Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

diumenge, 11 de setembre de 2011

Cichorium intybus L.


NOMS: Cama-roja. Mastegueres. Xicòria. Xicòria amarga. Xicòria de cafè. Escarola borda. Màstec bord. Xicoira. Occità: Chicorèia, Cicourèio de la bono, Endévia, Endévia crespada.  Cast. Achicoria. Amargón. Francés: Chicorée amère. Chicorée sauvage. Italià: Cicoria comune. Radicchio . Anglés: Chicory. Hendibeh. Wild Chicory. Alemany: Wurzelzichorie. Salatzichorie. Gewöhnliche Wegwarte. Gemeine Wegwarte. Holandés: Wilde Cichorei

Flor de cama-roja
 DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Trifolio-Cynodontion, Agropyro-Rumicion. Marges, vores de camins i llocs trepitjats i antropitzats, en terrenys secs i calcàris, fins els 1500 metres d’altitud. 

Aspecte inconfusible de la xicoira
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba que forma una roseta de fulles bassals. Molt ramificada, les tiges, de fins un metre d’alçada, es ramifiquen varies vegades en rames amb fulles molt petites, on s’obrin els capítols blaus.

Les fulles caulinars abracen la tija
 Fulles bassals pinnatipartides amb curt pecíol; les de les tiges (les caulinars) són més menudes i abracen la tija (amplexicaules) i amb el nervi central molt pelut.

Cada flor té una lígula acabada en cinc puntes
Flors en capítols solitaris a les axil·les de les fulles o terminals. Involucre amb dues files de bràctees, 8 externes i cinc internes més curtes. Les flors que componen el capítol (flòsculs) són hermafrodites i amb lígula de color blau. El calze és un papus. La corol·la és una lígula acabada en cinc dents. Cinc estams soldats formant un tub per on passa l’estil. Ovari ínfer. Floreix al començament de l’estiu

Fruits amb el papus d'esquames
Fruit en aqueni en forma d’ou invertit, amb un papus d’esquames curtes de color bru clar.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El papus és un apèndix terminal de certs fruits, provinent del calze d'una flor d'ovari ínfer, format per pèls, setes o esquames o per una coroneta membranosa. Es troba sobretot als fruits de les compostes.

Ací podeu veure l'involucre amb les dues files de bràctees
USOS I PROPIETATS: Antigament era cultivada com a planta medicinal. Té propietats tòniques, aperitives, estomacals, diürètiques i purifica la sang.
Les arrels torrades s’han emprat com succedani del cafè o per adulterar-lo.
Les fulles són consumibles com a verdura en amanides, però pel seu sabor amarg sols s’utilitzen els brots tendres d’hivern si s’han protegit del sol.
També s’utilitza com a planta ornamental

SABIES QUE... Carlomagne  ja el citava en les lleis agràries com planta medicinal i Paracels recomanava els emplastres de xicoira per les irritacions de la pell i, en infusió, per tractar les malalties de l’estómac i del fetge.
Els capítols s'obren al matí, es tanquen al migdia a l'estiu o a la vesprada si és tardor, i ja no es tornen a obrir més. Duren tan sols unes hores, però van naixent des del juny fins a l'octubre o el novembre.
El pigment blau de les flors és fàcilment soluble en aigua.
No són corrents les compostes de flor blava pel nostre territori.

Família Compositae (Asteraceae)

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...