Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimarts, 20 de setembre de 2011

Ajuga chamaepitys (L.) Schreb.


NOMS: Herba felera. Artètica. Herba amarga. Herba de la inflamació. Herba de cirera. Herba del torçó. Herba flatera. Iva artètica. Iveta. Occità: Calapita, Erbo ivernino. Cast. Ajuga. Camepíteto. Encinilla. Hierba de las junturas. Iva. Iva artrítica. Pinillo. Yerba del clin. Gall. Herba das xuntas. Basc: Atxeribustan. Estañu-belarr. Eztañu-belar. Luki-bedarr. Luki-buztan. Mullisca. Piñusa. Francès: Bugle petit-pin, Ivette. Italià: Camepizio. Anglés: Yellow Bugle. Ground-pine. Alemany: Gelber Günsel. Holandés: Akkerzenegroen.

Flors labiades d'herba felera
SINÒNIMS: Teucrium chamaepitys L.

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica:  hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea.  Camps, llocs àrids i pedregosos, matollars esclarissats, sobre terra pobra i margosa, fins els 1500 metres d’altitud.

Habita terrenys pedregosos i margosos
 FORMA VITAL: Teròfit: planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ:  Herba de fins 20 cm d’alçada, amb tiges molt ramificades i plenes de pèls

Fulles dividides en tres segments linears (trífides)
Fulles trífides amb tres segments linears (les bassals més amples), oposades i amb pèls.  

La flor té un llavi inferior amb tres lòbuls, el central més gran i emarginat
Flors sèssils, amb bràctees similars a les fulles. Calze en forma de tub amb dents triangulars i cobertes de pèls. Corol·la, també amb pèls, groga amb taques porpra, llavi superior molt curt i l’inferior amb el lòbul central molt ample. Estams amb filament pelós i anteres color porpra. Floreix d'abril a octubre.

Núcula d'herba felera dins del calze persistent
Fruit en núcula

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: les espècies d’Ajuga són fàcils de distingir perquè les flors tenen el llavi superior de la corol·la curtíssim i l’inferior format per tres lòbuls i el del mig amb un entrant poc profund a l’àpex (emarginat).

Flor groga amb taques porpra
USOS I PROPIETATS: el taní que conté li proporciona virtuts astringents, contra la diarrea i antiinflamatori. Alleugera el dolor menstrual. Per via externa cicatritza les ferides.

SABIES QUE... el nom del gènere Ajuga ve del llatí  abiga –ae, que era el nom llatí de la planta en grec. El nom de l’espècie, chamaepitys, procedeix del grec chamaípitys, -yos, nom de diverses plantes amb olor a pi (l’herba felera emet un suau olor balsàmic, a pi).
Rep el nom d’artètica per les seues propietats antireumàtiques i el nom d’herba felera pel seu amargor semblant al de la fel.   

Família Labiatae (Lamiaceae)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...