Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 4 de novembre de 2013

Acacia farnesiana (L.) Willd.


NOMS: Aromer. Carambuco. Castellà: Aromo. Carambuco. Aroma. Espinillo. Èuscara: Likalea. Portuguès: Esponjeira. Acácia-de-Dioscórides. Italià: Acacia farnesiana. Francès: Cassier. Anglès: Sweet acacia, Thorny feather-wattle. Cassie. Alemany: Farnesische Akazie. Süße Akazie. Grec: Ακακία. Αμπεριά. Γαζιά.

Flors en glomèruls globosos axil·lars
SINÒNIMS: Mimosa farnesiana L.; Vachellia farnesiana ( L. ) Willd.

DISTRIBUCIÓ:  Neotropical. Naturalitzada a zones temperades del planeta.

HÀBITAT: És una planta neotropical, cultivada per a tanques i subespontània o naturalitzada. Fins els 200 metres d’altitud

Arbust proveït d'estípules en forma d'espines
FORMA VITAL: Macofaneròfit : segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Arbust que pot aparèixer com un petit arbret de fins 4 metres d’alçada, ramificat des de la base amb tiges ascendents proveïdes d’espines estipulars grans (1-3 cm) i branquetes que es desenvolupen en ziga-zaga.

Fulles bipinnades
Fulles alternes, compostes, bipinnades, amb 10-25 parells de folíols petits que donen aparença de ploma. Les fulles tenen a la base un parell d’estípules en forma d’espines blanques.

Flors grogues i perfumades
Flors en glomèruls globosos axil·lars de color groc i perfumats. Calze verd acampanat de consistència de paper. Corol·la groga. Floreix entre febrer i març.


Fruit en llegum de fins 10 cm de llargaria


Fruit en llegum cilíndrica de color bru obscur de fins 10 cm de llargària, acabada en punta aguda, que tarden molt en obrir-se. Conté les llavors reniformes, com els fesols, distribuïdes en dues fileres, una en cada valva de la beina.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: A la base de la fulla hi ha, de vegades, un parell de peces, de morfologia diversa segons les espècies, que reben el nom d’estípules. Normalment són de caràcter foliar, de consistència i/o forma semblant a les fulles, però a l’Acàcia farnesiana prenen la forma d’espines, per la qual cosa es diu que són espines estipulars.  

USOS I PROPIETATS: Tota la planta té utilitat per als humans. El suc que s’extrau de les beines immadures s’empra com pegament per a peces delicades, com la porcellana. Els olis essencials de les flors s’usa en la indústria de la perfumeria per fer l’anomenat Cassie, que s’utilitza com a base per l’aromateràpia i la perfumeria. Les flors i els fruits contenen un colorant per tintar la seda, i la beina feta pols i bullida proporciona una classe de tinta. Les fulles es fan servir com a condiment en la cuina i com farratge pel bestiar, i la fusta té un alt contingut calòric i és de combustió lenta, el que la converteix en excel·lent carbó i llenya.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Acacia deriva del grec "ακακια akakía", que és una repetició de "ἀκή aké" que significa punta, espina (pot ser es repeteix perquè les espines van a parelles). El nom fou utilitzat per primera vegada per Dioscòrides a la seua obra De Materia Medica , al segle I a.C.

L’epítet específic farnesiana és en honor a Odoardo Farnese (1573-1626), de la família ducal italiana originària de l’alt Lazio, que va tindre entre els seus membres a Alessandro, que esdevingué el papa Pau III. Odoardo Farnese va mantindre els primers jardins botànics privats d’Europa patrocinats per Alessandro, als segles XVI i XVII: els famosos Jardins Farnese de Roma.

Aquesta acàcia la van portar de l’Amèrica tropical (de Santo Domingo) els jesuïtes, al voltant del 1600, i des d’aleshores s’ha difós i naturalitzat a moltes zones temperades del globus.

Acacia farnesiana va ser descrita per Carles Linné com Mimosa farnesiana (basiònim) en Species Plantarum. Editio quarta 4(2): 1083–1084

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae, Mimosaceae)


Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A

2 comentaris:

  1. Widziałam to drzewo o pięknych , pachnących kwiatach w Ogrodzie Botanicznym w Barcelonie. Pozdrawiam.
    Vaig veure l'arbre amb belles, fragants flors al Jardí Botànic de Barcelona. Teu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espere que la visita a Barcelona t'agradara. Un petonet per a Pepa
      Mam nadzieję, że podoba Ci się wizytę w Barcelonie.Pocałunek dla Pepa

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...