Cistus monspeliensis L.

NOMS: Estepa negra. Ajoca-sapes. Estepa llimonenca. Estepa morisca. Estepa mosquera. Mòdega. Moixera. Occità: Couquin, Massuga negra, Moge, Moja negra, Mucha negra, Muga Cast. Estepa morisca. Jara negra. Estepa mosquera. Estepa negra. Jaguarzo negro. Port. Sagarço. Francès: Ciste de montpellier. Italià: Cisto di Montpellier . Rembrottine . Anglès: Cistus narrow leaf, Montpellier rock-rose. Alemany: Montpellier-Zistrose. Holandés: Smalbladige Cistus.
 

Flor d'estepa negra

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Lavanduletalia stoechadis. Coscollars oberts, brolles, erms. Prefereix sòls descarbonatats però també creix sobre terrenys calcaris. És poc exigent doncs creix en els llocs més pobres i descarnats. Fins els 1200 metres d’altitud.

És un arbust molt ramificat de fulla perenne

 FORMA VITAL: Nanofaneròfit: planta amb les gemmes persistents situades a més de 40 cm de terra i amb menys de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ:  Arbust entre un i dos metres d’alçada, erecte ramificat i viscós al tacte. Les branques noves amb pèls.

Les fulles d'un verd fosc li donen el nom d'estepa negra

Fulles subsèssils, oposades amb els marges revoluts, allargades, amb tres nervis principals, limbe de color verd fosc i amb glàndules que li donen un aroma característic i les fan apegaloses. Sense estípules.

Els pètals blancs tenen la base (ungla) groga

Flors en inflorescències en cima, hermafrodites, pentàmeres, de 2-3 cm de diàmetre. Calze amb cinc sèpals lliures amb pèls. Pètals blancs tacats de groc a la base. Nombrosos estams grocs, més llargs que l’estil, al voltant d’un disc nectarífer anul·lar. Ovari súper. Floreix d’abril a juny.

Les càpsules estan envoltades pel calze acrescent

 Fruit en càpsula globulosa dins del calze acrescent que s’obri per cinc valves per disseminar les nombroses llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Hi ha calzes que continuen creixent, després d’haver finalitzat el seu desenvolupament normal, i roman envoltant el fruit. Aquest tipus de calze s’anomena acrescent.

USOS I PROPIETATS: En Canàries s’empra per fumar el formatge, al qual li dona un sabor característic i el conserva en bones condicions.

Abans s’utilitzava per combatre la tos i l’ansietat, en infusió, i per a curar ferides i ossos trencats aplicant emplastres, tant per als humans com per als animals.

També s’utilitza en jardineria com planta ornamental. 

Els nombrosos estams grocs caracteritzen el gènere Cistus

SABIES QUE... el nom del gènere Cistus ve del grec kísthos que els autors relaciones amb la paraula grega kíste que significa caixa o cistella, per la forma dels seus fruits. El nom específic monspeliensis fa referència als botànics de Montpellier ciutat del sud de França.

És un piròfit que forma part de les etapes regressives d'alzinars, suredes, etc.
Les llavors són projectades de manera activa a petita distància durant la disseminació.

Les estepes estan molt adaptades al clima mediterrani d'estiu eixut, ja que presenten les rels superficials i les fulles blanes que es poden marcir reversiblement (malacofil·les).

Les hibridacions són molt freqüents entre les diferents espècies.

Família Cistaceae