Cydonia oblonga Mill.

NOMS: Codonyer. Occità: Codonhièr. Castellà : Membrillero. Membrillo. Gallego: Membrilleira. Marmeleiro. –Basc: Irasagarrondo. Godeiñatze. Portuguès: Marmeleiro. Marmelo. Italià: Melo cotogno. Francès: Cognassier. Anglès: Common Quince. Alemany: Quittenbaum. Neerlandès: Kwee. Grec: Κυδωνιά

Flors solitàries i molt vistoses

SINÒNIMS: Cydonia maliformis Mill.;  Pyrus cydonia L.;  Cydonia vulgaris Dum. Cours.; Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Àsia occidental i central

HÀBITAT: Cultivada i rarament subespontània.

Petit arbre caducifoli

FORMA VITAL: Macrofaneròfit: segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, planta amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ:  Arbust o arbre petit, de fins 6-7 metres d’alçada, amb les branques joves cobertes de borra, caducifoli, de capçada irregular i tronc tortuós amb escorça llisa de color grisenc.

Fulles llargament ovades

Fulles grans, de 5-10 cm, alternes, oblongo-ovades, de marge enter, verdes i sense pèls per l’endret i cobertes per un toment gris pel revers.

Corol·la amb cinc pètals lliures

Flors solitàries grans (4-5 cm de diàmetre) i molt vistoses, pentàmeres, sostingudes per un peduncle curt i tomentós. Calze persistent i acrescent amb cinc sèpals lanceolats. Corol·la amb cinc pètals de color blanc rosat. Entre 15 i 25 estams. Ovari semiínfer amb cinc estils lliures. Floreix a l’abril i maig.

Fruit en pom cobert de borra

Fruit és un pom piriforme, tomentós al principi però va perdent la borra amb la maduració (una dita castellana diu: “madurará el membrillo i mudará el pelillo”). La polpa és dura, de sabor àcid i aspre però molt aromàtica.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un pom és un tipus de fruit  compost de cinc o més carpels en els quals l'epicarpi forma una fina capa, el mesocarpi és normalment carnós, i l'endocarpi forma un embolcall al voltant de la llavor. La part externa de l'endocarpi és la part més comestible d'aquesta fruita,

USOS I PROPIETATS: El codonyer s’ha cultivat des d’antic pels seus fruits, els codonys, que s'empren per fer melmelades i l’apreciat codonyat.
 La polpa conté sucres, àcid màlic i tartàric, i petites quantitats de tanins, que donen al fruit les propietats astringents. L'extracte de la polpa, com a xarop, s'usa com a antidiarreic. El mucílag de les llavors s'empra contra les cremades, sedes, talls a la pell i inflamacions oculars.
En horticultura s'usa com a patró per empeltar altres espècies.
Antigament es guardava  un codony als armaris, per transmetre la seva fragància a la roba blanca neta, i també al rebost.

Les branques tendres són fortes i flexibles, raó per la qual, temps enrere eren preferides al vímet per teixir cistelles. El nom castellà “membrillo” té l’origen en aquesta característica i deriva del diminutiu de “mimbre” (vímet), “mimbrillo”.

SABIES QUE... el nom del gènere Cydonia ve del grec "kýdo" doncs, segons el Dioscòrides, els primers codonys van arribar a Itàlia procedents d’una vila de Creta anomenada Kydon. És un gènere monotipic, doncs aquesta és l’única espècie del gènere.

L’epítet específic oblonga deriva de “oblongus” que significa oblong, de forma allargada, per la forma de les fulles.

Hi ha nombroses referències al codony en l’antiguitat clàssica. En temps d’Hipòcrates a l’antiga Grècia ja era recomanat el codony com astringent, i també s’elaborava el codonyat usant mel en lloc de sucre. Plutarc conta que les joves gregues, abans d’entrar a la càmera nupcial, mossegaven un codony, amb la finalitat d’aromatitzar els primers petons. Però també els romans Apici, Plini el Vell o Columel·la parlen de les virtuts dels codonys.

Els romans introduïren els codonyers a Europa central però fou durant l’Edat Mitjana quan s’expandí el seu cultiu. Carlemany va instaurar que als horts foren plantats codonyers, junt a la resta d’arbres fruiters. 

Família Rosaceae