervenche difforme.  Anglés: Intermediate Periwinkle, Lesser Periwinkle. Italià: Pervinca ovata. Alemany: Immergrün, Wintergrün, Kleines Immergrün

Flor i poncella de Vinca difformis
SINÒNIMS: Vinca media  Hoffmg. et Lk

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Vinco-Populetum albae (Populion albae). Llocs ombrívols i humits, vores de camins, vores de rius, fins els mil metres d’altitud.  Aquest exemplar ha sigut fotografiat a la zona dels Alcavins, a la vora del riu Cànyoles al seu pas per Vallada (València).

Sèpals del calze linears, llargs i aguts
FORMA VITAL: Camèfit: els meristemes estan a menys de 40 cm del terra.

DESCRIPCIÓ:  Herba perenne sufruticosa de tiges llargues, de fins dos metres, esteses arran de terra  formant estores verdes. 

Les fulles tenen un color verd lluent, sense pèls
Fulles amb pecíol, oposades, amb limbe ovat arrodonit a la base, sense pèls.

la forma dels pètals, tallats obliquament la fan fàcilment identificable
Flors  blau molt clar, quasi blanc, a l’àpex de llargs peduncles axil·lars, pentàmeres amb calze de cinc sèpals linears, llargs i aguts. Corol·la en tub d’1 a 2 cm que s’obri en cinc lòbuls que formen el limbe, de 3 a 5 cm de diàmetre, amb els cinc segments de la corol·la ostensiblement truncats obliquament que recorden una hèlix. Floreix des de mitjan hivern a quasi l’estiu.


Fruit amb dos fol·licles amb els sèpals linears dels calze persistent
Fruits en doble fol·licle dehiscent, és a dir, que s'obren espontàniament per deixar caure les llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La prefloració de la Vinca és contorta, és a dir, abans d’obrir-se la flor, cada pètal  està muntat sobre el següent i queda per baix de l’anterior, de manera que sembla que l’han retorçut. Aquesta característica ha donat nom a un Orde de dicotiledònies que comprèn les famílies de les apocinàcies, les asclepidàcies, les gencianàcies i les loganiàcies.

A la poncella que està obrint-se, a l'esquerra, pot veures la disposició contorta del pètals
USOS I PROPIETATS: Com la seua parent, la Vinca major, té aplicacions antitumorals en endocrinologia però sols ha d’utilitzar-se amb prescripció mèdica.
S’empra en jardineria com planta ornamental.

SABIES QUE... en la Toscana les dones teixien garlandes amb les llargues tiges en flor per a les xiquetes i verges que morien.
El nom del gènere Vinca deriva del llatí “Vincire” que significa lligar, encadenar, per la propietat de les seues tiges d’arrelar quan toquen terra.

Família Apocynaceae

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...