Ajuga chamaepitys (L.) Schreb.

NOMS: Herba felera. Artètica. Herba amarga. Herba de la inflamació. Herba de cirera. Herba del torçó. Herba flatera. Iva artètica. Iveta. Occità: Calapita, Erbo ivernino. Castellà: Ajuga. Camepíteto. Encinilla. Hierba de las junturas. Iva. Iva artrítica. Pinillo. Yerba del clin. Gallego: Herba das xuntas. Èuscara: Atxeribustan. Estañu-belarr. Eztañu-belar. Luki-bedarr. Luki-buztan. Mullisca. Piñusa. Francès: Bugle petit-pin, Ivette. Italià: Camepizio. Anglés: Yellow Bugle. Ground-pine. Alemany: Gelber Günsel. Neerlandés: Akkerzenegroen

SINÒNIMS: Teucrium chamaepitys L.

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica:  hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea.  Camps, llocs àrids i pedregosos, matollars esclarissats, sobre terra pobra i margosa, fins els 1500 metres d’altitud.

Habita terrenys pedregosos i margosos

 FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba anual de fins 20 cm d’alçada, amb tiges molt ramificades i plenes de pèls. Es distingeix d’Ajuga iva per les fulles dividides i la corol·la groga

Fulles trífides amb tres segments linears (les bassals més amples), oposades i amb pèls i marge revolut.

La flor té un llavi inferior amb tres lòbuls, el central més gran i emarginat

Flors en verticil·lastres axil·lars de 2-4 flors sèssils, amb bràctees similars a les fulles. Calze en forma de tub amb dents triangulars i cobertes de pèls. Corol·la, també amb pèls, groga amb taques porpra, llavi superior molt curt i l’inferior amb el lòbul central molt ample. Androceu amb quatre estams exserts amb filament pelós i anteres color porpra. Gineceu amb estil apical i estigma bífid. Floreix d'abril a octubre.

Núcula d'herba felera dins del calze persistent

Fruit en núcula reticulada amb fovèoles ben marcades.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: les espècies d’Ajuga són fàcils de distingir perquè les flors tenen el llavi superior de la corol·la curtíssim i l’inferior format per tres lòbuls i el del mig amb un entrant poc profund a l’àpex (emarginat).

USOS I PROPIETATS: el taní que conté li proporciona virtuts astringents, contra la diarrea i antiinflamatori. Alleugera el dolor menstrual. Per via externa cicatritza les ferides.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: el nom del gènere Ajuga ve del llatí  abiga –ae, que era el nom llatí de la planta en grec. El nom de l’espècie, chamaepitys, procedeix del grec chamaípitys, -yos, nom de diverses plantes amb olor a pi (l’herba felera emet un suau olor balsàmic, a pi).

Rep el nom d’artètica per les seues propietats antireumàtiques i el nom d’herba felera pel seu amargor semblant al de la fel.  

Carles Linné va descriure aquesta espècie i la va publicar amb el nom de Teucrium chamaepitys en Species Plantarum 2: 562. 1753. Amb el nom actualment accepta de Ajuga chamaepitys va ser publicada per Johann Christian Daniel von Schreber, en Plantarum Verticillatarum Unilabiatarum Genera et Species xxiiii. 1774.

Família Labiatae (Lamiaceae)