NOMS: Cirerer.
Cirer. Occità: Cereisièr, Cereisié-fer, Ceridèr, Cerièr. Castellà:
Cerezo. Cerecera. Basc: Gereziondoa.
Kerizaitza. Gallego: Cerdeira.
Cerexeida. Marouveira. Italià: Ciliegio selvatico. Francès: Cerisier
des oiseaux. Merisier. Anglès: Wild Cherry. Sweet Cherry. Gean.
Alemany: Kirschbaum. Süßkirsche. Waldkirsche. Neerlandès: Zoete
Kers. Grec: Βυσσινέα. Βυσσινιά.
 |
| Flors del cirerer |
SINÒNIMS: Cerasus
avicularis Dulac; Cerasus avium (L.) Moench; Cerasus hortensis
Mill.; Druparia avium (L.) Clairv.; Prunus duracina (L.) Sweet; Prunus
nigricans Ehrh.; Prunus varia
Ehrh.;
DISTRIBUCIÓ: Eurosiberiana
HÀBITAT: Cultivat
 |
| Arbre caducifoli cultivat |
FORMA VITAL: Macrofaneròfit: segons les formes vitals de
Raunkjaer, planta amb les gemmes de recanvi a més de 2 m d'alçada del terra.
DESCRIPCIÓ: Arbre caducifoli introduït i cultivat, per
aprofitar els fruits, amb l’escorça lluenta, blanquinosa i anellada, que pot
superar els vint metres d’alçada. La copa és piramidal i les branques
divergents.
 |
| Fulles grans de marge dentat |
Fulles ovades o
oblongues amb el marge dentat. Surten fasciculades al final de curtes
branquetes. A sobre del pecíol, a la base del limbe, hi ha dues glàndules
vermelles.
Flors reunides en
umbel·les de dos a sis flors hermafrodites amb una corona de bràctees a la base, d'on surten els llargs peduncles.
Calze amb cinc sèpals i corol·la amb cinc pètals blancs i lliures de 2-3 cm de
diàmetre. Nombrosos estams. Floreix a l’abril, abans de la sortida de les
fulles o al mateix temps.
 |
| Fruit en drupa d'un atractiu color roig brillant |
Fruit és una
drupa de color roig obscur a la maduresa, globosa, de sabor àcid en el cirerer
silvestre però dolça i saborosa en les nombroses varietats cultivades.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: El cirerer no s’autopol·linitza per incompatibilitat entre el
pol·len i el pistil, pel que cal plantar-ne més d’un. En plantacions per a
producció de fruit es planten pol·linitzadors cada tres arbres en una de cada
tres files. Tot i això l’home a desenvolupat varietats autopol·linitzants.
USOS I PROPIETATS:
La fusta del cirerer és molt apreciada en ebenisteria per la duresa, densitat i
gra fi, especialment dels cirerers silvestres.
Cultivat pels seus fruits, que es comercialitzen com a
fruita fresca o en melmelades, i com arbre ornamental.
Amb l’aiguardent obtingut per la destil·lació del suc
fermentat de les cireres s’obté el kirsch (de l'alemany Kirsche
que significa «cirera»), un alcohol blanc molt popular a l’Europa central que
també s’empra en la preparació de la fondue.
Amb els rabets de les cireres (peduncles) es prepara una
tisana de propietats diürètiques.
 |
| Les flors tenen un llarg peduncles |
SABIES QUE... El
nom del gènere, Prunus, és el nom
llatí de la prunera silvestre.
L’epítet específic, avium,
també ve del llatí, i fa referència a la predilecció de les aus pels seus
fruits.
La llavor, dins l’os, conté cianur d’hidrogen pel que és
força tòxica.
Els xiquets de la casa de segur que acaben portant penjades
a les orelles dues cireres com si foren arracades.
La varianta japonesa sota la que es celebra l'arribada de la
primavera és el Prunus serrulata, també anomenats Cirerer del Japó, extensament conreat per tot Àsia
per a usos ornamentals, tot i que el seu fruit també és comestible. En japonès
aquest tipus de cirerer s'anomena Sakura. Els especialistes en botànica realitzen
prediccions per mirar d'endevinar el dia exacte que cauran els pètals de Sakura
a cada una de les regions. Just quan cauen els pètals, la gent s'hi reuneix a
sota i celebra l'arribada del bon temps.
Ací teniu una estrofa
de la versió catalana de “Le temps de cerises” (El temps de les cireres)
una cançó composta per Jean-Baptiste Clément en 1866 i versionada per Joan Pau
Giné que poder llegir completa en Amics
Arbres · Arbres Amics.
Mireu que és ben curt el temps de les cireres / Quan de dos
en dos se cull en somiant / Penjolets d'orelles / Cireres d'amor de roba
vermella / Vessant pel fullam com gotes de sang / Mireu que és ben curt el
temps de les cireres / Penjols de coral cullits en somiant
Família Rosaceae,
Gènere Prunus, Arbres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada