NOMS: Capironat.
Fraret. Castellà : Jopilo de zorra. Reseda. Gualdilla. Italià: Erba-ruchetta. Francès: Réséda blanc. Anglès: white mignonette.
Alemany: weiße Resede. Neerlandès:
Witte Reseda. Grec: Μεσαντρούλα.
Ρεζεδά η λευκή.
 |
| Estams de llargària semblant als pètals |
SINÒNIMS: Reseda gayana Lange.; Reseda alba (L.) ssp. gayana (Boiss.) Maire.; Reseda leucantha Hegelm.; Reseda undulata L.;
Observacions:
Tres subespècies: Reseda undata ssp. undata;
Reseda undata ssp. gayana; i
Reseda undata ssp. leucantha;
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània (Ibèrica)
 |
| Herba amb tiges erectes |
HÀBITAT: Salsolo-Peganion. Erms, camps de
conreu, llocs pasturats. Entre 150 i 1500 metres d’altitud.
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:
en la classificació de les Forma
vital de Raunkjaer són
aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir
els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que
aquest tipus renoven la part aèria cada
any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.
DESCRIPCIÓ: Planta anual que pot tindre una o varies
tiges erectes de fins un metre d’alçada.
 |
| Fulles bassals en roseta, pinnatipartides, amb els lòbuls ondulats |
Fulles bassals en
roseta profundament dividides en segments desiguals i sovint ondulats. Les
fulles són alternes i gradualment menors al llarg de la tija.
 |
| Corol·la amb cinc pètals profundament dividits |
Flors en
inflorescència en raïm terminal allargat. Calze amb cinc sèpals persistents.
Corol·la amb cinc pètals blancs
profundament dividits en tres lòbuls. 10-12 estams igual o més curts que els
pètals.
 |
| Fruit en càpsula acabada en quatre dents |
Fruit en càpsula sense
pèls acabada en quatre dents.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: En anglès, per referir-se a l'estudi dels vegetals, s’empra el
terme Plant Biology, (la seva equivalència en català seria Biologia
vegetal) reservant el terme Botany cada vegada més per a l'estudi de la
diversitat i les adaptacions dels vegetals (Sistemàtica). Un sinònim
relativament poc utilitzat de Botànica és Fitologia, de les arrels
gregues φυτόν ("planta") i λόγος ("tractat",
"ciència"), que seria el terme homòleg de zoologia (l'estudi dels
animals)
 |
| Flors en raïm terminal allargat |
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom genèric, Reseda,
deriva del llatí “resedo” que
significa calmar, assossegar, i ja el va emprar Plini per a referir-se
a una planta que s’utilitzava per alleugerir les inflamacions i els infarts.
L’epítet específic, undata, deriva del llatí “úndo” que significa onada, en referència als folíols ondulats.
Família Resedaceae
Magnífics aquets macros de la reseda!
ResponEliminaUn petonet.