NOMS: Lli blanc.
Maleïda. Botgeta blanca. Cabrera. Herba
sense virtut. Occità: Lin .
Castellà: Lino blanco. Campanita. Yerba sanjuanera. Italià: Lino montano.
Francès: Lin à petites feuillles.
Anglès: White flax. Narrow-leaved flax. Alemany: schmalblättriger Lein.
 |
| Flors de maleïda amb cinc pètals lliures |
SINÒNIMS: Linum tenuifolium L. subsp. suffruticosum (L.) Litard.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental
HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Coscollars i
llocs secs sobre substrat calcari. Des dels 100 m fins els 1250 metres
d’altitud.
 |
| Tiges lignificades a la base |
FORMA VITAL: Camèfit:
segons el tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer són els
vegetals que tenen les parts aèries persistents tot l'any però que mantenen les
gemmes persistents a un nivell de terra inferior
als 25-50 cm.
DESCRIPCIÓ: Planta erecta
amb les tiges lignificades a la base (sufruticosa) i molt ramificada, de
fins 50 cm d’alçada
 |
| Fulles alternes amb el marge engrossit |
Fulles alternes, enteres,
linears lanceolades, amb el marge engrossit.
 |
| Cinc estams soldats a la base |
Flors amb cinc pètals
lliures, blancs, 3 o 4 vegades més llargs que els sèpals. Calze amb cinc sèpals
amb tres nervis. Cinc estams soldats a la base. Ovari súper i estigma capitat. Floreix
a la primavera i principis d’estiu.
 |
| Càpsula apiculada |
Fruit en càpsula
ovoide, apiculada
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Quan una planta herbàcia té la part bassal de les tiges
lignificades es diu que és una planta sufruticosa.
 |
| Sèpals amb tres nervis |
SABIES QUE... El
nom genèric Linum era l’antic nom de
la llinosa, la llavor del lli (Linum usitatissimum) d’on s’extrau l’oli
de llinosa i la fibra de lli.
L’epítet específic suffruticosum
fa referència al caràcter sufruticós de les tiges lignificades.
Diu la llegenda que el nom comú de “maleïda” que duu aquesta
planteta prové de la maledicció de la Mare de Déu en voler ser la seva flor tan
blanca com ella.
Família Linaceae
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada