Prunus dulcis (Mill.) D. A. Webb

NOMS: Armeler, ametller, ametler. Occità: Amelé, ametlièr. Cast.  Almendro, alloza, ayosa. Gall: Amendoeiro, almendreiro. Basc: Almendrondoa, arbendolondoa, basarbendola. Port. Amendoeira.  Francés: Amandier, amandier amer. Anglés: Almond

Flor i poncella de Prunus dulcis

SINÒNIMS: Prunus amygdalus Batsch;   Prunus communis L.;   Amygdalus communis L.

DISTRIBUCIÓ:  Irano-turaniana: La regio irano-turaniana abasta uns 2.400.000 km², extenent-se capp l'est des de Anatòlia incloent la major part de Síria, Iran i nord-est d'Afganistan, el nord d'Iraq i parts del Líban, Jordània i Israel. Cap el sud-oest s'estén per Àsia central (incloent la major part de Kazakhstan) Tien Shan i les muntanyes Altai.  La flora irano-turaniana està composada per zones discontínues de terres semiàrides poblades per arbusts i boscos de cedres, pistacia, i pins entre altres. Moltes de les plantes d'aquesta regió es troben també en la regió mediterrània i d'altres regions florístiques.

Ametler florit, anunciant la primavera

HÀBITAT:  Cultivat i naturalitzat a les vores dels camins, ribes, etc., el sòls calcaris, secs i profunds.

FORMA VITAL: Macrofaneròfit: tenen les gemmes persistents situades a més de 2 m d'altura.

DESCRIPCIÓ:  Arbre de fins vuit metres, caducifoli, amb tronc tortuós i les branques cobertes d’escorça rugosa. Els brots nous tenen l’escorça llisa i amb pèls. Floreix abans del creixement de les fulles (de febrer a maig)

Les fulles eixen després de la florida

Fulles peciolades, estretament lanceolades, dentades i glabres. Estípules estretament lanceolades i dentades que també són caduques.

La flor té nombrosos estams i un estigma capitat

Flors solitàries, blanques o rosades, hermafrodites i pentàmeres, amb bràctees vermelloses a la base. Cinc sèpals rogencs, enters, acabats en punta i coberts de molts pèls curts. Cinc pètals lliures d’1,5 a 2 cm. Nombrosos estams. Ovari súper, un estil tan llarg com els estams i un estigma capitat. 

Drupa amb l'exocarp ja ressec i l'endocarp lignificat (aquesta de la varietat "marcona")

Fruit en forma de drupa amb epidermis verda i pubescent amb una part interna lignificada (endocarp) que conté la llavor, que és l’ametlla

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El fruit en “drupa” té, normalment, el mesocarp carnós i l’endocarp lignificat i dur, és el pinyol que tanca la llavor. Les prunes, les olives, les nous o les cireres són drupes. En les ametlles el mesocarp es reseca i s’obri, deixant a l’aire l’endocarp lignificat. 

Les abelles reben amb gran activitat les primeres flors primaverals

USOS I PROPIETATS: L'ametlla té molt d’oli i és molt nutritiva, producte alimentari de gran importància. Es menja crua, fregida, torrada, en confits, garrapinyades, etc., utilitzada en moltes salses i en nombrosos  dolços, com tortades, pastissos, panellets, o els torrons. Serveix per a la preparació d'una orxata molt refrescant i d'un oli d'usos medicinals i cosmètics.

La llet d'ametlla és una beguda molt antiga usada també a la cuina medieval substituint la llet animal. En llatí es coneixia com amygdalate (ametlla i llet). Era molt utilitzada tant en la cristiandat, on era emprada al temps de la Quaresma, com en el món de l'Islam perquè no té alcohol. En ser un producte totalment vegetal no conté colesterol ni lactosa és apta per a la dieta vegetariana i, si es pren sense sucre, pot servir per aprimar-se.

L’armela amarga (varietat amara) conté un heteròsid cianogènic (amigdalòsid) que produeix àcid cianhídric capaç de provocar greus intoxicacions, inclús la mort.

La corfa verda secada al sol i cuita és bona per a la tos. Deixant-la a remulla fa un tint.
Les corfes s'usen com a combustible i, l'ametller, com a patró per empeltar arbres fruiters.

L'ametler és l'arbre de l'amor

CURIOSITATS: El nom del gènere, Prunus, ve del llatí “prunus” que era el nom que li donaven a les prunes; “Dulcis” ve del llatí “dulcis-e” que significa dolç.

La floració de l’ametller anuncia la primavera. És l’arbre de l’amor per la relació amb Sant Valentí: estant pres, va ensinistrar en el cristianisme a Júlia, la filla cega del carceller; al moment de l’execució del sant  Júlia li va donar la mà i un llamp del cel li va tornar la vista; Júlia va plantar un ametller junt a la tomba del sant d’on van brotar les flors rosades de l’amor.

Però hi ha moltes històries de l’antiga mitologia grega, com la de Fil·lis i Demofont que tenen l’ametller com a protagonista.

Es conta que a Santa Maria de Gràcia, en les illes Canàries, hi ha un ametller, conegut des de 1788, i al seu peu un pou, on la senyora Isabel Meade de Murphy va amagar diners i joies quan l’atac de l’almirall Nelson al port de Santa Cruz en 1797. 

...però en tens tota l'alegria

Joan Maragall i Gorina diu en el seu poema L'ametller florit:

A mig aire de la serra / veig un ametller florit: / Déu te guard, bandera blanca, / dies ha que t'he delit! / Ets la pau que s'anuncia / entre sol, núvols i vents... / no ets encara el millor temps, / però en tens tota l'alegria.

Família Rosaceae