Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

divendres, 23 de setembre de 2011

Astragalus monspessulanus L. subsp. gypsophilus Rouy

NOMS: Herba de Sant Llorenç. Astràgal de Montpeller. Cria de rata. Cast. Garbancillo de monte. Astrágalo. Francés: Astragale de Montpellier. Esparcette bâtarde. Italià: Astragalo rosato. Anglés: Montpellier Milk-vetch. False vetch. Alemany: Französicher Tragant. Montpellier-Tragant. Holandés: Montpellier Hokjespeul.

Inflorescència de l'Herba de Sant Llorenç
SINÒNIMS: Astragalus monspessulanus L. subsp. chlorocyaneus (Boiss. et Reut.) O. Bolòs, Vigo, Masalles et Ninot;  Astragalus teresianus Sennen & Elías.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Aphyllanthion, Festucion gautieri. Brolles de romer, llocs rocosos amb preferència pels sòls carbonatats, calcaris i d’algeps, fins els 2500 metres d’altitud. Els exemplars de les fotos són de la Salaella (Vallada) sobre algeps. 

Té preferència pels sòls carbonatats, calcaris i d’algeps
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba amb una tija tan curta que sembla inexistent (acaule) i la part soterrada de la tija (rabassa) lignificada. Amb pèls.

Les fulles són molt llargues i amb molts folíols ovats
Fulles bassals, peciolades, imparipinnades, que poden arribar als 30 cm de llargària, amb 10-25 parells de folíols ovats. Estípules triangulars de consistència membranosa.

Corol·la amb estructura papilionàcia
Flors en glomèruls de color variable, entre blanquinosos, groguencs, verdosos o rosats. Flors hermafrodites amb cinc peces per verticil (pentàmeres). Calze amb les dents de la longitud del tub. Corol·la papilionàcia amb l’estendard major que les ales i aquestes majors que la carena. 10 estams soldats en dos grups. Ovari súper amb un estil amb estigma capitat. Floreix d’abril a juny.

Llegum de l'herba de sant Lorenç
Fruit en llegum amb pèls lleugerament corbat.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El fruit característic de les papilionàcies és el llegum, un fruit sec, que s’obri (dehiscent) al llarg de dues sutures longitudinals per expulsar les llavors. Sovint les llavors són expulsades de forma violenta al secar-se i recorbar-se la llegum que fa obrir-se sobtàdament les línies de sutura, ja afeblides. 

Floreix a la primavera, d'abril a juny
SABIES QUE... el nom del gènere, Astragalus, ve del grec astrágalos, -ou, que definia una lleguminosa. Altres autors al·ludeixen a la forma de la llavor que sembla un astràgal o taba (un os). El nom de l’espècie, monspessulanus, fa referència a la ciutat de Montpeller.

Observacions: Inclou dues subespècies: la subsp. monspessulanus i la subsp. gypsophilus (o subsp. chlorocyaneus). Aquesta darrera subespècie és la més estesa i abundant, es caracteritza per tenir la corol·la més pàl·lida i presentar més parells de folíols a les fulles.

Família Leguminosae (Fabaceae) (Papilionaceae)

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...