Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 5 de maig de 2011

Lathyrus cicera L.


NOMS: Guixols. Guixó cigronenc. Guixons. Pedrerols. Occità: Garouto.  Cast. Almorta de monte. Almorta silvestre. Cicercha. Cicérula. Diente de muerto. Gálgana. Guija. Lenteja forrajera. Basc: gilbiña.  Port. Araca. Chícharro branco. Chícharo bravo. Chícharo miúdo. Francès: Gesse chiche, Gessette, Jarosse. Italià: Cicerchia cicerchiella. Anglés: Red vetchling. Red pea.

Flor papilionàcia del guixó
SINÒNIMS: Cicercula cicera (L.) Alef.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Sembrats i prats d’anuals fins els mil metres d’altitud.

Actualment és considerada una "mala herba"
FORMA VITAL: Teròfit: en l'estació desfavorable tan sols hi resten les llavors, que no germinaran fins a l'arribada d'un moment més propici.

DESCRIPCIÓ:  Herba amb les tiges i els pecíols alats, de 20 a 60 cm, trepadora. 

Podeu observar les estípules a la base de la fulla i el circell entre els dos folíols
Fulles alternes amb dos estípules hemisagitades i amb dos folíols lanceolats i un circell ramificat

L'estendard mostra la nerviació de coloració més obscura
Flors vermelles, pentàmeres, axil·lars, solitàries. Calze amb cinc llargues dents. Corol·la papilionàcia amb nerviació de coloració més intensa. Floreix a principi de la primavera. 

La llegum té una forma trapezoïdal característica
Fruit en llegum trapezoïdal.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: De vegades les tiges són primes per a la seua llargària i resulten  massa dèbils per sostindre’s dretes i arribar a la llum. Aleshores desenvolupen òrgans que els ajuda a trepar. Un d’aquests òrgans especialitzats és el circell, que s’agarra a qualsevol branqueta enroscant-se i fent-la servir de suport.   

USOS I PROPIETATS: La Lathyrus cirera s’ha emprat tradicionalment en l’alimentació animal (Titarros) tant en gra sec com planta per farratge.
En altres èpoques també ha servit per l’alimentació humana i és una part fonamental de les farinetes (gachas) manxegues. 

Ací podeu veure els llargs sèpals del calze
SABIES QUE... el nom del gènere, Lathyrus significa pèsol en grec. L’epítet cicera ve del llatí  cicer” que significa cigró, per la forma de les llavors.
El consum freqüent de guixa (Lathyrus cirera o Lathyrus sativus) produeix una intoxicació crònica anomenada latirisme, degut a l’acumulació de neurotoxines, especialment alcaloides, en el sistema nerviós. El latirisme fou freqüent als anys quaranta, els anys de la fam, pel consum humà de guixa.
En l’antiguitat, però, el guixó era un llegum molt apreciat. Segons Bonvesin de la Riva en la seva obra "Meravelles de Milà" (1288), el guixó, conegut localment com cicerchia, era un dels àpats favorits de la classe benestant milanesa al segle XIII.

Família Leguminosae (Fabaceae) (Papilionaceae)

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...